En altres circumstàncies Paco potser s’hauria atrevit a comparèixer envoltat amb un llençol clàssic, en lloc de traje i corbata, perquè la mirada, la gesticulació, les proclames i el posat tràgic de Medea ja el portava de sèrie. Ai, si Eurípides alcés el cap… La realitat és que els deus de l’Olimp també han marxat sense dir res, perquè quan Paco va posar la mà en el foc per Rita Barberà –“no s’ha emportat ni rosquilletes”, pontificà-, li s’hauria socarrat a l’instant. El mateix instant en què el jutge d’instrucció demanava l’evidència que l’ex alcaldesa cobra del Senat i quedaven inaugurats els tràmits perquè es demane el suplicatori. És a dir, que si la nostra princesa Fiona no canvia l’estatus a petició pròpia, serà el Tribunal Suprem qui escarbe allà on de moment, només de moment, la salva el blindatge com a aforada. Tot plegat animarà el gran procés judicial, un espectacle digne de representar-se en el Teatre Romà de Sagunt.
Fora de la realitat com viu, Paco tampoc va estalviar elogis per a Alfonso Rus. Circumstància que dóna per a pensar si Camps orbita entre forats negres posant a prova la teoria de la relativitat, o prepara l’estratègia d’autodefensa per al moment en què, ara ja sense cap blindatge –el cagalló jurídic consultiu que també va acollir un mal dia al patibulari Vicente Burgos només li paga la nòmina-, haja d’enfrontar-se a un judici de veritat. Res a veure amb el sainet que es va representar al TSJ, amb aquell jurat de pel·lícula que el va declarar no culpable de suborn en el “cas dels vestits”, alhora que el seu ex amic Rafael Betoret confessava la culpabilitat en el mateix cas i tornava les perxes. Visca València!
El instant més dramàtic, més dramàticament impostat, va ser quan Paco diguè que n’estava fart que l’acusaren, dia sí, dia també. Xica, quin sufoco. I quan va apel·lar al comandament de la Benemèrita (sortosament absent) perquè li digués quin Guàrdia Civil li escudrinyava la vida. Amb tanta sobreactuació, ningú es pensaria que Paco controlava cinc caixes B de la comptabilitat del PP, ni que ell mateix –tal com suposadament asseguren els kamikazes policials- era el cobrador de totes les comissions que han engrandit la glòria i els escrutinis electorals de la nostra dreta cavernícola. Però allò millor, la nota sublim de Medea, fou la conjura que va llançar a l’esquerra instal·lada. Paco està convençut que Ximo Puig i Mònica Oltra li tenen pànic, perquè si tornara a la competició política, diu, tornaria a arrasar. Seria la prova de cotó-en-pèl per a la societat valenciana. O tot, o res.
Paco, torna!
