Rita ministra? Quina broma!

Una antiga convenció periodística estableix que les remors no són notícia. Passa, però, que aquesta, de tan plausible, dóna per a molt. Potser es tracta d’una filtració interessada –quina no ho és?-, que des de fa dies fa tremolar les xarxes socials. De por i de riure, segons per on rutlle, però n’hi ha motius per a tremolar. En qualsevol cas, l’especulació no s’allargarà massa, perquè ben aviat s’han de proclamar les candidatures per a les eleccions al Parlament Europeu i n’hi ha dues certeses associades: primera, l’actual ministre d’Agricultura, Miguel Árias Cañete, encapçalarà la llista del PP; i segona, això significa que deixarà el ministeri i Rajoy haurà de cobrir la vacant. Considerant les polítiques devastadores del PP, també en el sector primari i en tot allò que es refereix a la preservació dels cabals ecològics dels nostres rius –Ebre, Xúquer, etc.-, ja ens aniria bé que aquesta dreta ho deixés córrer i ningú no ocupés el ministeri, però no ens faran el favor. A partir d’aquestes dues evidències, ha saltat la remor que potser ben aviat es confirmarà com a notícia: Rita Barberà substituirà Arias Cañete en el negociat de moniatos i llobarros. Això és bo o dolent? A qualsevol país civilitzat seria ciència ficció. Ara i ací no només és possible, sinó més que probable. Per al camp serà una tragèdia. Una més. Gairebé la solució final a partir d’un holocaust de despropòsits. Però, arribat el cas, serà la confirmació que el PP de Rajoy ha mamprès una retirada desordenada, camp a través, assumint les pròximes derrotes electorals i accelerant les polítiques de terra cremada. Al líder en precari del PP li s’està posant cara de cabdill prussià a punt de tancar-se en un búnker envoltat d’una companyia selecta. De coeficient escàs, però de màxima confiança.

Rajoy s’afanya a protegir el cercle d’amistats. Si més no, és el que fa enviant un garrulo perillós com Arias Cañete a l’Europa civilitzada i, si és el cas, posant la seua amiga Rita Barberà en un càrrec ministerial per a evitar-li la vergonya de perdre les eleccions municipals… a València! Perquè encara resultaria més insuportable que el govern que relleve l’actual Reich mantinga la ministra d’Agricultura del kàiser Mariano, si la hipòtesi sobre el càrrec queda confirmada al llarg dels pròxims dies. Darrerament el procés de recol·locació de la vella guàrdia de Fraga Iribarne –de la qual prové l’ex cadet Mariano- s’ha accelerat amb la destinació de Isabel Tocino i Ana Palacio al pessebre d’Enagas. N’hi haurà més, a mesura que els sondeigs electorals confirmen les pitjors previsions.

Per al sector primari, molt especialment per a l’agricultura del País Valencià, fer ministra Rita Barberà és un atreviment tan arriscat o més que quan Aznar va nomenar ministre de Treball Eduardo Zaplana, un paio que la primera cotització a la Seguretat Social la va fer com a president de la Generalitat. Barberà només coneix les collites quan li les serveixen a taula. I, com en el cas d’Arias Cañete i bona part de la dreta depredadora, el camp, per definició, és un conjunt de solars edificables, excepte la superfície destinada a camps de golf. Punt i final.

La previsible designació de Rita Barberà Nolla com a ministra d’Agricultura, Pesca i Alimentació comporta dues bones notícies. Primera, no serà la candidata a (perdre) l’alcaldia de València el maig del 2015. El salt a Madrid és la prova més evident que el front popular està a punt de reconquistar la plaça. Això deixa òrfena i desorientada la seua parròquia de votants, molts en procés de fossilització. ¿La segona? Enhorabona al sector dels destil·lats. Les celebracions que se’n deriven seran d’allò més transversals.