El 2006, el bisbe Joaquim va encapçalar una coalició ampla, que va derrotar l’exgovernador de Misiones, Carlos Rovira, en unes eleccions on, recolzat pel president Néstor Kirchner, Rovira volia modificar la Constitució de la província, per aconseguir una reelecció indefinida.
Després de treballar al Paraguai durant més de 20 anys, Joaquim Pinya va ser cridat a Misiones, a l’Argentina, pel bisbe de Posadas, Jorge Kemerer. El 1986, en crear-se la diòcesi de Puerto Iguazú, Joaquim Pinya va ser nomenat primer bisbe d’aquesta nova Església, fins que el 2006, en ser-li acceptada la jubilació, va encapçalar el Frente Unido por la Dignidad (FUD)
El FUD s’oposava a la reelecció indefinida de l’aleshores governador, Carlos Rovira, que contava amb el recolzament del Kirchnerisme. El bisbe Pinya, per tal d’encapçalar l’oposició a Rovira, va voler consultar aquesta decisió amb el cardenal Bergoglio, president de la Conferència Episcopal Argentina, i actual papa, que va recolzar la formació d’aquest moviment plural de partits. El 29 d’agost de 2006, el NO, promogut pel bisbe Pinya i la FUD, es va imposar amb el 56% dels vots, contra e1 42%, al SÍ governamental.
Home humil i amic dels pobres, el bisbe Joaquim treballà sempre a favor de la dignitat del indígenes. Així, al Paraguai recolzà les Ligas Agrarias, que s’enfrontaven al règim dictatorial d’Alfredo Stroessener. Pel seu compromís a favor dels desvalguts, Pinya va ser expulsat del Paraguai amb altres jesuïtes. A l’argentina, Jorge Mario Bergoglio el va designar delegat de l’episcopat en la pastoral indígena.
El bisbe que va derrotar el Kirchnerisme va ser un exemple d’honestedat i de lluita contra la dictadura i contra la corrupció i un lluitador incansable per la igualtat social i els valors de la República. Ell deia: “Done gràcies a Déu, per haver pogut prestar un servei a la Pàtria i a l’Església”.
Ja com a bisbe emèrit, Joaquim Pinya va defensar la gent que vivia al voltant del riu Corpus, i que estava en contra de la construcció de més pantans. El bisbe recordava que en el referèndum de 1996, el 90% de la població es va oposar a nous pantans. I per això, el bisbe denunciava en el text titulat “¿Corpus sí, Corpus no? ¿Corpus NO!”, l’actitud de la presidenta d’Argentina i del president del Paraguai, “enfront de la voluntat popular”. El bisbe Pinya, escrivia: “Fins quan ens passaran pel damunt i fins quan continuarem com a convidats de pedra?”. Joaquim Pinya s’oposava a “sacrificar moltes hectàrees de terres fèrtils i suportar el deteriorament ambiental”.
Se sabia que l’empresa constructora, en cas de fer-se el pantà, tindria, com a mínim, 20 anys per vendre l’energia. I el bisbe deia: “Per això tenen tantes ganes que es facen les preses als rius Corpus i al Garabí. Pel gran benefici econòmic per als qui venen l’energia; una altre meganegoci més”. El bisbe Joaquim acabava el seu text, demanant que “no ens enganyen una vegada més”.
En la missa d’enterrament del bisbe Joaquim a la catedral de Puerto Iguazú, el bisbe Marcelo Martorell, successor de Pinya digué: “Crec que hem de comprometre’ns amb les coses del nostre temps i hem d’ajudar els més pobres i els més necessitats, que és el que ell va fer ací, a Misiones. Hem de seguir el camí que ell ha traçat”.
Cada vegada que venia a Catalunya, el bisbe Joaquim pujava a Montserrat a venerar la Mare de Déu, “d’incògnit”, senzillament. Només l’anell de fusta que portava al dit, sense cap més signe episcopal, revelava el seu ministeri de bisbe. I quan parlava a la comunitat de monjos, després de sopar, eixien dels seus llavis paraules de compromís, de justícia i de fidelitat per l’Evangeli i per la gent que ell servia com a bisbe.
Tant de bo tinguérem a l’Església molts bisbes Pinya, un pastor que realment feia “olor d’ovella”!! El seu lema episcopal, “Per a servir”, el va viure plenament, al servei dels més desvalguts, fins a la seua mort! Va ser un pastor de l’Església com el papa Francesc vol que siguen els bisbes: “El bisbe deu servir, no dominar”!!!
