Coses que no tornaran, per Xavier Aliaga

El declivi de la programació i al  Palau de les Arts Reina Sofia, víctima d’un somni dopat, de la crisi i, més obert a discussió, del qüestionable repartiment de fons del Ministeri de Cultura en relació amb altres contenidors d’òpera, s’haurà pujat un graó més en la deconstrucció d’aquella gran superproducció anomenada “Som Comunidad Valenciana” farcida d’efectes especials, un gran disseny de producció i un argument francament deplorable de nous rics passats de voltes.
 
Però en tota gran producció, per molt deficient que siga el guió, per buits que siguen els personatges, sempre hi ha un moment brillant, enlluernador, una interpretació memorable, un secundari esplèndid. El Palau de les Arts era la cara de l’excel·lència dins de la disbauxa: l’orquestra construïda per Zubin Mehta i Lorin Maazel  és, diuen, una de les millors d’Europa. I el caríssim i contenidor ha viscut moments de gran esplendor artístic. El talent genera talent de la mateixa manera que la mediocritat invoca la mediocritat. Alguns dels millors han passat per València i això s’havia de notar. S’ha notat. Pel que fa al vessant artístic, la superintendent Helga Schmidt es guanyava una part almenys dels 280.000 euros que cobrava, dietes incloses. Ara, una mica menys. Els melòmans, legítimament, tenen motius de preocupació.
 
La decadència del Palau obri unes quantes línies de debat, algunes contradictòries. Mehta abandonà València carregant contra el greuge comparatiu pressupostari, la generosa aportació de l’Estat al Liceu català o al Teatro Real de Madrid (6,7 i 8,7 milions respectivament) en comparació amb els magres 397.000 euros de l’aportació al Palau de les Arts. Fins i tot La Maestranza de Sevilla gaudeix de més recursos estatals, 1,6 milions. El director indi reclamava dels valencians més talent reivindicatiu. El dit en la ferida? En part sí: el nostre és un racó “de provincias” sense pes polític i una reputació enverinada de malbaratament, uns especialistes en bufar en caldo gelat. Per què havia de sostenir Espanya una aposta operística en un indret sense tradició? En temps de bonança es podria vendre com una gran aposta estratègica, però aquells governs del PP posaven ous en totes les cistelles. Ho compraven tot. Ho volien tot. Portar la Fórmula 1, construir un gran estadi de futbol, grans iniciatives amb penetració popular, justificaven gastar-se una fortuna en pagar caríssims muntatges d’òpera per a les classes dirigents.
 
El vent ha girat, en qualsevol cas. Cau el megalòman trencadís del Palau i decau la programació. Fugen els talents. Els brillants músics de l’orquestra preparen les cartes de recomanació i enfunden els seus violins. Fou bonic mentre va durar. Però perllongar l’agonia, continuar dilapidant recursos, tot i que siga amb la boca menuda, en pagar la cultura de les elits quan les bandes de música tenen problemes per rebre recursos del Consell, quan es fan retallades en sanitat i educació, quan no hi ha diners per a la dependència, és moralment indefensable. És detestable, una estafa al contribuent. No era aquell l’argument per tancar RTVV, que es necessitaven els diners per als col·legis i hospitals?
 
Algú dirà que l’argument és demagògic. Per què no hem de tindre el que tenen Madrid o Barcelona? Perquè la nostra no era una tradició operística, era una altra cosa. Perquè no pots comprar tots els números de la rifa. I, si mantens l'òpera, haurà de ser amb uns altres paràmetres, donant joc als músics de nivell que tens, barrejant-los amb aportacions forànies, formant-los. Que no  tindràs una de les millors orquestes del món. No. Però aquella política, vist amb perspectiva, era un deliri. Una inversió amb un retorn social molt limitat, per a uns quants centenars que han gaudit d'espectacles de gran nivell. Tampoc ens omplia de turistes.
 
Allò no tornarà. Com tantes altres coses. Però el casc de Calatrava, incòlume, ens recordarà per sempre que estiraren (ells, els governants) més el braç que la màniga.
 
 
(sotalacreueta.blogspot.com)

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat