Angelelli va nàixer a Còrdova el 17 de juliol de 1923. El 1928 ingressà al Seminari i va ser ordenat prevere a Roma, el 1949. De retorn a l’Argentina, treballà amb la Joventut Obrera Catòlica i la Joventut Universitària Catòlica.
El 1961, el papa Joan XXIII el va nomenar bisbe auxiliar de Còrdova i com a tal va participar al Vaticà II. La seua fidelitat a l’Evangeli i la renovació conciliar que portà al bisbat, eren com l’aigua fresca en un poble assedegat de la Bona Nova de Jesús.
Els seus gestos profètics, la seua proximitat als pobres i a la classe obrera, feien d’ell un bisbe pastor, sol·lícit pel poble. Una vegada, convidat a beneir una comunitat religiosa en una pedrera de cal, va preferir compartir la taula dels obrers en compte de la dels amos. En una altra ocasió, en ser cridat a fer de mitjancer en un conflicte laboral, on els patrons pensaven que es posaria de part d’ells, el bisbe Angelelli els digué: “Si aquestes injustícies continuen, un dia, estarem junts al paredó: vostès per no haver practicat la justícia i nosaltres per no haver sabut defendre-la”.
El 1968, en ser nomenat bisbe de La Rioja, deia: “Pregueu per mi perquè siga el bisbe de tothom, dels catòlics i dels no catòlics, dels qui creuen i dels qui no creuen. No vinc a ser servit sinó a servir. A servir tothom, sense diferències. Vull ser servidor dels pobres”. I deia també: “Per a servir, cal tindre una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble”.
La seua denúncia profètica molestava les classes dominants, ja que el bisbe Angelelli deia: “Existeixen uns que no tenen veu, que són marginats i explotats i altres, que tenen privilegis i que exploten als germans. Això ho vol Déu? No!!”.
Quan l’any 1971 el govern no va permetre la transmissió de la missa del Gall, el bisbe Enrique digué: “Aquesta nit la gent del camp no ha pogut seguir la missa. Potser l’han prohibida perquè tenen por de la missa i la creuen perillosa. Crist, tu eres perillós”.
El bisbe Enrique va promoure escoles rurals i cooperatives, i denuncià el narcotràfic, la prostitució, l’estafa i les condicions laborals d’algunes finques.
En ser detinguts els capellans Gill i Praolini el 1972, el bisbe Enrique va encapçalar una manifestació per reclamar l’alliberament dels dos sacerdots. El 1973, ell, diversos capellans i els cristians compromesos, van ser agredits per un grup de terratinents.
Cal dir que davant la campanya de difamació contra el bisbe, Angelelli va rebre en tot moment el suport de Pau VI.
Quan el 24 de març de 1976 l’exèrcit argentí feu el colp d’estat, alguns demanen al bisbe que s’amagara. Però ell no ho va fer! El 4 de juliol assassinaren cinc religiosos i el 18, dos capellans. El 4 d’agost següent, Angelelli va ser assassinat, tot i que el govern ho disfressà d’accident. Més tard, la carpeta que portava el bisbe Enrique es va vore al despatx del general Harguindeguy, ministre de Justícia.
30 anys després de l’assassinat del bisbe Angelelli, el 4 d’agost de 2006, el cardenal Bergoglio, l’actual papa Francesc, presidia l’Eucaristia en memòria del bisbe Enrique i dels assassinats per la dictadura argentina. El cardenal Jorge Mario Bergoglio parlava d’una “Església que es va anar fent sang en Wenceslao, Carlos, Daniel (assassinats abans que Angelelli) i que finalment es va fer sang en el seu pastor”.
La veu lliure del bisbe Enrique Angelelli, ens remet a l’Evangeli i a una Església compromesa en la lluita per la justícia, la llibertat i la defensa dels Drets Humans. La seua veu i el seu testimoni, ressonen encara en el nostre món, com un crit a favor dels pobres i dels marginats i en contra dels opressors!!
