És la història interminable. Als dinamiters de Castor, després d’acollonir la parròquia i situar-la en una mena de corredor de la mort tot i esperant que les rutines sísmiques no executen la sentència, haurem de pagar-los la festa: si fa no fa, 1.700 milions d’euros. Paguem els contribuents. En cap cas els irresponsables polítics que van afavorir la instal·lació i el negoci associat als extractors –d’energies i de patrimonis-, bé facilitant tota classe de llicències, bé mirant cap a un altre lloc a l’hora d’exigir seguretat, bé assegurant el blindatge d’unes condicions contractuals que provoquen vergonya i indignació. Irresponsables polítics… anava a dir de tots els colors, però ben mirat hi ha espècies que sempre comparteixen bandera amb independència del que pretenguen fer creure a la ciutadania. És una història interminable de pagar els plats trencats. La Fórmula 1 que el molt imputat Francisco Camps prometia que ens eixiria de franc, ja porta desembossats 300 milions d’euros de la tresoreria pública. A l’amo de Planeta, que és el mateix amo de “La Razón”, “La Sexta”, “Antena 3” i el club de futbol Español, entre d’altres, la Generalitat li acaba de regalar la VIU –una temeritat universitària, també apadrinada per l’embogit Camps- per 4 milions d’euros, quan se n’havien invertit més de 30. Diners públics malbaratats. Per jugar a la piloteta a l’Open de Tenis hi haurà 2,5 milions de subvenció, que en els cinc anys acumulats en sumen 18. No cal entrar en detalls sobre la Ciudad de la Luz, la Ciutat de les Llengües, l’aeroport sense avions, Terra Mítica, la desintegració de les caixes d’estalvi i el llarg etcètera, on també caldrà incloure els regals a les societats anònimes esportives en forma de drets audiovisuals, convenis i pactes inconfessables. També totes les resolucions sobre els ajustos laborals en empreses i organismes públics que, malgrat les sentències judicials adverses, segueixen endavant amb les incertes i calamitoses conseqüències que tindran en el futur per a l’erari públic.
Els informes de la Sindicatura de Comptes acostumen a mostrar un tast –només un mostreig- de la magnitud del saqueig. D’ací a dos mesos tindrem el resum del 2012. No se’l perden. Decisions polítiques finançades amb diners públics, però que en cap cas afectaran al patrimoni ni a les fortunes d’aquells que les han adoptat d’una manera tan alegre com irresponsable.
D’aquesta democràcia de perfil baix, aquestes pràctiques devastadores formen part de les urgències que cal escometre tan aviat caiga el règim. Es dirà que hi ha la legislació vigent –que ara mateix eximeix de càstig, per exemple, els qui van contribuir per comissió i per omissió a fer realitat la plataforma Castor-. O que qualsevol decisió enfocada a demanar responsabilitats penals i patrimonials als irresponsables polítics, pot generar inseguretat jurídica per als inversors, etcètera. Tot plegat, excuses de tafurs. És ací on s’han de retratar aquells que aspiren a governar, si més no després de guanyar unes eleccions, cas que s’hi convoquen. Promouran l’amnistia i l’oblit dels xoriços i dels còmplices? Canviaran les regles del joc, si hi ha noves majories? Quan? La ciutadania hauria de penalitzar electoralment els partits i governs que han participat i participen d’aquestes pràctiques. Però, a més a més, fóra necessari que les irresponsabilitats polítiques comportaren un cost personal i patrimonial als que malbaraten els cabals públics. Tant de saqueig no admet taula rassa.
