Diari La Veu del País Valencià
“La pitjor injustícia és la justícia fingida”
Així denunciava el filòsof Plató, aquells que volen fer creure que, amb la seua injustícia, estan fent justícia! És el que està passant amb la Llei de Dependència: retards i retallades contra els més indefensos de la nostra societat.

La Llei va arribar el 2006 i encara estem esperant que entre en vigor d’una manera total. Al contrari: per al 2013, el presidente Rajoy ha anunciat una retallada de 1108 milions d’euros! Això vol dir que si es confirma aquesta retallada, molta gent necessitada es quedarà fora de la protecció que havien promès i per això, perillarà la Llei en la seua totalitat

Retallar les ajudes previstes per la Llei de Dependència és una mesura cruel i immoral que no es pot entendre, perquè amb aquesta decisió s’atempta contra els més dèbils de la nostra societat.

Retallar les ajudes a la dependència, és atacar les persones més vulnerables i que per això mateix, més ajuda i més suport necessiten. No és immoral, com deia Levante (13 de maig de 2013) que una discapacitada de Sueca, encara estiga esperant els 10000 euros que el Consell aprovà concedir-li el 2011? Per què no es retalla en avions de guerra i en material del ministeri de Defensa, en compte de retallar la llei de Dependència? És més important un submarí que els malalts dependents? Com és que el govern de l’Estat continua gastant milions d’euros en armament i material de guerra?

El dia de la Mare de Déu dels Desemparats, en la missa d’Infants, el cardenal Santos Abril, que presidí l’Eucaristia, deia en l’homilia: “Hem de traduir la fe en obres de solidaritat i ajudar els pobres”. No sé quina cara farien el president de la Generalitat, el president de les Corts, els Consellers, l’Alcaldessa de València, el Ministre d’Afers Exteriors i les autoritats presents a la missa, en sentir les paraules del cardenal. Traduir la fe en obres de solidaritat!! I no només per la fe, sinó abans que tot, per justícia. Per complir la Llei de Dependència!

És escandalós que totes aquestes autoritats, que ocupen els primers llocs a misses i processons, després són els primers en menysprear allò que ens diu l’Evangeli!

La gent aplegada a la plaça de la Mare de Déu va aplaudir amb força, quan el cardenal Santos Abril va mencionar el gest del papa Francesc de pagar la seua estada a la residència Santa Marta, els dies que va durar el conclave. Pagava el que li corresponia! No sé si les autoritats van aplaudir aquestes paraules del cardenal Santos Abril, o es varen vore “retratats”, ja que, a diferència del papa, els consellers de la Generalitat no paguen allò que els toca pagar, obligats com ho estan per la Llei de Dependència.

I el mateix dia 12, el papa Francesc deia a Roma: “Si no eixim de nosaltres mateixos cap al germà necessitat i explotat, mai no aprendrem el camí que ens porta a Jesús”, perquè “no hi ha pregària sense atenció a les ferides dels necessitats”. I els nostres governants haurien de recordar que el papa deia també: “Els pobres, els malalts i els marginats, són la carn de Crist”. I ja veiem com tracta la Generalitat als malalts i dependents! O també, com tracta les víctimes del metro, els immigrants, els xiquets sense beques de menjadors, els pensionistes…..

Fa uns mesos, el teòleg José Mª Castillo es preguntava com era possible que “l’opció política més en sintonia amb l’Església (?) siga la que pitjor tracta els pobres, els immigrants, els sense papers, els sense sostre, que són els qui van estar més a prop de Jesús”. I aquest teòleg deia encara: “En quina religió creuen els qui continuen defensant la gestió de l’actual Govern d’Espanya?”. I dic jo també: ¿en quina religió creuen el president de la Generalitat, els Consellers, l’alcaldessa de València, el President de les Corts, que sempre els veiem ocupant els primers bancs a les esglésies i encapçalant les processons, però després menyspreen els més desvalguts de la nostra societat? ¿Com és possible que aclamen i veneren (?) la Mare de Déu dels Desempats, i després no facen res pels desemparats de la nostra societat?

Fa uns dies, el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat, exhortava la nostra societat, a “vetlar per les persones majors o discapacitades o més fràgils” i a implantar “polítiques socials” que ajuden els més vulnerables a viure amb dignitat. I el papa Francesc deia també: “Els pobres són Evangeli”. I deia als membres de la Confederació Llatinoamericana i Caribenya de Religioses i Religiosos: “No tingueu por de denunciar”. És això el que jo voldria dels nostres bisbes: que denunciaren les polítiques immorals del govern de l’Estat i el de la Generalitat del País Valencià, que amb les seues mesures que estan empobrint i marginant els més dèbils de la nostra societat.

Per això, els governants haurien de recordar que fingir la justícia com fan, és la pitjor injustícia que es pot fer, com denunciava Plató, fa 24 segles! Però això, ni ho pensen! Estan segurs de la seua majoria absoluta, per fer i desfer! Però com deia Voltaire, “la democràcia és alguna cosa més que una ovella i dos llops, votant què menjaran”.

Monjo de Montserrat

Comparteix

Icona de pantalla completa