Això ho pague jo?

13 octubre 2015 01:00h

Considerant la penúria financera i l’avís que el govern de la Generalitat acudirà als tribunals de Justícia si Mariano Rajoy continua defugint la discriminació amb què castiga el País Valencià, potser paga la pena recordar algunes costums, diguem-ne insòlites, que convindria revisar per diversos motius. Entre els quals, no empitjorar la mala salut de les arques autonòmiques, situar cadascú en els àmbits propis de les respectives competències i, ja de pas, posar fi a la tributació per partida doble pel subministrament dels mateixos –ara mateix lamentables- serveis audiovisuals públics segrestats pel Partit Popular des del mateix instant en què va ocupar La Moncloa. Més concretament, RTVE. Anem a pams.
 
Fa uns dies transcendia la notícia que el centre territorial de RTVE, allò que col·loquialment es coneix com Aitana, “negocia” el trasllat a la Fira de València, en haver caducat el conveni pel qual ocupa l’actual seu, al Parc Tecnològic de Paterna. Efectivament, el conveni en qüestió va caducar fa deu anys, si no en fa més, i la cosa s’ha prorrogat mentre les dos parts –la Generalitat i RTVE- miraven de buscar alguna solució (?). La ciutadania, per descomptat, desconeix les condicions de l’esmentat conveni, gràcies al qual Aitana (per fer-ho curt i familiar) ocupa un local propietat de la Generalitat al Parc Tecnològic. És a dir, s’ignora l’existència de qualsevol contraprestació econòmica o de qualsevol altra classe per fer servir les instal·lacions de l’administració autonòmica. Posats a ignorar, tampoc no sabem si la llum, l’aigua, la neteja i el que vostès vullguen afegir en concepte de despesa corrent va per compte dels valencians (i les valencianes). Coses de la transparència.
 
Fem un parèntesi per a contextualitzar. S’hi suposa que qualsevol servei públic d’àmbit estatal, ja siga RTVE o el Ministeri de Defensa, a l’hora d’elaborar els pressupostos anuals assigna les quantitats corresponents per al manteniment, posem per cas, del Centre de Producció de RTVE a Canàries, el Centre Territorial de RTVE a Extremadura o, en el cas del Ministeri de Defensa, les casernes de l’Albereda de València. I una vegada aprovats els pressupostos generals de l’estat, els impostos de la ciutadania que tributa en l’Espanya de la desigualtat sufraguen aquestes partides, tant les de RTVE com les del Ministeri de Defensa. Per què paguem tot això, és una qüestió que avui no toca abordar.
 
A aquestes alçades vostès ja hauran deduït que els valencians (i les valencianes, per descomptat) paguem la part que ens pertoca en el conjunt de l’estat pel manteniment de l’Exèrcit espanyol, incloent les casernes de l’Albereda de València, però pel manteniment de la RTVE abans que fóra capturada i rendida per Rajoy paguem... un substanciós suplement derivat de la cessió de locals de la Generalitat que la corporació ocupa a Paterna. És a dir, paguem dues vegades pel servei. I encara hauríem de saber si aquesta mena de Plan Sur audiovisual afecta també a les instal·lacions que ocupen les emissores radiofòniques de RNE. Perquè en els feliços 80, quan l’aleshores Radiocadena Española (RCE) va ubicar-se al carrer del Miracle de València, el trasllat –i potser el lloguer- també s’hi va carregar als pressupostos de la Generalitat. Ignorem si (a més a més) vam pagar la factura  quan RNE va deixar els locals a l’avinguda del Baró de Càrcer de València. Si hi ha episodis semblants a les demarcacions d’Alacant i de Castelló, només els deus i la Sindicatura de Comptes ho saben. Coses de la transparència.
 
L’origen d’aquestes, diguem-ne irregularitats, cal buscar-lo a l’època en què el govern valencià buscava visibilitat més enllà del camí de Trànsits. Si fa no fa, com ara, en què mentre el nou govern demora sine die la reobertura de RTVV, tot fa pensar que continuarà amb la doble cotització a RTVE i, allò pitjor, hi manté els privilegis a dos canals d’àmbit privat que, a falta d’informació oficial, fan servir ‘gratis et amore’ els repetidors de RTVV: el de l’arquebisbat i el de Vocento. Aquest darrer rellogat a una tele-tenda, qui sap si per allò de la pluralitat informativa. La doble aportació valenciana a RTVV, ja dic, prové dels temps en què es lluitava per atreure Disneyworld a Cabanes o a Pego, tot i que va guanyar París (mirant-ho amb la distància, quina benedicció!) O quan s’apostava perquè les autoritats europees instal·laren Euronews a València. Llàstima, ara sí, perquè va guanyar Lyó. Eren els anys en què València es confonia com a seu permanent del Festival de la OTI. Pagava la Generalitat i, a  més, sempre guanyava Francisco. A canvi, premi de consolació, el canal Hispavisión emetria des de Paterna per al continent iberoamericà. Ningú no deia que era tercer plat, després que Madrid i Sevilla declinaren l’oferta. Tampoc van proliferar a l’Hispavisión les produccions estrictament valencianes per al mercat transatlàntic. I els locals de RTVE a Paterna ja corrien per compte de la casa.
 
En aquest context convé no oblidar les restriccions espanyoles a l’espai públic audiovisual, amb la supressió de RCE, on s’havia reclòs l’espai mític “De dalt a baix” comandat per Toni Mestre, i l’enfosquiment de Ràdio 4, suposadament pactat per Garcia Candau i Amadeu Fabregat a fi que Canal 9 Ràdio gaudís, també suposadament, de millors xifres d’audiència. Tempus fugit.
         
La notícia recent explica que RTVE “negocia” el trasllat de Paterna a la Fira de València. Negocia? D’entrada no li caldria “negociar” res. RTVE hauria de pagar el lloguer, la mudança i les despeses corresponents amb càrrec al propi compte d’explotació. O com és costum en aquesta terra de promissió, la Generalitat i l’Ajuntament de València –per la part que li pertoque de la Fira-, pagaran tot allò que calga... i dos ous durs, que diria Marx. Groucho Marx.


 

next