Comente aquesta anècdota del bisbe Hèlder Câmara (que va ser acusat de comunista i de fer política) perquè alguns han dit que els monjos hem de resar i callar i no hem de fer política!
Els qui pensen així, no han entès res de res de la vida monàstica!! Només cal recordar el paper de Santa Caterina de Sena i la seua participació en la realitat política de l’Europa del XIV.
El monjo no només no fuig ni s’amaga de res, sinó que és solidari de la situació i dels problemes de la nostra societat. Els monjos ni ens desentenem, ni som indiferents a la realitat que ens envolta! I per això, perquè no som extraterrestres i vivim arrelats a la terra, a la gent, a la cultura i a la problemàtica de la nostra societat, som solidaris de les tristeses i de les angoixes, de les alegries i de les esperances del nostre món! Això és fer política? Ho contesta el cardenal Bergoglio (hui papa) en el llibre “Sobre el cielo y la tierra”: “Tots som animals polítics, en el sentit majúscul de la paraula política. Tots estem cridats a una acció política de construcció del nostre poble. La predicació dels valors humans, religiosos té una connotació política. Ens agrade o no, la té”. I per als qui ens acusen als monjos de fer política, el cardenal Bergoglio diu encara: “L’Església catòlica va tindre molt que vore en el procés d’independència nacional. L’Església va estar-hi a l’hora de plasmar la pàtria amb un poble majoritàriament catòlic. La pàtria no va nàixer al marge de la religió, sinó que va créixer a la seua llum”. I al final d’un altre llibre, “Converses amb el cardenal Bergoglio”, hi ha aquesta pregària per la pàtria que van fer els bisbe argentins: “Volem ser una nació. Una nació la identitat de la qual siga la passió per la veritat i el compromís pel bé comú”. Això és fer política?
No va fer política Jesús quan va expulsar els negociants del temple (Mt 20:12 ) o quan va proclamar feliços “els qui tenen fam i ser de ser justos i els qui treballen per la pau”? (Mt 5:6,9) No va fer política Jesús quan assegurà la dificultat dels rics per entrar al Regne del cel? (Mt 19: 23-24) No va fer política Jesús quan amenaçà els escribes i fariseus hipòcrites?: “Ai de vosaltres que sou com els sepulcres que no es veuen. Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que carregueu als altres càrregues difícils de portar, i vosaltres no les toqueu ni amb un sl dit”(Lc 11:37:54) No va fer política Jesús acusant la falsedat del escribes?: “Guardeu-vos dels escribes. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, ser saludats a les places i ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs als convits; devoren les cases de les viudes” (Mc 12: 38-40)
I no va fer política Joan XXIII amb la Pacem in terris, on defensava la pau i el dret de les minories nacionals? No va fer política el bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancon, el 1950, quan denunciava l’estraperlo i la passivitat del Règim franquista, davant la fam i la pobresa de la gent del bisbat de Solsona? I Tarancon, no va fer política en acabar amb el nacionalcatolicisme?
No va fer política el bisbe Òscar Arnulfo Romero i per això va ser assassinat per l’extrema dreta d’El Salvador? O no fa política el bisbe Pere Casaldàliga i per això ha estat amenaçat de mort diverses vegades? I no fa política el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat, quan defensa el dret a decidir del poble de Catalunya i quan denuncia “la falta d’ètica en la gestió econòmica, i els qui guanyen diners fàcilment, sense importar-los les conseqüències per a la gent que es va empobrint”?. O la germana Teresa Forcades, del monestir de Sant Benet de Montserrat?
Però no fan política també els bisbes valencians, apostant per la litúrgia únicament en castellà i marginant la nostra llengua? No fan política els bisbes amb les seues pastorals? O la CEE quan defensa “España como bien común”? No feien política els bisbes espanyols que assistien a les manifestacions en contra del govern Zapatero? O els capellans amb les homilies quan denuncien una situació injusta? O quan callen davant la injustícia!!
Quan el P. Abat Cassià va recomanar als monjos del monestir de Samos, a Galícia, que anaren introduint el gallec a la litúrgia, un monjo li contestà: “Padre, nosotros no hacemos política”. I l’Abat Cassià li respongué: “¿Y haciendolo siempre en castellano, no hacen política?”.
Alguns voldrien els monjos, muts i a la gàbia!! Però els monjos, per ser realment monjos, hem de ser solidaris de la situació i dels problemes del nostre món. Si això és fer política, els monjos sí en fem de política! Però desentendre’ns de la nostra societat, donar l’esquena a la gent i ignorar la realitat del nostre temps, també seria fer política!
Monjo de Montserrat
