Somnis d’estiu, per Sebastià Carratalà

Amb estranya puntualitat, embarques en l’avió que en unes hores aterrarà a prop d’una platja caribenya d’aigües transparents on passaràs les vacances estiuenques junt a la teua família; des de fa uns anys, us heu decidit per destins més o menys exòtics a fi de desconnectar totalment de les rutines quotidianes. Allà, l’estada en un resort amb tot inclòs evita qualsevol complicació, qualsevol imprevist; el que vols és gaudir sense reserves del que aquests establiments ofereixen, d’unes instal·lacions d’oci completes en què destaca una gran extensió d’arena blanca i finíssima sobre la qual estirar-te, ara contemplant el blau horitzó marí, ara, amb els ulls tancats, deixant-te gronxar per la remor suau i compassada de les onades. Només desitges moure’t l’imprescindible, i el servei, atent, s’encarrega de satisfer les teues demandes i que no t’hages de preocupar de res. Els dies transcorren pausats, calms, com si no pertangueren a aquest món, fins i tot els teus fills s’han tranquil·litzat.

Després, en primavera, quan ja han quedat enrere els paisatges nevats on anàreu a esquiar la setmana de Nadal, viatgeu a Eurodisney, ho havíeu promès als nens, i us han aconsellat aquesta estació. En apropar-vos per la carretera que hi condueix des de l’aeroport, ataülleu la silueta del castell de la Bella Dorment tal com el coneixeu; la imatge us emociona. L’allotjament en un dels hotels del parc temàtic, també us assegura una estança confortable i, una qüestió fonamental, que no us perdeu cap activitat del programa de diversions. L’ambient creat us amara i aconsegueix que tots us sentiu feliços, no cal que eixiu del recinte, en teniu prou amb aquest univers de fantasia. Amb la càmera del mòbil, fotografies i enregistres cada moment que consideres destacable, és a dir, la jornada sencera excepte quan dormiu. Et trobes amb tants personatges i tants llocs coneguts que no pots parar. Al final, però, l’ensurt que et dóna un espectre, mentre realitzeu un recorregut subterrani en vagoneta pels inferns d’aquella immensa escenografia, et desperta i et retorna a la realitat una hora abans que sone el despertador.

El somni plaent no ha consistit en cap altra cosa que en una concatenació de records de períodes de lleure de la dècada anterior. Dissortadament l’has tingut en el moment més inoportú –una mala jugada de l’inconscient-, just ara que, després de una llarga temporada a l’atur, treballes de cambrer, sense horari i per un sou de misèria, en un hotel vora mar fins que la temporada turística s’acabe. Fa un temps, quan haguéreu de renunciar a aquestes escapades, pensàreu que seria una situació momentània, que prompte estaríeu de marxa una altra vegada, tanmateix, en aquest moment, us heu fet a la idea que la impossibilitat de dedicar diners a l’esbargiment s’allargarà molt, si és que mai arriba a produir-se de nou. En una estona, hauràs de servir, sol·lícit, els clients vinguts de l’Europa plujosa a prendre el sol. T’han contractat pel teu domini d’anglès i francès, cercaven personal que en sabera, d’idiomes, per tal que els turistes foren ben atesos i que repetiren sojorn l’any vinent.

Potser, quan retornen als seus països freds i boirosos, també somien amb la llum de la Mediterrània, convençuts que durant els pròxims cicles anuals continuaran gaudint-ne, no sols d’aquest ambient tan idíl·lic –tu creies el mateix a l’altra banda de l’oceà-, també de l’esquí i del centre d’oci que corresponga segons l’estació, l’única manera de suportar la feina i la vida monòtones i sense cap incentiu, llevat d’aquests, que tenen. Distracció i gaubança sota control: “Podem sorprendre’ns per la uniformitat de paisatges i de punts de vista de les grans cadenes hoteleres, de les grans autopistes o dels aeroports internacionals, per la uniformitat del caràcter artificial dels parcs de diversions, circenses a l’ús dels nous petits burgesos del planeta, però també podem considerar alhora que aquests estereotips són el preu a pagar per obrir el món a un major nombre d’éssers humans”, apunta l’antropòleg Marc Augé en La guerra dels somnis (1997). Un preu que havíem satisfet de bona gana i que ens ha permès d’accedir a aquesta gamma de productes durant una època, tot i que a hores d’ara, per a la majoria, aquesta acceptació dels models d’esbarjo imperants ja no implica poder fruir-ne; al contrari, s’han convertit en un desig inassolible.

Amb tot, els visitants d’altres latituds segur que no pensen –tal vegada prefereixen no preguntar-s’ho- que tu, l’amable senyor que els ha servits dinars i sopars, posseeixes un imaginari que, quant a les vacances, s’ha nodrit de vivències molt semblants a les seues, i que t’assetja i t’assalta quan menys t’ho esperes, sobretot per les nits, per recordar-te, com una maledicció, que aquests plaers que tastaves a intervals pautats i que et feien seguir endavant han finit.