– A vore, Xavier, tinc dubtes de a qui he de votar, però ja tinc clar a qui no votaré. Tu que estàs més posat en política: això de les eleccions com acabarà? Hi haurà canvi?
– Ací o allà?
– Home, al País Valencià.
– No tinc ni idea.
– Ni idea? No m’ho crec.
– Sobre el resultat de les eleccions, alguna cosa podria estar aclarint-se. Però ja sap que això de les enquestes…
– Però el PP perdrà…
– …la majoria absoluta. Quasi segur. A no ser que els votants del PP estiguen mentint com a bojos. Això se’n diu vot ocult.
– O siga, que els fa vergonya… No m’estranya. Però està prou clar que el moniato no continua.
– No tant. Ciutadans podria tenir molts bons resultats i podria sostenir al PP en el poder. Si el PP no té un resultat desastrós, clar.
– Ciutadans? Però no se suposa que estan a matar amb el PP?
– Booo… Si el PP no té una desfeta, sols seria necessària l’abstenció de Ciutadans perquè Fabra fóra president. Pensa que els d’Albert Rivera són un partit de dretes. I que, en realitat, estan pensant en les generals.
– Ah… Però si l’esquerra suma més…
– Depén. Si el PSPV-PSOE és la formació més votada, és un embolic, perquè Podemos no està molt disposat a votar un president “de la casta”, mira l’embolic que hi ha a Andalusia. I els socialistes tampoc votarien el candidat de Podem, tot i que fóra el més votat, posem per cas, perquè estan pensant en les generals i l’estratègia de Pedro Sánchez. El que podria passar és que, per desblocar la situació, Podem proposara a Mònica Oltra, de Compromís.
– Encara que no tinga més vots que Podem i els socialistes?
– Correcte. El problema és que ella i Ximo Puig no tenen una bona relació. I per als socialistes seria una mena d’humiliació. No volen ni parlar-ne.
– Ens ha fotut! Que traguen millors resultats! O siga, que podria haver una majoria progressista però produir-se un bloqueig.
– Tot podria canviar, s’ha de confiar en la negociació, però el punt de partida és el que és. I les estratègies dels partits són les que són.
– O siga, que alguns estan pensant més en les generals?
– Sí i no. Estic segur que socialistes i Podem volen un canvi, però com ara són formacions d’obediència estatal, i entren més interessos en joc, passa el que passa. Per a alguns, les eleccions al País Valencià són com una primera volta.
– I Esquerra Unida?
– Podrien tindre problemes per estar a les Corts. I si entren, segurament tindran pocs diputats. Ara, si hi ha grup d’Esquerra Unida potser seria més fàcil trobar alguna solució alternativa. O no, vés a saber. Però els restos de la llei d’hont de quedar-se Esquerra Unida a les portes del Parlament ja no serien del PP.
– Tot això que m’estàs contant és com pixar cara amunt i empomar la pixera amb la boca.
– És una bona definició, sí.
– Els del PP estaran contents!
– Molt contents. No vaig a dir-te que estan eufòrics però s’ho han vist tan malament… Ara, poden tenir esperances.
– Collonut. Com a les andaluses, però a la valenciana. O siga, PP fins que la mort ens separe.
– Una cosa així. Podria passar, sí. També podria passar que hi haja un govern progressista. No tinc molt clar com, ni qui, però podria ser. I que passades les generals, si Ciutadans i PP sumen suficients diputats, hi haja moció de censura. L’activitat subterrània serà de cagar-s’hi.
– Ualaaaaaaa!!
– Això.
– I una gran coalició PP-PSOE?
– OTAN, d’entrada, no. Però si els socialistes no tenen la presidència d’un govern progressista, la pressió a moltes bandes, política i mediàtica, serà brutal. Perquè els diners i les seues terminals mediàtiques estan pensant en les generals, en sostenir el sistema. I el País Valencià podria ser el camp de proves. Sols dic això. En tot cas, estant Ciutadans, tot és més fàcil per al PP i molt còmode per a les forces tectòniques del sistema. Però tot açò és parlar per parlar. El més honest, tornant al principi, és dir-te que no tinc ni idea.
– Uf. I tu què en penses de tot plegat?
– Jo? Cal de veritat que t’ho diga?
– Ací o allà?
– Home, al País Valencià.
– No tinc ni idea.
– Ni idea? No m’ho crec.
– Sobre el resultat de les eleccions, alguna cosa podria estar aclarint-se. Però ja sap que això de les enquestes…
– Però el PP perdrà…
– …la majoria absoluta. Quasi segur. A no ser que els votants del PP estiguen mentint com a bojos. Això se’n diu vot ocult.
– O siga, que els fa vergonya… No m’estranya. Però està prou clar que el moniato no continua.
– No tant. Ciutadans podria tenir molts bons resultats i podria sostenir al PP en el poder. Si el PP no té un resultat desastrós, clar.
– Ciutadans? Però no se suposa que estan a matar amb el PP?
– Booo… Si el PP no té una desfeta, sols seria necessària l’abstenció de Ciutadans perquè Fabra fóra president. Pensa que els d’Albert Rivera són un partit de dretes. I que, en realitat, estan pensant en les generals.
– Ah… Però si l’esquerra suma més…
– Depén. Si el PSPV-PSOE és la formació més votada, és un embolic, perquè Podemos no està molt disposat a votar un president “de la casta”, mira l’embolic que hi ha a Andalusia. I els socialistes tampoc votarien el candidat de Podem, tot i que fóra el més votat, posem per cas, perquè estan pensant en les generals i l’estratègia de Pedro Sánchez. El que podria passar és que, per desblocar la situació, Podem proposara a Mònica Oltra, de Compromís.
– Encara que no tinga més vots que Podem i els socialistes?
– Correcte. El problema és que ella i Ximo Puig no tenen una bona relació. I per als socialistes seria una mena d’humiliació. No volen ni parlar-ne.
– Ens ha fotut! Que traguen millors resultats! O siga, que podria haver una majoria progressista però produir-se un bloqueig.
– Tot podria canviar, s’ha de confiar en la negociació, però el punt de partida és el que és. I les estratègies dels partits són les que són.
– O siga, que alguns estan pensant més en les generals?
– Sí i no. Estic segur que socialistes i Podem volen un canvi, però com ara són formacions d’obediència estatal, i entren més interessos en joc, passa el que passa. Per a alguns, les eleccions al País Valencià són com una primera volta.
– I Esquerra Unida?
– Podrien tindre problemes per estar a les Corts. I si entren, segurament tindran pocs diputats. Ara, si hi ha grup d’Esquerra Unida potser seria més fàcil trobar alguna solució alternativa. O no, vés a saber. Però els restos de la llei d’hont de quedar-se Esquerra Unida a les portes del Parlament ja no serien del PP.
– Tot això que m’estàs contant és com pixar cara amunt i empomar la pixera amb la boca.
– És una bona definició, sí.
– Els del PP estaran contents!
– Molt contents. No vaig a dir-te que estan eufòrics però s’ho han vist tan malament… Ara, poden tenir esperances.
– Collonut. Com a les andaluses, però a la valenciana. O siga, PP fins que la mort ens separe.
– Una cosa així. Podria passar, sí. També podria passar que hi haja un govern progressista. No tinc molt clar com, ni qui, però podria ser. I que passades les generals, si Ciutadans i PP sumen suficients diputats, hi haja moció de censura. L’activitat subterrània serà de cagar-s’hi.
– Ualaaaaaaa!!
– Això.
– I una gran coalició PP-PSOE?
– OTAN, d’entrada, no. Però si els socialistes no tenen la presidència d’un govern progressista, la pressió a moltes bandes, política i mediàtica, serà brutal. Perquè els diners i les seues terminals mediàtiques estan pensant en les generals, en sostenir el sistema. I el País Valencià podria ser el camp de proves. Sols dic això. En tot cas, estant Ciutadans, tot és més fàcil per al PP i molt còmode per a les forces tectòniques del sistema. Però tot açò és parlar per parlar. El més honest, tornant al principi, és dir-te que no tinc ni idea.
– Uf. I tu què en penses de tot plegat?
– Jo? Cal de veritat que t’ho diga?
