Benvolguda Mª Amparo i benvolgut Ismael: ha passat ja mig any de la vostra gesta! El passat mes de desembre, amb motiu del dia Internacional del Drets Humans, vos van convidar a llegir uns fragments de la Declaració Universal dels Drets Humans al Congrés de Diputats i vosaltres dos, amb valentia, vareu aprofitar l’ocasió per defendre la llengua i la cultura del País Valencià. Sí, d’aquest País que no volen que tinga nom!!

Sou estudiants de segon de batxillerat a l’IES Font de Sant Lluís de València i a Madrid vareu manifestar que “era una obligació moral eixir allà i dir què pensem tots els qui defensem la nostra llengua”. I dèieu més tard: “Volem parlar, estudiar i fer vida en valencià”, cosa que la Generalitat no vos garanteix! De fet, a l’octubre vareu marcar la casella per estudiar en valencià aquest curs, però l’única assignatura que feu en la nostra llengua, és la de Llengua i Literatura!

Esteu escandalitzats (com ho estem milers de valencians!) pel fet que, per més kafkià que siga, en un institut valencià no hi ha la possibilitat d’estudiar les assignatures en la llengua pròpia del País!! Davant d’aquest despropòsit, ja sé que vos agradaria que el ministre Wert denunciara públicament la discriminació que patiu: se vos impedeix estudiar en la llengua del nostre País! Això no passa a cap altre lloc del món!!

Ja veieu que el Ministeri d’Educació no actua amb coherència. A Catalunya, el ministre Wert es queixa dels xiquets que, diu, no poden estudiar en castellà. Però al nostre País, no s’ha queixat mai dels milers de jóvens com vosaltres dos, que no poden estudiar en valencià!!

Segons l’Informe de matriculació de l’Escola Valenciana del curs 2.011-2.012, el 61,2% de les famílies valencianes demanaren que els seus fills foren escolaritzats en valencià. La Generalitat només va oferir places al 33% de les famílies! 125.953 alumnes valencians com vosaltres, van vore denegada la seua demanda a estudiar en valencià, en la seua pròpia terra!! I això sense entrar en vigor la llei Wert!! Què serà si arriba a aplicar-se eixa llei nefasta!


Pel dret a estudiar en valencià
Com és que a Catalunya, el govern de l’Estat ha iniciat una guerra contra la immersió lingüística, per 17 famílies que han demanat estudiar en castellà i al País Valencià es menyspreen els milers i milers de valencians com vosaltres dos, que no poden estudiar en la llengua del País?
Vosaltres dos, Ismael i Mª Amparo, com milers de valencians, esteu discriminats per un govern que hauria de protegir el dret a estudiar en la pròpia llengua! Amb valentia, sentit comú i decisió, vosaltres dèieu: “no volem que el valencià siga una llengua en desavantatge”, sinó una llengua normal i protegida, ja que és la llengua pròpia dels valencians, com ho determina l’Estatut d’Autonomia!

No és estrany que l’avantprojecte de la llei Wert haja estat rebutjat per la Confederació Catòlica de Pares de Famílies i Pares d’Alumnes (CONCAPA), per la Confederació Valencian d’Associacions d’AMPAS (COVAPA) i per la Confederació d’AMPAS Gonzalo Anaya i fins i tot pel Sr. Frederic Mayor Zaragoza, antic Director General de la UNESCO. Alguna cosa nefasta tindrà aquesta reforma educativa, que ha fet unir mestres, alumnes i pares de totes les tendències!!
L’excel·lent mestra Mª Rosa Diranzo, exalumna de mon pare, deia referint-se a ell: “Als alumnes els expliquem el que sabem, però els ensenyem el que som”. Estic segur que els professors que teniu a l’IES Font de Sant Lluís, són uns bons docents, que vos han explicat no només el que ells saben, sinó el que són! El que som!!

Pel valencià a l’escola

Benvolguda Mª Amparo i Ismael: És una sort que al nostre País hi hagen moltes Mª Amparos i molts Ismaels que volen estudiar en la pròpia llengua, com estudien en la seua llengua els alumnes de Burgos, de Màlaga o de Toledo! Veritat que no demanem la lluna? Només volem tindre allò que tenen altres estudiants!

Sé que mon pare se sentirà orgullós del seu treball, que ha donat fruits com Mª Rosa Diranzo, Bernat Clari, Santi Vallés, Josep Millo, Vicent Malonda, Antoni Ferrando, Robert Martínez, Francesc Monjo, Paco Martínez Gallego, Toni Martí, Gabriel Garcia, Vicent Ortega, Àngel Canet, Vicent Boscà, Rafa Roca o Mª Amparo i Ismael!

Vos felicite ben cordialment, per la lliçó d’honestedat i de dignitat que, fa mig any vareu donar a Madrid, en exigir l’ensenyament en la nostra llengua.

Algú ha dit que la joventut està desmotivada! No és veritat!! Vosaltres sou un exemple d’una joventut que lluita per una futur millor!! Per això, quina sort tindre al País Valencià jóvens com vosaltres!!

Enhorabona i per molts anys!!

Monjo de Montserrat

Comparteix

Icona de pantalla completa