Pense que està molt bé venerar el Sant Calze, però, per dignitat i per justícia, també hem de venerar i cuidar de la mateixa manera, els més desvalguts de la nostra societat. Per què, ¿de què ens serveix gloriar-nos del Sant Calze, si després deixem de costat, sense cap mena de suport, els qui passen necessitat? Sant Joan Crisòstom ho diu millor que jo, en el sermó 50: “De què serviria adornar la taula amb calzes d’or, si Crist mateix mor de fam? Dóna primer menjar als qui té gana i després, amb el que et sobra, adornaràs la taula de Crist”.
No creu l’alcaldessa de València que venerar el Sant Calze, vol dir també atendre els més dèbils de la capital del País Valencià? Com és possible que la Conselleria de Benestar Social tinga 14000 expedients de cuidadors familiars paralitzats per falta de diners? D’on eixien els 40000 euros d’Emarsa, que Esteban Cuesta repartia cada mes? Per què José Cholvi, Síndic de Greuges, certifica el deteriorament de l’estat de benestar? Com és que la Comunidad Valenciana és líder en l’augment de pobresa a tot l’Estat? Per què els malalts dependents no cobren el que els pertoca per llei?
Com pot ser que a Edu Pinto, un xiquet d’Ontinyent, de set anys, amb una leucèmia als tres anys i una escoliosi, la Seguretat Social no siga capaç de cobrir la rehabilitació que necessita? Per què s’han de recollir taps de plàstic, per comprar aparells ortopèdics, que la Sanitat tampoc cobreix? Fins on arriba la insensibilitat dels governants del País Valencià, quan hi ha tanta gent que pateix?
¿Per què tantes retallades, que estan deixant en la pobresa els més dèbils? ¿Per què els pensionistes, després de tota una vida treballant, cobren una misèria? La rebaixa de les pensions que es vol aplicar, ¿serà per als consellers o només per als pensionistes, que ja no poden viure amb dignitat? El president de la Generalitat i els seus Consellers, saben què és viure amb una pensió de 500 o 600 euros al mes? Per què no proven a passar amb eixos diners, encara que només siga un mes?
L’alcaldessa de València vol que el Cap i Casal del nostre País siga conegut com la ciutat del Sant Calze! Jo també! Però a més, vull que València siga coneguda com una ciutat acollidora i solidària amb els més necessitats i no per les retallades immorals i les polítiques restrictives que estan fent contra els més desvalguts! Vull que València siga una ciutat sol·lícita amb els malalts dependents, les víctimes del metro, els xiquets que passen gana, els qui no tenen treball i tots els qui sofreixen!
Per això crec que fa falta una denúncia profètica davant la impunitat política, econòmica i empresarial. Fa falta per part dels nostres bisbes, un “ja n’hi ha prou!”, davant les retallades abusives que afecten les persones més dèbils de la nostra societat!!
Per a què serveix que els nostres governants vagen a processons i a misses, estiguen presidint Fórmules 1, Copes d’Amèrica i Màsters de Golf, i alhora deixen sense protegir els nostres majors, els xiquets o els jóvens sense treball!!
El dia del Corpus, l’arquebisbe Carlos Osoro deia en l’homilia: “a la vida, hem de compartir el que tenim amb els altres, no aprofitar-nos d’ells”. Per això, venerar el Sant Calze deixant de costat la gent desemparada i empobrida, no és sinó un insult!!
