És el fus horari que ens correspon, atenent a la ubicació geogràfica que compartim amb el Regne Unit i Portugal, entre altres. Val a dir que això de l’hora no ha estat sempre igual, però durant els segles XIX i part del XX els territoris d’Espanya van funcionar amb el sol com a referent. Els rellotges de sol, per cert, continuen formant part del paisatge urbà a bona part dels nostres pobles. En això, que l’exèrcit de Hitler va arribar a París i el general Franco va decretar que els seus dominis es regirien per l’hora de Berlin: GMT+1 (Greenwich Meridian Times + 1 hora) Aviat farà 41 anys que el militar gallec va morir al llit, però cap govern des de la transacció democràtica s’ha atrevit a retornar el fus horari que correspon a les Espanyes. Per acabar-ho d’embolicar, la crisi del petroli del 1973 va moure algunes autoritats del continent europeu -encara no hi havia la UE- a avançar una hora el rellotge, a fi d’aprofitar més la llum del sol i estalviar energia. Ja tenim l’horari d’estiu: GMT+2. D’això ha passat molt de temps, s’han diversificat les fonts, els usos i els consums energètics. L’estalvi -segons que diuen els instituts i organitzacions solvents que n’han fet estudis- és poca cosa i en cap cas compensa altres desajustos quant als bioritmes i els quefers socials, des del treball fins a l’oci, incloent la conciliació. Ara bé, al ritme que prenen les decisions els euroburòcrates, Brussel·les promulgarà la racionalització de l’hora solar quan les granotes crien pèl.
Això no exculpa l’aberració espanyola, tot i que les autoritats competents practiquen un escapisme intencionat, a fi d’eludir la pròpia responsabilitat i, sobretot, les conseqüències. Tampoc n’hi ha debat. A vostè li han preguntat? A que no? La qual cosa no significa que la processó no vaja per dins. El Parlament balear, sense anar més lluny, va aprovar per unanimitat una proposta perquè a les Illes s’hi mantinga l’horari d’estiu (GMT+2). I les Corts Valencianes s’hi van afegir. També pot haver passat que els partits, les agrupacions, cèl·lules, comités, assemblees, etc., hagen debatut la qüestió fins a convertir el clam popular en una proposta legislativa, però com tothom n’estava pendent del colp d’estat amb l’execució i posterior incineració de Pedro Sánchez, per a coronar Rajoy, possiblement se’ns ha passat per culpa del soroll. Pel que es veu, la representació política també té por que es faci de nit. Excepció feta del sector d’anormals que rebutja el fus horari que ens correspon, a mode de bufetada al Regne Unit pel “Brexit”. O perquè el meridià de Greenwich també passa per Catalunya. Que ací tenim de tot.
La racionalització horària -incloent el retorn a l’horari GMT+0, si més no a l’hivern, comporta dos problemes per a la representació política vigent. 1) Posa fi al llegat franquista i això demana ser molt valent… 41 anys després. Però, en fi, què hem de dir de la memòria històrica i de les responsabilitats mai reclamades pel colp militar i el que vinguè després? 2) La representació política vigent és una pressa fàcil del poder econòmic. Quan algú pronuncia les paraules màgiques “activitat econòmica”, qualsevol sacrifici serà poca cosa: un paisatge a sacrificar, un territori per devastar, drets socials per dinamitar… Per tant, a les Illes del monocultiu turístic, com al País Valencià, on tampoc es vislumbra ni han explicat cap a quin model productiu ens adrecem, la reivindicació hostalera, i conseqüentment la representació política, reclamen més hores de sol. Si pot ser, que no es faci de nit. Tot plegat tira per terra les iniciatives racionalitzadores, els intents de conciliació, les recomanacions pedagògiques en el món educatiu, els hàbits saludables… alhora que ens descobreix diverses anomalies que fins ara no haviem considerat.
Si el negoci són 24 hores de sol a base d’anar modificant l’horari oficial en funció dels interessos de “l’activitat econòmica”, vol dir-se que els turistes són espècies captades i escampades per la platja, la terrassa del bar o a la de l’hotel, on viuran una mena d’hibernació permanent que només interrompran cambrers (i cambreres) per a servir la consumició. Els visitants, pel que es dedueix, no s’orienten de nit, ni tampoc sabrien què fer. Pel que fa als indígenes, molt aviat les universitats oferiran màsters en la confecció d’entrepans de calamars a la romana, tallats curts de café, o descafeïnats de màquina, a més de cocteleria diversa i cervesses artesanals. També es dedueix que els indígenes no produeixen oferta cultural ni d’oci en fer-se de nit. Quan cau el sol, ixen els vampirs i només s’hi compten els beneficis. Welcome!
