Més enllà dels misteris que amaguen els sumaris de la corrupció –els que estan en curs i els que encara han d’instruir-se-, hi ha múltiples qüestions que demanen respostes, aclariments i, sobretot, posicionaments per part de qui aspira a governar en el futur, suposant que tot el que estem vivint no forme part d’un colp d’estat i, arribat el moment de convocar eleccions, algú ens comunicarà per què no es convoquen i quina és la parada de tren o d’autobús més pròxima.
Hi ha, per exemple, el misteri de la factura elèctrica. Ens l’acaben de pujar amb traïdoria i aprofitant la calor estiuenca. La factura elèctrica és un misteri tan gran i enrevessat com el misteri de per què les companyies elèctriques acumulen els beneficis que acumulen a compte del contribuent (i del consumidor). I ja posats, per què la cosa va així des de fa anys i panys. Pel mateix preu, que també es pose en clar per què sempre hi ha ministres del govern –de qualsevol govern- que en lloc de retornar a la seua activitat professional originària, cas que la tinguen, acaben cobrant com a consellers o directius dels oligopolis energètics. És hora que l’esquerra que aspira a governar diga què farà davant tantes i tan perllongades arbitrarietats. O no havien caigut en el compte?
Una altre misteri. Els llibres de textos escolars. Ara mateix representen l’últim recurs de resistència per a les llibreries. Les llibreries paguen impostos i mantenen, si poden, treballadors. Pocs o molts, en funció de la dimensió del comerç. La legislació vigent prohibeix el comerç irregular de llibres, tant el que practiquen les editorials dels mateixos llibres de text –que fan servir les associacions de pares i mares d’alumnes- per a crear circuits il·legals de distribució a fi d’estalviar-se els marges comercials que legítimament corresponen als llibrers, com el que practiquen les grans superfícies comercials quan venen els llibres de text perdent diners que recuperen pujant el preu del paper higiènic o de les llaunes de tonyina. Males pràctiques que es duen a terme amb impunitat i molta demagògia: el cost de l’escolarització s’hi fixa en el preu del llibre, però no amb la motxilla, l’uniforme, el telèfon mòbil, la roba de marca o algun altre producte de disseny. I ja només faltava l’esquerra demagoga que coincideix amb les polítiques restrictives del PP en la reutilització dels llibres de text. Hi hauria molt que parlar sobre els hipotètics avantatges i múltiples adversitats d’aquestes iniciatives. Misteris que demanen respostes. Que el PP és un niu de corrupció i que cal regenerar el sistema, ja no és cap novetat.
