Tanmateix, els dies posteriors, cap declaració, cap gest, no indica que el canvi de rumb exigit vaja a produir-se. Al contrari, massa sovint, el rebuig de les demandes –tot i ser justes-, la negació de l’èxit quant a concurrència -tot i les evidències-, i del comportament general –tot i que les càmeres es centren en incidents puntuals que acaben monopolitzant l’atenció i els titulars-, així com la desqualificació del conjunt dels qui han clamat per les polítiques aplicades, quan no l’atac directe, en constitueix lúnica resposta, emparats en una majoria que se’ls ha esvanit de les mans. Així, al capdavall, resulta difícil no pensar que es tracta d’un ritual assumit per ambdues parts del qual no podem esperar res més. Fent un repàs a la ingent quantitat de protestes de tota mena que han tingut lloc al llarg dels últims anys, i considerant les seues minses conseqüències, la seua escassa eficàcia, la conclusió no pot ser més decebedora. Potser siguen formes de pressió ancorades en el passat i, com a tals, no vàlides per als moments actuals.
Ja en 1978, el sociòleg Léo Scheer alertava com s’estenia el dispositiu de neutralització mitjançant el consum, però també el llenguatge, la producció i qualsevol forma de relació social. “Aquesta societat morta es defineix per l’abandó de tot el que s’ha anomenat civilització. L’única activitat motriu és la materialització de les xarxes fantasmagòriques.” Una tasca que realitza i consolida imatges atractives a fi que la societat hi puga connectar sense dificultat. “Entre el tecnòcrata i l’agent de publicitat no hi ha més que un pas, la independència davant d’allò polític. Però el pas ja està donat en aquesta activitat privilegiada del tecnòcrata que és la planificació. Els grans moments en què cristal·litza i es reforça el fenomen tecnocràtic esdevenen en les guerres o crisis agudes” (La societat sense amo).
Un missatge ple d’indignació, que has compartit, t’ha engrescat a acudir, una vegada més, a manifestar-te; has alçat la veu i has corejat lemes enmig d’una gernació; has escoltat els comunicats i has aplaudit amb ganes; satisfet per la demostració de força, te n’has tornat a casa, has penjat algunes fotos preses amb el mòbil i has comentat les teues impressions, que ara sí. Tanmateix, els qui havien de respondre, ja han passat pàgina.