Inútils, corruptes, sobergs

Els lectors em sabran permetre dues llicències. La primera, eixir-me’n per complet del marc informatiu referencial d’aquest diari digital. La segona, i més discutible, és donar-los un consell: no perden el temps i la paciència veient la compareixença al Congrés dels Diputats de Mariano Rajoy programada per  a l’1 d’agost on, teòricament, hauria d’il·luminar-nos sobre el cas de Luis Bárcenas i el finançament irregular del partit. Em costa escriure això perquè sempre he sostingut que la ciutadania ha d’anar més enllà en la informació del que se li ofereix a través dels mitjans, que ha de cercar fonts el més directes possibles (la visió d’una compareixença sense intermediaris ho és) per fer-se el seu propi criteri. En aquesta ocasió, i ja és la tercera llicència, puc assegurar-los sense por a l’equivocació, que la presència de Rajoy en el parlament tan sols servirà per introduir més opacitat i, el que és pitjor, distraure l’atenció amb una abominable manera de tractar els ciutadans com a infants de pit.

D’una compareixença pública de l’actual president del govern, un personatge gris, lineal, apòcrif de si mateix, un gestor entre inútil i pervers, pel seu oportunisme ideològic, no podem esperar res. “La niña de Rajoy”, la seua gran aportació comunicativa, té tres màsters però està en l’atur o treballant de cambrera en Düsseldorf per sis-cents euros. Contemplat amb perspectiva, el vídeo és un monument a la niciesa.

Empentat per una possible moció de censura (decorativa, als efectes interns, dolorosa, de cara a la projecció exterior del govern), Rajoy ha mogut fitxa i farà la compareixença per aclarir “els dubtes legítims” de la ciutadania, el seu penúltim i bavós eufemisme. No deixeu de portar els fills o els nets a la piscina, fer-se una cervesa amb els amics o alegrar-li una mica la vida a la parella, perquè el president no xafarà la seu parlamentària per dir que el PP s’ha finançat de forma irregular (no demanem la lluna: el rerefons de diners a canvi d’obres és tan delictiu com difícil de provar), que en contraprestació a fer aquella tasca se li deixava fer a un individu poc recomanable que s’ha enriquit sense ells saber-ho (au, vinga, un esforç més: no coneixien allò dels comptes de Suïssa, polp com a mascota), que atenent a la situació que viu l’Estat i els esforços exigits a la ciutadania, no és ètic ni estètic complementar els sous amb sobresous, que potser el PP ha obtingut avantatges electorals per tenir un millor finançament. No sé, una mica d’autocrítica, tot i que no comporte entrar en el fons de la qüestió. I tampoc no estaria malament que Rajoy reconeguera que un país regit des de la cúpula amb maniobres obscures està condemnat a patir una corrupció endèmica que està en la base dels nostres problemes econòmics. Fet i fet, podria proposar una nova llei de partits amb llistes obertes i límit de manaments. O mecanismes per evitar la professionalització prematura de la política: parlem dels joves cadells que tenen el seu primer treball al partit, viuen del sou públic tota la vida i maten per ell. Coses així. Seria el mínim exigible.

Però no hi haurà res d’això. Rajoy alçarà els muscles, dirà que no sabia res, que els comptes estan clars, ometrà els famosos SMS de recolzament moral (?) a Bárcenas, dirà que no hi ha res il·legal, que tot és una calumnia, una persecució al PP. Uns quants minuts. Per agafar-se a continuació al mantra que la gent està preocupada per unes altres coses, que açò és un debat mediàtic i de l’oposició que no interessa la ciutadania. Traurà una nova EPA, tan lleugerament positiva com estacional, per dir que estem en el bon camí econòmic. I insultarà la nostra intel·ligència, la dels no votants però, sobretot, la dels votants, amb una vomitiva utilització del ventilador amb els ERES d’Andalusia, el Cas Palau i la resta de desesperants casos de corrupció generalitzada. S’acabarà embolicant en la bandera d’Espanya i a casa, a veure algun amistós del Madrid i fumar-se un puro. I que no el molesten. Si és el mateix. Si la gent està de vacances. I el que vol és saber si l’economia va millor. I punt.

Passarà tot això. Un rebombori mut, espectral, desesperant i infame, un teatret protagonitzat per inútils, corruptes i sobergs. I no passarà gran cosa més.  No es facen mala sang amb això. No paga la pena.


(sotalacreueta.blogspot.com)
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat