Didín va ser guardonada, ben merescudament, amb el Micalet d’Honor 2010, guardó que comparteix amb mon pare, que també el 2010 va rebre aquest premi de la Societat Coral El Micalet.
Dona de gran caràcter, emprenedora i optimista, Didín ha estat sempre un referent en el món del valencianisme. Ja de menuda, i malgrat la seua curta edat, Didín tenia ben clara la consciència nacional d’un poble que estava subjugat. Com conta ella mateixa, “era l’única xiqueta que parlava valencià a l’escola de la Gran Via de València”. Fins i tot, per parlar en la nostra llengua (i per no haver utilitzat un pas zebra per creuar un carrer) un guàrdia li va posar una multa de dues pessetes, amb l’advertiment, per part de l’autoritat, “que le hablara en cristiano”. Valenta i decidida com era ja de menuda, Didín li respongué que no sabia “hablar en cristiano”, i per això la multa passà de ser de dues pessetes, a un duro! Com sempre, la fidelitat i la lleialtat dels valencians dels pobles, manteníem viva la llengua, davant la indiferència o el menyspreu dels ciutadans del Cap i Casal! Més endavant, Didín va estudiar valencià a Lo Rat Penat (quan Lo Rat era un nucli valencianista) amb Enric Valor.
Va renunciar a fer Dret, pel fet que li exigien tres mesos de Servei Social, cosa que li comportava entrar a la Sección Femenina de la Falange, i com diu ella, “per ací, jo no passava”. Per això se’n va anar a París, per tal d’estudiar periodisme, i on va viure el maig del 68. A la capital francesa va desenrotllar una gran activitat, i gràcies a les seues gestions, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet van poder cantar al mític teatre Olympia.
De retorn al País Valencià començà a treballar a la casa Edigsa, i posteriorment a Aitana i Canal 9. Va ser ella també, la responsable que el diari Avui arribara al País Valencià, cosa que ara, desgraciadament, ja no passa.
Nacionalista de soca arrel, Didín Puig sempre ha cregut que “pot traure força de les dificultats”, perquè només “s’aconsegueixen les coses, lluitant”.
Amiga i veïna de Vicent Andrés Estellés, que va viure un temps a Benimodo, fa tres anys va vore publicat un llibre seu, preciós i entranyable, editat per Edicions 96. Aquesta obra per a menuts, amb dades ben curioses, refranys i endevinalles, és una dels moltes pagines que Didín ha escrit al llarg de la seua vida, tot i que desgraciadament, altres textos seus han acabat a la paperera, “perquè ho acabe tirant tot”.
El 27 de novembre de 2010, la Societat Coral El Micalet li concedí el Micalet d’Honor, reconeixent així públicament la tasca i la trajectòria de Didín, “per la seua vida dedicada a la cultura i al nostre poble”. Com deia Tonetxo Pardiñas, president d’El Micalet, el guardó que se li lliurà a Didín el 27 de novembre, va ser un reconeixement “a tota una vida de treball, callat però constant” .
Didín és per a tots els qui ens estimem el nostre País i la nostra llengua, un exemple de tenacitat i de lluita per superar les adversitats. Ens és també un model de constància i de fidelitat a la nostra cultura i al nostre Poble. I és que Didín Puig és una dona discreta i senzilla, però tenaç i fidel alhora, que porta en la sang l’amor pel País Valencià i per la nostra llengua.
