Els autors plantegen un problema de partida. Les victòries electorals del PP han sigut plenament democràtiques: tenen l’aval de les urnes. La democràcia i els sistemes representatius però, no poden mesurar-se només per les seues quantitats. Cal també posar a la balança la seua qualitat. I és ací, on la democràcia valenciana esdevé anomalia: en els últims lustres han anat creixent una sèrie de mecanismes de finançament, de xarxes clientelars i posicions de domini dels poderosos mitjans de comunicació, que han aconseguit integrar una part important del vot ciutadà en la borsa del vot captiu. Aquesta és la tesi del llibre. Però el que més interessarà al lector, és l’aparell demostratiu. De vegades pot semblar que ja coneixem la matèria de la qual se’n parla: casos de presumpta corrupció que impliquen a l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (cas Gürtel), a l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra o a l’ex president de la Diputació d’Alacant, Joaquin Ripoll (cas Brugal), entre d’altres. Però és sorprenent com canvia l’efecte sobre el lector, quan un dia llegeix un cas en premsa, l’altre escolta un altre cas en la ràdio o un tercer en televisió. El llibre no ofereix notícies: les ordena, les sistematitza, les vincula, les contextualitza. I sobretot, ofereix una explicació a la “misteriosa” proliferació d’affaires al País Valencià.
Hui sabem que existeix una correlació –empíricament demostrada- entre el grau de llibertat i transparència d’un territori definit per un govern i el seu nivell de desenvolupament. Els països que tenen un nivell de desenvolupament humà més alt, són els que tenen els majors graus de llibertat i de transparència, com s’ha cansat de posar de manifest, per exemple, una institució com Freedom House.
Doncs bé, des que la corrupció i les trames clientelars (que es recolzen en els poders autonòmics per créixer i mantenir la seua dominació) s’expandeixen “valencianament”, els nivells de desenvolupament del País Valencià han descendit de forma alarmant. A finals de la dècada de 1990, aqueix territori figurava entre els més rics de l’Estat (en gran mesura perquè la seua taxa d’ocupació era més elevada que la mitjana estatal) En l’actualitat, amb la productivitat i l’ocupació per sota la mitjana estatal, ha perdut del tot la seua posició de privilegi. I això per no parlar de la Comunitat amb més deute per càpita d’Espanya; la que acumula la major taxa de fracàs escolar; la que té menys llits hospitalaris per habitant i alhora genera la major despesa farmacèutica; o la que està amenaçada pels proveïdors de la sanitat pública autonòmica que, en no rebre les quantitats que se’ls deuen, afirmen que ja no poden sostenir el que la Generalitat Valenciana ha fet insostenible.
En les nostres societats complexes, les interrelacions augment a gran velocitat. En general, son benèfiques: fan més denses les xarxes d’intercanvi d’informació o d’experiències de tota mena entre les persones. Algunes poden ser nefastes: quan cal pagar un sobrecost desmesurat –i inexplicable- per una obra o per l’organització d’un esdeveniment, estem sovint parlant de diners que es trauen a la inversió pública. Aleshores la interrelació és il·legítima: es dóna entre un poder polític públic i un poder econòmic privat. I el mateix passa quan, des del poder es distribueixen subvencions a institucions, amb la perspectiva d’obtindre la seua captivitat electoral.
La democràcia és també qualitativa. Els cinc capítols en els quals s’estructura el llibre, presenten l’anomalia qualitativa de la democràcia valenciana. I posen en evidència la negativa del Govern valencià, a que puguem vore amb normalitat les emissions de TV de territoris veïns. Això, no és un fet aïllat; és part d’una estratègia ben pensada i fredament executada, de control dels mitjans de comunicació públics i de pressió i manipulació, sovint (massa sovint) dels privats.
Els autors (acadèmics que treballen a diverses universitats) han elaborat amb les estratègies de reconstrucció dels historiadors, les eines analítiques dels sociòlegs i dels politòlegs i la ploma àgil de periodisme, un text alliçonador que respon a moltes preguntes que es fan des de dins i des de fora el País Valencià. És cert que deixen fora del marc d’anàlisi algunes preguntes que són també interessants, com l’aparent o certa incapacitat de l’oposició política valenciana per capgirar la situació descrita. Potser respondre açò mereixeria un nou llibre, que de segur seria intens com el que ací he comentat.
