Hi ha, per exemple, el principi d’Arquímedes: un cos total o parcialment submergit en un fluid en estat de repòs, rep una empenta de baix cap a dalt equivalent al pes del volum del fluid que desallotja. Dit d’una altra manera, si omplim la banyera fins a dalt i ens llancem dins, posarem el bany perdut de tanta aigua com haurem tret de la banyera. Si ens endinsem a la vora de la platja, els efectes són inapreciables, però aplicat al canvi climàtic, permet calcular el desastre derivat del desgel de l’Àrtic. No obstant, Arquímedes i les seues demostracions naufraguen davant la LOMCE, perquè segons els evangelis de l’església catòlica, el tal Jesús va caminar sobre l’aigua de la mar i en cap moment va enfonsar-se. No va desallotjar per les vores l’equivalent al pes… etc. Arquímedes, tocat i enfonsat, perquè caminar sobre les aigües puntua per a l’examen.
La biologia no surt millor parada que la física amb la llei de Wert inspirada per la multinacional catòlica. El procés de la fecunditat amb l’apassionada combinació d’òvuls i espermatozoides, s’estavella davant l’episodi, certament surrealista, en què intervé un colom en l’engendrament de qui amb el pas dels anys fundaria el cristianisme. Cal una bona dosi de quasi tot per a visualitzar l’escena, però ni l’accelerador de partícules podria aventurar cap explicació demostrable d’un part originat en una vivència tan poc suggeridora com l’encontre clandestí entre una senyora i un colom.
De la multiplicació dels pans i dels peixos, com de la conversió de l’aigua en vi per a abastir el ‘bodorrio’ d’El Escorial, ai, perdò, les noces de Canà, quasi que ho deixem córrer. Ni els ‘aconseguidors’ de la Gürtel assumirien el repte, i mira que aquests delinqüents feien miracles amb la multiplicació dels guanys a costa del pressupost públic! Res comparable a la resurrecció d’un crucificat, als tres dies d’haver mort. La clonació i tots els debats associats perden el sentit davant aquesta exhibició que culmina amb la fugida del sepulcre. Aprèn, Houdini!
