Sant Jordi

Sant Jordi, antic patró del Regne de València, va ser un màrtir cristià del segle IV de l’Església d’Orient. El nom “Jordi”, d’arrel grega, vol dir “el qui treballa la terra” o “llaurador”. Per això en la festa de Sant Jordi és llig el capítol 15 de l’evangelista Sant Joan: “Jo sóc el cep veritable i mon Pare és el vinyater”, és a dir, el qui treballa la terra, el “Jordi”.

La devoció a Sant Jordi es va propagar, amb gran rapidesa d’Orient a Occident i va ser tan gran, que el nostre sant va ser anomenat “gran màrtir” , “megalomàrtir” o també “màrtir insigne”.

Tant a l’Orient com a Occident, són moltes les esglésies dedicades a sant Jordi i també les representacions pictòriques, tant pel que fa a la seua condició de màrtir de Crist, com a la llegenda de la lluita contra el dragó, en defensa de la princesa.

Sant Jordi, que a més d’antic patró del Regne de València, ho és també d’Anglaterra, Aragó, Catalunya, Georgia, Grècia, Lituania, Polònia, Portugal, Rússia i Sèrbia, és venerat a Alcoi, Paiporta, Banyeres de Mariola i a Sant Jordi, al Baix Maestrat.

Entre ells sermons més coneguts sobre Sant Jordi, sobreïx un de Sant Andreu de Creta, que diu així: “Els sepulcres dels màrtirs són sempre resplendents. El que festegem hui, és molt més venerable i més gloriós que tots els altres”. Sant Andreu de Creta, feia referència al fet que Sant Jordi se celebra generalment, entre la Pasqua i l’Ascensió del Senyor. I per això deia: “Enmig d’aquestes festes, com enmig de dos sols que, amb el propi moviment segueixen la seua òrbita, la festa de Sant Jordi és com una lluna, que rep la llum dels dos sols i il·lumina el món amb raigs semblants als de Crist”.

Banyeres i Sant Jordi

La protecció de Sant Jordi va ser invocada pel rei i l’exèrcit de Jaume I en la conquesta de València, com el sant protector de la Corona d’Aragó, com queda palès a la Crònica del rei Conqueridor i en l’ermita del sant, a El Puig. Aquesta popularitat del nostre sant, màrtir i cavaller, queda patent també en les festes de moros i cristians de tants pobles, o en múltiples representacions pictòriques, com la de Marçal de Sas, en la batalla del Puig.

Per cert, que una reproducció d’aquesta pintura de Marçal de Sas, com destacava fa uns mesos el professor Vicent Soler en un article de premsa, ha sofert una manipulació simbòlica per part del Capítol dels Cavallers del Centenar de la Ploma, en fer desaparèixer les quatre barres de la pintura original, una taula del segle XV que es troba al museu Victoria & Albert de Londres. Les quatre barres de les insígnies reials amb que anava vestit el rei Jaume I (acompanyat de Sant Jordi en la batalla del Puig) han estat substituïdes pel la creu de Sant Jordi. Aquesta falsificació interessada de l’obra de Marçal de Sas, es va fer als anys 70, en la xicoteta capella de la catedral, on la tradició diu que allí se celebrà la primera missa després de la conquesta de Jaume I. No caldria, en honor de la veritat, que el Capítol de canonges de la catedral de València restaurara eixa pintura, sense censures, per retornar els colors originals de Marçal de Sas? El mateix va passar, no fa massa, amb l’interior del retaule de la catedral, que tenia les quatre barres com a fons de la imatge de la Mare de Déu, i que amb una altra restauració “interessada”, han desaparegut!!

Ermita de Sant Jordi al Puig

A més de l’ermita de Sant Jordi a El Puig, a Elx, l’ermita més antiga de la vila era la de Sant Jordi, edificada pel Consell, en agraïment al sant per la rendició del califa Ridwan en l’assetjament de la ciutat, el 1331, tal i com ho explica José Hinojosa Montalvo, en la seua obra, Ermitas, conventos y cofradias en tierras de Alicante durante la Edad Media. L’ermita, situada al carrer Sant Jordi, era sufragània de la parròquia. I com que en aquell temps Sant Jordi era el patró de la ciutat, “la seua festa era solemnement celebrada, amb assistència d’autoritats municipals i el clergat de Santa Maria i El Salvador”.

El mateix José Hinojosa destaca també la presència de la Confraria de Sant Jordi, al segle XIV, a Oriola, pel fet de la incorporació de la ciutat a la Corona d’Aragó, que tenia una gran devoció a aquest sant màrtir.

Finalment, cal recordar també que el Capítol de l’Almoina de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, fou fundat pel rei Pere IV el Cerimoniós.

Que Sant Jordi, que com diu l’oració col·lecta de la festa, “va ser imitador” de la passió del Crist, siga “també protector de la nostra debilitat”.

Batalla del Puig de Marçal de Sas (1410-20)

I que Sant Jordi, el màrtir insigne i antic patró del País Valencià, siga la protecció i la benedicció d’aquells que l’aclamen i el veneren com a patró a Alcoi, Paiporta, Sant Jordi i Banyeres de Mariola, i com a company en el camí de la fe, com canten uns Gojos: “Sigueu Vós aquella flama/ que il·lumina cor i llar./ Presidiu el panorama/ entre muntanya i la mar./ servidor de Déu, sou missatge/ d’un amor que no té fre./ Sant Jordi, deu-nos coratge/ i enfortiu la nostra fe”.

Monjo de Montserrat