En una altra reunió, i degut a les subvencions rebudes per part de l’Ajuntament, els propietaris dels pisos, també per 9 contra 1, aprovaren que els xiquets dels pisos de l’1 al 9 rebrien unes ajudes escolars. Però no els xiquets del pis 10è.
En una altra reunió, i també per 9 contra 1, es decidí que la neteja de l’escala, només seria la corresponent al tram des del pis de l‘1 al 9. Però no del 9 al 10, neteja que hauria de fer la família que vivia al pis 10è.
En una altra reunió de veïns, s’acordà, també per 9 vots favorables i un desfavorable, que la família que vivia al pis 10è pagaria un suplement, degut precisament a la posició privilegiada que tenien, pel fet de viure en el pis més alt i per tant, de tindre més bona vista.
Un dia, el matrimoni i els fills del pis 10è decidiren que ja n’hi havia prou! Que no aguantaven més discriminacions. Per això, avisaren els altres veïns, que ells se n’anaven a un altre bloc de pisos, per tal de no haver d’aguantar més humiliacions.
Els propietaris dels primers nou pisos feren una reunió (a la qual no assistiren els membres de la família que vivia al pis 10) en la qual prohibiren als propietaris de la família del pis 10è, que abandonaren la finca.
Malgrat tot, els membres del pis 10 d’aquella finca decidiren abandonar la casa, cansats de tantes humiliacions. Les famílies dels pisos 1 al 9, amenaçaren la família del pis 10, argumentant que no trobarien cap altre pis a la ciutat. I que els fills, si abandonaven aquell barri, no trobarien plaça a l’escola. Els propietaris dels pisos 1 al 9 digueren a la família del pis 10è, que ells tenien influències en el Consell Escolar de l’escola del barri on aniria a viure la família del pis 10è i que els menuts no tindrien plaça.
El dia que la família del pis 10 abandonava aquella finca, “casualment”, l’ascensor no funcionava. El matrimoni i els fills hagueren de baixar llibres, mobles i roba, a peu, per tal de carregar-ho al camió que els traslladaria a la seua nova vivenda.
Els veïns del nou primers pisos, no es van oferir en cap moment a ajudar la família que se n’anava. Això sí, els van acomiadar amb insults i menyspreus.
La família del pis 10, pacientment, va baixar per l’escala tots els objectes que tenia al pis i, després de carregar-ho al camió, se n’anà al nou pis que van comprar, on van ser molt ben acollits. Malgrat les amenaces dels propietaris dels pisos de l’1 al 9, els xiquets tingueren plaça a l’escola del barri on s’havien traslladat.
El matrimoni, una vegada instal·lat a la seua nova vivenda, va recordar aquella frase de Martin Luther King: “Si no ens dobleguem, no ens pujaran al damunt”.
I van recordar també, unes frases que no han oblidat mai més:
“En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra”.