Amb pròleg de Jordi Pujol, David Pagès ha recollit en el llibre Un país que fa camí, 80 articles seus, publicats en mitjans impresos d’àmbit comarcal o nacional, amb un fil conductor, que remarca el mateix autor: “contribuir a donar a conèixer -de manera amable, constructiva i positiva- Catalunya a la gent”.
Llicenciat en filologia catalana, David Pagès comparteix la tasca docent amb les d’activista cultural i escriptor. Col·labora periòdicament amb el Diari de Girona, i té articles i entrevistes publicats a les revistes Cavall Fort, Escola Catalana, Llengua Nacional i Serra d’Or, entre d’altres. A més, és autor de quatre llibres: Històries de l’avi Abdon, Històries de casa nostra, Batecs d’un poble i 500 raons per parlar català. Al pròleg d’aquest llibre, Jordi Pujol defineix Pagès com un “gran treballador de la cultura i la societat catalanes. I de la nostra llengua” i en destaca el compromís “amb l’ensenyament i les noves generacions”, amb una actitud que projecta “il·lusió i confiança”. Per això, segons Pujol, el seu autor ens ajuda “a estimar el nostre país i a estimar i respectar la gent, a tenir confiança i a viure amb aquest punt d’alegria que traspua en els seus escrits”.
Pagès “pretén mostrar una visió esperançadora de la catalanitat a partir de les potencialitats de Catalunya com a país”. En la presentació d’aquesta obra, David Pagès parla del “patrimoni artístic, cultural, lingüístic i històric, que resulta imprescindible per al manteniment de la pròpia personalitat”. També hi exposa el seu projecte de país, “a partir de l’exemple de persones… homes i dones que, des del propi talent i amb esperit de servei a les persones i al país, han fet o fan la seva tasca amb vocació de qualitat”.
El llibre, de 199 pàgines, fàcil de llegir i molt amè, està estructurat en set grans capítols i compta amb un índex onomàstic final, que és molt útil.
En el primer capítol, David Pagès “dibuixa” un conjunt d’homenots i de grans dones, que van de Pere Calders a Verdaguer, i de Joan Coromines a Josep Irla, passant per Prat de la Riba, l’Abat Oliba i Pau Casals (dos pelegrins per la pau), el gran poeta Ausiàs Marc, Rovira i Virgili, Macià, Carme Karr i Joan Maragall.
En el segon, titulat Mestres i Amics, hi inclou l’empresari i activista cultural Lluís Carulla; el Dr. Josep Laporte; l’historiador i autor teatral Esteve Albert; l’escriptor Ramon Folch i Camarasa; Pere Figuera, “un patriota exemplar”; Josep Miracle, lingüista i estudiós de la sardana; el Dr. Moisès Broggi; Josep Mª Ainaud de Lasarte, “historiador, polític i promotor cultural”; l’arqueòleg Rafael Subirana; Teresa Rovira i Pep Guardiola, l’home que ha posat el Barça a dalt de tot. En aquest mateix capítol també hi inclou Josep Lluís Bausset, “activista cultural, farmacèutic, professor, polític, químic”; el lingüista Joan Solà; l’escriptor Pons Ponç; la ninotaire Pilarín i Albert Manent, filòleg, historiador i escriptor.
El tercer, el dedica a personatges gironins, com Feliu Matamala; el polític Francesc Ferrer i Gironès, “un personatge polièdric”; el cantautor Lluís Llach o el músic Josep Cassú. També al pintor Toni Cassany; Bartomeu Cassú, un home que “el cor, el tenia obert a l’esperança; l’esperit, confiat en el més enllà”. I a Xavier Fàbrega; l’escriptor Joan B. Muntada; el doctor Joan Baró; el capellà i filòleg Modest Prats; l’escultor Domènec Fita; Àngels Albert, fundadora del Cor Maragall; Isaac d’Aiguaviva, “un artista molt complet”; Carme Ministral i Pere Rodeja. Els llibres centren el quart capítol: Cent anys de colònies de vacances a Catalunya (1893-1993); la Petita història de Pompeu Fabra; els premis Bertrana; les memòries de Carles Duarte (Als llavis duc una fulla de menta) i de Joan Triadú; Les aventures de Massagran; Ot, el bruixot, de Picanyol; Caritat, de mossèn Cinto; la Miscel·lània dedicada al Dr. Ramon Masnou, bisbe de Vic, i Crònica d’un país: un recull de 15 articles de Josep Mª Casasús.
El cinquè el conformen diferents “Sortides i viatges” duts a terme per l’autor a diferents territoris de parla catalana, des de la Catalunya Nord (amb el castell de Rià, els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó) a la gent de mar; de Josep Pla i Pals o Palamós; de l’estiu i Menorca (illa admirable i sorprenent); de Mallorca a través de “la catalanitat en mar”, o del País Valencià. La ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer, hi és magistralment descrita, així com la relació de Carles Sentís amb Calella de Palafrugell.
L’últim capítol, que porta per títol “Un país amb arrels i amb futur”, inclou articles com “Els meus herois”, o el dedicat al seu fill Martí, a qui David Pagès li explica la història del seu sant. Pagès descriu en aquest apartat la vertebració de la Catalunya del segle XX, a partir de la publicació de La Nacionalitat Catalana, de Prat de la Riba, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i la publicació del Glossari, a les pàgines de La Veu de Catalunya. Aquest apartat conté un article sobre la Renaixença; també, els titulats “Bon any i bon país” i “Regals intangibles”. El llibre acaba amb un text inspirat en l’exemple de La mata de jonc, del cronista Ramon Muntaner; amb un altre sobre el cinquantenari de la fundació d’Òmnium Cultural i, finalment, amb un de dedicat al novembre.
Aquesta obra -que ens pot ajudar a veure el futur de Catalunya amb mirada esperançadora i optimista- és, sens dubte, una bona contribució que David Pagès i Cassú fa a la literatura catalana.
Monjo de Montserrat
