El conseller Ciscar deia també, que “no es poden celebrar actes que tinguen a vore amb l’expressió del dia d’afirmació nacional d’una altra comunitat”. Però, com n’és de desmemoriat el senyor conseller!! Resulta que les associacions folklòriques “de la Comunidad Valenciana, celebraron el Dia de Andalucía” al poliesportiu de Llíria, el passat mes de febrer. I amb la presència del vicepresident de la Diputació de València, Juan José Medina, la diputada de Benestar Social, Amparo Mora i la mateixa Consellera de Cultura, Mª Jose Català!!
També el Síndic del PP a les Corts Valencianes, el Sr. Jorge Bellver, ha eixit parlant en nom dels valencians, que “som i ens sentim tan valencians com espanyols”. El Sr. Bellver hauria de parlar en nom seu, i en tot cas, en nom dels militants del seu partit. Però no en nom de tots els valencians!! Alguns sí que sentiran tan valencians com espanyols. Però tots els valencians se senten tan valencians com espanyols?
Per cert: no és fruit de la llibertat d’un poble, poder decidir el seu futur? Des de Madrid diuen que el futur de Catalunya l’han de decidir tots els espanyols. Però, ¿com és que l’Estatut de Catalunya el van votar només els catalans? I el d’Andalusia, els andalusos? ¿Com és que, el 2014, el referèndum d’Escòcia el votaran només els escocesos i no tots els ciutadans de la Gran Bretanya?
El Sr. Rajoy, que tant s’emmiralla en el Sr. Cameron, hauria d’aprendre del primer ministre britànic, el respecte a la sobirania popular!
El 2002 va haver un intent dels governs de Tony Blair i de J. Mª Aznar per convertir Gibraltar en un territori de sobirania compartida entre el Regne Unit i Espanya. Però van ser únicament els gibraltarenys (en un referèndum) els qui van rebutjar la proposta! D’aquesta manera, els gibraltarenys continuen sent del Regne Unit, lliurement, perquè volen ser-ho! ¿Per què el govern del Sr. Rajoy té tanta por en preguntar als catalans com volen el seu futur?
Crec que el que han de fer els polítics, és treballar pel benestar dels ciutadans i per la llibertat del País! I deixar viure els valencians i els catalans, en llibertat!! Els senyors Ciscar i Bellver, tan preocupats que estan per la Via Catalana, ¿per què no es preocupen per la nostra llengua? Per què els senyors Ciscar i Bellver no permeten a 13000 famílies valencianes, escolaritzar en valencià els seus fills? ¿Per què no permeten tampoc que, lliurement, tant que parlen ells de llibertat, els valencians puguem elegir la llengua per escolaritzar els nostres xiquets! ¿No defenen el dret dels pares castellanoparlants de Catalunya, a poder escolaritzar els seu fills en castellà? ¿I per què els valencians no tenim els mateixos drets?
La Via Catalana no és sinó una excusa més, perquè els senyors Bellver i Ciscar, no parlen dels autèntics problemes que patim els valencians. Del veto de Montoro a la reforma de l’Estatut no ens diuen res? Tota la resta, com deia mon pare, són “bufes de pato”!! I és que ells s’entretenen així!!
El gobierno,en un exercici d’autoritarisme, al qual ja estem acostumats, ha prohibit el ramal valencià de la Via Catalana. És així com ells entenen la democràcia i el dret dels pobles a decidir amb llibertat el seu futur!!
Jo li aconsellaria al Conseller Ciscar, al Sr. Bellver, al President Fabra, al presidente Rajoy i a tots els qui neguen a Catalunya el dret a decidir en llibertat el seu futur, que llegiren l’article de José Martínez Ruiz, (Monòver 1873 – Madrid 1967), publicat el 19 d’agost de 1931 a Crisol. El text diu: “Todas las disciplinas: la historia, el derecho, la filosofía de la historia, la historia del derecho, la etnografía, el folklore….todas las disciplinas estudiadas para demostrar que Catalunya tiene una vitalidad propia, que Catalunya es una nación. …Una historia de siete o más siglos y cuatro centurias de inquietud. De inquietud para Catalunya y de preocupación para el resto de España en ese largo periodo. Y es hora de que la inquietud y la preocupación terminen. Catalunya tiene derecho a vivir su vida. El resto de España debe, sin más dilación, hacer que Catalunya viva su vida”.
