Una de les cèlebres condicions del paper del Botànic entre PSOE, Compromís i Podemos fou la creació d’una agència antifrau o cosa semblant, com un instrument per a combatre la corrupció. I, condició imposada pels absents del dia a dia governamental a petició pròpia o del líder de la camada, el nou ‘xiringuito’ ha de dependre de les Corts Valencianes, que és on s’ha instal·lat la branca executiva que no forma part de l’Executiu, vostès ja m’entenen. Per a materialitzar la suposada agència antifrau, li han de furtar la cartera a la Sindicatura de Comptes, perquè reuneix bona part de les competències què, a falta de més concreció quan acaben de definir l’invent, comprenen des de la fiscalització de la comptabilitat –institucions de la Generalitat, Ajuntaments, organismes autònoms i empreses públiques-, fins a la capacitat de denunciar els infractors davant el Tribunal de ‘Cuentas’ o la Fiscalia Anticorrupió, posem per cas. La nova canongia, per tant, té moltes probabilitats de duplicar la feina que ara fa la Sindicatura, i perquè això no passe i els podemites queden contents (i contentes), allò més probable és que li lleven les competències al síndic i les passen al nou ‘xiringuito’.
Segurament és per això que la plana major de la Sindicatura de Comptes va acudir dimarts passat a les Corts, per explicar als òrgans de govern i representants dels grups parlamentaris a què es dediquen des de fa 30 anys. L’últim paràgraf de la nota explicativa de la Sindicatura deia: “Además, la Sindicatura recuerda su papel en la lucha contra el fraude y la corrupción, señalando que de 29 procedimientos abiertos por la justicia de los que se tiene constancia, en todos ellos la Sindicatura había señalado previamente irregularidades en sus informes y, en 23 de ellos ha sido requerida con posterioridad algún tipo de actividad de esta Institución de control externo”. Més clar, aigua. Quan el síndic major, Rafael Vicente, va advertir que la institució que governa ja persegueix el frau i la corrupció, el president de les Corts, Enric Morera, va patir una pujada de justícia salomònica i li va respondre amb una metàfora un tant desafortunada: la Sindicatura de Comptes, va dir, detectaria la infracció i posaria el baló en el punt de penal, i l’agència antifrau xutaria a porta per a marcar el gol. Una pèssima justificació, considerant que la Sindicatura, ara mateix, és l’encarregada de xutar a gol. El que encara no han sigut capaços d’explicar és el per què de la duplicitat. Si quan van fer la paperassa del Botànic no tenien clar quin era l’organigrama de la Generalitat d’acord amb l’estatut d’autonomia, han tingut temps per a rectificar el que calga i, arribat el cas, evitar la despesa. O van sobrats?
Pel que fa al síndic, també se li poden fer crítiques ben fonamentades. En aquests 30 anys, per exemple, els informes de fiscalització de la Generalitat han estat compendis de prosa amable amb el poder. Certament no s’amagaven les irregularitats, les infraccions i els delictes potencials de la banda organitzada que ocupava les institucions. Però durant bona part d’aquesta època, especialment durant el llarguíssim i devastador mandat del PP, a la Fiscalia Anticorrupció no li han arribat moltes denúncies perquè actués a partir de les dades cridaneres exposades en els informes de la Sindicatura. Que tampoc hagi actuat d’ofici el Tribunal de ‘Cuentas’, en canvi, és normal. Aquest balneari on regna el nepotisme més absolut, està ocupat per membres designats directament des de la partitocràcia més podrida, i ja s’encarreguen de no moure res fins que, com a mínim, hagen prescrit els presumptes delictes que podrien posar en problemes els infractors. Finalment, els informes arribaven al debat parlamentari. Com no hi havia faltes d’ortografia, el Consell considerava que la fiscalització era òptima i ho feien de cine. L’oposició denunciava els escàndols que il·lustrava la comptabilitat oficial, però ningú acudia al Tribunal de’ Cuentas’ ni a la Fiscalia Anticorrupció. I la Terra ha continuat pegant voltes.
Dit això, a cap govern li agrada que li traguen els draps bruts i el PP, ja que no podia cremar la Sindicatura de Comptes, tampoc va facilitar els mitjans perquè els professionals de la casa –de competència reconeguda- pogueren treballar amb totes les garanties. Una petició, la dels mitjans necessaris per a desenvolupar les funcions assignades, que el síndic va traslladar a les Corts. Caldrà esperar a veure què passa. De moment tot fa pensar que Podemos li furtarà la cartera a la Sindicatura de Comptes, mentre la resta de les parts contractants xiulen i miren cap al punt de penal, a veure qui xuta.
