Un miracle a Montserrat!

Del 22 al 24 de juny va vindre a Montserrat un grup d’una trentena de valencians, en un viatge que va organitzar l’amic Alfons Llorens. Eren matrimonis, gent jove, gent major i també les meues germanes, Alfons Llorens tenia interès perquè les persones que venien a Montserrat, moltes d’elles per primera vegada, no es quedaren només en una visió superficial. Ell volia que conegueren la vida monàstica, i per això em va demanar que els explicara què és Montserrat: els orígens del monestir, la muntanya, el santuari, la vida benedictina…. Tenint en compte que els valencians que venien a Montserrat parlaven iber i que jo volia fer la xarrada en català (tot i que també parle iber, pel fet d’haver nascut a l’Alcúdia) el problema era si ens entendríem!

Si el català i l’iber són dues llengües diferents, que no tenen res a vore entre elles (com ens han dit les grans eminències que ens governen des del Palau de la Generalitat) ¿podríem entendre’ns? I ací és on es va produir el miracle: quan vaig començar a parlar en català, els vaig preguntar si m’entenen I tots em van respondre afirmativament!! Parlant jo en català, i després ells, fent-me preguntes en iber, el grup de valencians m’entenia!! Jo també els entenia, però això no va ser cap miracle, ja que, des de menut, a l’Alcúdia, sempre he parlat en iber!

Davant d’aquest fet, o bé el català i l’iber són la mateixa llengua, o bé es va produir un miracle!! Si els grans literats, escriptors i erudits, Alberto Fabra, Rafael Maluenda, Jorge Bellver, Rita Barberà, José Ciscar (als qual propose per a Doctors Honoris Causa) neguen la unitat lingüística entre el català i l’iber, ¿per què ens vam entendre, sense necessitat de diccionari iber-català, ni de traduccions simultànies?

Vaig quedar meravellat, pel fet que parlant dues llengües diferents, els valencians m’entengueren a la perfecció! I en cap moment em van fer traduir del català a l’iber, les meues paraules. Ens enteníem a la perfecció!!

Però el miracle no es va produir només amb la meua conversa amb aquells valencians! També es va produir amb el germà Andreu Mª, el monjo hostatger, que és de la Sènia, i que per tant parla català i no iber! A l’hora dels dinars i dels sopars, els valencians també l’entenien a ell! I quan e l germà Andreu els preguntava si volien més pa o més arròs, no li demanaven que els traduira la pregunta a l’iber! L’entenien perfectament!!

Per tant, si Alberto Fabra, Jorge Bellver, Rita Barberà, Rafael Maluenda (als quals propose també per al Premi Nobel de Literatura!) ens han dit que allò que parlem al País Valencià i a Catalunya són dos idiomes diferents, no tinc cap més remei que acceptar i reconèixer, que a Montserrat s’ha produït un miracle! Dues llengües diferents, iber i català, que, malgrat tot, ens permeten dialogar i entendre’ns sense dificultats ni problemes!! Sense necessitat de diccionaris, ni de traductors simultanis!