Contemplat tot el que està passant amb una certa perspectiva, la sensació és que el partit encara en el govern i molts dels seus principals representants, han esborrat del disc dur -o han amagat la informació en algun perifèric- que han estat ells els responsables directes de la liquidació del patrimoni de tots els valencians. Ells i els seus acòlits en el món de l’empresariat. Si més no, les dues dècades de govern del PP han estat decisives en la liquidació del sistema financer. Pròxims al PP eren, de fet, els principals rectors de les caixes. Del govern del PP eren els projectes finançats sense cap tipus de prevenció per les caixes a instàncies dels seus rectors i dels òrgans de direcció. Designats pel PP eren els directius que començaren a concentrar grandíssims riscos en el mercat immobiliari, responsables també del saqueig insondable d’entitats com ara la CAM. I afins i socis de polítics del PP eren els promotors que obtenien finançament per a projectes mastodòntics que han fet fallida o que s’han quedat a mig camí. Ex president de la Generalitat va ser José Luis Olivas i un dels màxims responsables de la catàstrofe de Bancaixa i el Banc de València. Ex ministre del PP fou Rodrigo Rato, el responsable d’una eixida a borsa suïcida de Bankia. Sembla que ningú no és responsable de tot això.
Per tornar al València, Bankia, una entitat financera on els valencians ja no tenim pes ni capacitat de decisió, és el banc que ha decidit posar a la venda el club de futbol valencià, com si d’un Chelsea o un Manchester City qualsevol es tractara. Decisió que no s’haguera pres mai d’afectar, posem per cas, al Real Madrid.
Diu Rus, amb un argument que recorda molt al que ha generat el tancament de RTVV, que potser ja no podem mantenir el València. Posem per cas que té raó. Però ni ell ni ningú al PP obrí la boca quan començà a gestar-se una enverinada operació a moltes bandes, amb la requalificació de Mestalla i la construcció del macroestadi a l’Avinguda de Campanar (gran, tot gran, tot molt gran, tot el més gran possible), combinada amb l’intent de construir una ciutat esportiva a Porxinos. Conte de la lletera urbanístic, òpera bufa de nous rics, que no haguera estat possible sense el suport polític de l’ajuntament de València, l’ajuntament de Riba-roja i la Generalitat Valenciana. Administracions, totes elles, regides pel mateix partit. O siga que, si algun dia el València acaba sent controlat per algun magnat rus amb una fortuna generada de forma obscura, o d’algun xeic d’una sinistra dictadura teocràtica, molts se’n recordaran amb raó de Juan Soler, el president valencianista que posà les sòlides bases de la fallida. Però si hem de ser justos, el dia que els valencians perdem el control de la principal entitat esportiva del país recordem que el club de futbol va ser enfonsat per una plèiade de vividors i irresponsables amb carnet polític. Deia Rus que parlar dels diners dels altres és molt fàcil. I tant: no han fet una altra cosa els darrers vint anys.
Postdata. I el dia que el xeic o el magnat rus que acaben comprant el València fitxen el bo i el millor del mercat futbolístic, ningú no se’n recordarà d’articles com aquest. Heus ací la pedra filosofal de la nostra inimitable misèria moral.
