Una bufa d’ànec. O, si prefereixen una expressió més acurada, un brindis al sol. Això és tot l’aldarull amb que han tornat a embolicar la troca a propòsit de l’hipotètic –i imminent?- retorn de les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, entre els quals TV3, compensat amb la reciprocitat de les emissions de RTVV. Tot mentida. Ho han intentat, i fins i tot han fet servir la millor artilleria –el Telenotícies de TV3-, per a anunciar ciència ficció en horari de màxima audiència i presumpta credibilitat. No ha faltat cap diari, ni ràdio de referència, que no haja tirat mà de l’arxiu per a contar els ets i els uts d’un conflicte que amaga un conglomerat d’interessos tan diversos i promiscus que ja demanen una tesi doctoral. Com ens han venut la cabra en aquesta ocasió? Resumint: la Generalitat –la de dalt i la de baix- fan un conveni per a fer possible la reciprocitat de les emissions interrompudes abruptament sota el règim de Francisco Camps. El presumpte acord s’hi sosté sobre dos impossibles ètics. D’una banda, els periodistes de dalt hauran d’assumir tota classe de truculències històriques a propòsit de la desfeta valenciana i la substitució forçada de símbols, denominacions delirants i aparell identitari. En teoria, cap professional que es considere com a tal, acceptarà combregar amb aquestes rodes de molí. Altrament, el mapa meteorològic de TV3 ens mostrarà la borrasca a tot Europa i prescindirà de les baixes pressions que interactuen del Sènia cap avall? Els hi provocarà un atac de riure als locutors que hagen d’adaptar-s’hi al vocabulari estrambòtic imposat per la dreta des del colp d’estat –també anomenat ‘Batalla de València- fins avui mateix? I si ho fan, per a què volem més mitjans públics sotmesos a la dictadura de les conveniències electoralistes i de la indigència intel·lectual? Deixem-ho córrer.
Més interessant resulta esbrinar el segon misteri sobre l’intercanvi dels senyals televisius. La gran notícia, perdò, la gran mentida, consisteix a fonamentar l’arribada de TV3 i companyia a que el govern central (Rajoy) atorgue un altre multiplex a la Generalitat Valenciana. Una hipòtesi improbable i, d’altra banda, del tot innecessària. Perquè només reordenant l’espai de les TDT assignades pel irrepetible Esteban González Pons, que el Tribunal Suprem li va retreure a Alberto Fabra, n’hi hauria prou i massa per a garantir la reciprocitat. Cosa que el PP indígena no farà. A més a més, l’arribada de les emissions, ara com adés, podria materialitzar-se mitjançant la xarxa de RTVV –pública- i, ai!, prescindint dels repetidors que feia servir Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Circumstància que situa novament la pilota en la teulada d’aquesta associació. Recorden els lectors que, després de la sentència del Suprem anul·lant la sanció i la potestat de la Generalitat per a interrompre les re-emissions i precintar els repetidors, ACPV va fer una consulta entre els associats i la resposta d’una majoria aclaparadora fou favorable a la reobertura de les instal·lacions i el restabliment del senyal. Per què no ho han fet? Algunes versions apunten que s’esperava l’acord entre els dos governs –un sainet, ja s’hi veu-; d’altres més agosarades comparen la distribució del senyal televisiu com si fos una sèquia de reg, de manera que allà dalt donen l’aigua, es van obrint comportes per a distribuir-la entre els cultius. Bon intent, tot i que els tècnics encara no paren de riure.
Posats a especular, el govern de CiU, no sé si amb el suport d’ERC, li haurien fet el penúltim favor a Eliseu Climent, descarregant-li l’exigència dels associats d’ACPV i girant el focus cap a l’escenari governamental. Però això és pólvora mullada i, si tècnicament és factible l’arribada de TV3 diguen el que diguen les dretes de dalt i de baix, algú hauria de donar explicacions a una ciutadania novament traïda i rifada al desficaci domèstic i els interessos creats.
PD.- Des de l’endemà de la sentència del Tribunal Suprem ençà, a Morella i tota la comarca dels Ports, País Valencià, arriben amb naturalitat les emissions de TV3 i les de la televisió aragonesa. Això invalida la teoria del reg, segons la qual, si la Generalitat de Catalunya no obre l’aixeta, l’aigua no raja. Perquè els repetidors del senyal, com el seu nom indica, no s’instal·len per a collir figues a l’estiu.
