Els escarnis contra el PP han estat motiu de denúncia per part d’alguns dirigents d’aquest partit. El diputat Carlos Floriano deia fa uns dies: “
rodegen les nostres cases, per aconseguir amb la violència, allò que no han aconseguit amb els vots”. El president valencià Alberto Fabra recolzava els diputats valencians que han estat víctimes d’escarnis i l’alcalde de Gandia anomenava “nazis”, els qui s’havien manifestat davant la seu del PP.
Sempre he estat en contra de la violència, però no de la protesta pacífica! O condemnarem Gandhi i Martin Luter King pels seus actes de resistència?
El que em sorprèn és que ara es parle tant dels escarnis contra els diputats del PP i alguns hagen oblidat tant ràpidament la violència física que vam patir (i molt) durant la Transició.
Ningú no recorda l’atemptat contra el bar el Racó de València el 1977? O els reiterats atemptats amb bomba contra les llibreries 3i4, Ausiàs March i La Pau, de la ciutat de València o contra la llibreria Set i mig d’Alacant? Ningú no recorda l’atemptat al cine Goya d’Alcoi, per la projecció duna pel·lícula sobre Sant Vicent Ferrer? O la mort de Miquel Grau i de Guillem Agulló? És que ningú no recorda tampoc el boicot a una taula redona de la revista Saó, el 1978 i a les misses en valencià a l’església dels jesuïtes de València? O les dues bombes a casa de Fuster, el 1978 i el 1980? O les agressions físiques (no només verbals!) a l’alcalde del Cap i Casal, Ricard Pérez Casado i al president de la Diputació de València, Manuel Girona, el 9 d’octubre de 1979, amb la crema de la Senyera del País Valencià? O les agressions al president del Consell Josep Lluís Albinyana, el 3 de setembre del mateix any, a Quart de Poblet, amb llançament d’ous sobre ell? O la bomba al rectorat de la Universitat de València, el 15 d’octubre de 1980? O les agressions que van patir Francesc Burguera i Vicent Ventura? O la bomba al professor Sanchis Guarner, embolicada com un paquet de torrons de Nadal? I més recentment els atacs al Correllengua a Gandia, la violència a la Societat Coral El Micalet o els Casals Jaume I, o contra el Sr. Joan Laporta, a dins d’un hotel de València. I no és també escarni la campanya #QueNoTeLien, de NNGG de Castelló, per denunciar el que anomenen “adoctrinamiento” dels docents?
¿No van ser actes de violència els atemptats contra les seus dels partits polítics d’esquerra i les agressions contra els participants a la III Escola d’Estiu, el 1978? O les amenaces contra la revista Valencia Semanal o la bomba a la plaça de bous de València, en l’Aplec del 9 d’Octubre de 1978? I l’intent d’assalt al Palau de la Generalitat el 26 d’octubre del mateix any? O impedir conferències a la Universitat? Com és que els qui ara s’escandalitzen dels escarnis, mai no han condemnat aquesta violència?
Recomane el treball de Borja Ribera, “Recuperant la memòria”, on fa un exhaustiu repàs a la violència física (no només l’escarni!) que van patir alguns valencians del 1977 al 1982.
Sempre condemnaré la violència, vinga d’on vinga, perquè crec en el diàleg. Però també m’agradaria que els qui ara s’escandalitzen per l’escarni que sofreixen (un escarni pacífic, per altra part!!) recordaren i condemnaren l’escarni violent (amb bombes) que van patir molts valencians durant la Transició.
Als dirigents de Batasuna, se’ls demana una vegada i una altra, que condemnen la violència d’ETA. Per què ara, els afectats per l’escarni no condemnen la violència que van patir Fuster, Sanchis Guarner, Eliseu Climent, Vicent Ventura, Pere Riutort o Francesc Burguera entre d’altres?
I el que és més important encara: ¿qui va atiar aquella violència contra les autoritats democràtiques i els intel·lectuals més importants del nostre País? O és que hem perdut la memòria?
El passat dia 16, al diari Levante, el Sr, Jorge Bellver, portantveu del PP a les Corts Valencianes deia que “la violencia solo genera violencia”. Llàstima que això no ho digueren els seus predecessors al PP a finals dels anys 70 i durant els anys 80, quan els partits d’esquerra, els intel·lectuals del nostre País i les autoritats democràtiques d’esquerra, van ser l’objectiu d’una violència irracional!!
Monjo de Montserrat
