El bisbe Raúl Vera

El passat 11 d’octubre, el Comitè Noruec del Premi Nobel concedia, ben merescudament aquest guardó, a l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques, “pels seus esforços per eliminar les armes químiques”.

Un dels noms que sonaven també per al Nobel de la Pau, era el del bisbe mexicà, Raúl Vera, un incansable lluitador pels Drets Humans a l’Amèrica Llatina.

Nascut el 21 de juny de 1945 a Acámbaro, Raúl Vera és un frare dominic i bisbe de la diòcesi mexicana de Saltillo. El bisbe Vera és llicenciat en Teologia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino, de Roma, i va ser ordenat prevere pel papa Pau VI el 1975. El 1987 va ser nomenat bisbe auxiliar de Ciudad Altamirano, el 1995, bisbe coadjutor de San Cristóbal de Las Casas i el 1999, bisbe de Saltillo.

Amb el bisbe Samuel Ruiz, Raúl Vera participà en el procés de pau i de reconciliació entre els pobles indígenes de Chiapas i el govern federal. També ajudà a crear un diàleg entre l’Exèrcit Zapatista i el govern de Mèxic, per tal d’aconseguir unes condicions dignes per a la població indígena.

Compromès en la defensa dels Drets Humans i ànima de totes les causes justes, el bisbe Raúl Vera ha lluitat a favor de les millores laborals dels miners i dels immigrants i també de la situació dels presos polítics. El bisbe Vera va recolzar els homosexuals, en la polèmica per la legalització dels matrimonis del mateix sexe. El bisbe Raúl considera necessari la tolerància i el respecte pels homosexuals, per tal d’ajudar-los a recuperar la seua dignitat, atacada, en molts casos per la pròpia família i per la societat. El bisbe Raúl també ha defensat el paper de la dona i la necessitat d’incorporar-la a les tasques eclesials. El 2009 va formar part de la campanya nacional i internacional, “Llibertat i Justícia”. Igualment va denunciar amb valentia, els paramilitars que massacraven els membres de les comunitats cristianes de Chiapas. Igualment assumí la denuncià i recolzà les dones violades per l’Exèrcit Mexicà.

El bisbe Vera, a favor dels perseguits

Per al bisbe Raúl Vera, l’Església ha d’estar enmig dels pobres i dels perseguits, en sintonia amb les classes més desafavorides de la societat. Per això, el bisbe Raúl ha defensat sempre el treball dels bisbes llatinoamericans i la reflexió que, des de la pobresa, han fet aquests bisbes, del Concili: “L’Evangeli és alliberador i per això, la Teologia llatinoamericana treballa amb els pobres, per tal de fer-los subjectes de la pròpia història”. D’ací que els bisbes llatinoamericans completaren el Concili Vaticà II des del punt de vista dels pobres, suportant la sospita d’alguns sectors eclesials conservadors. Per al bisbe Vera, “la Teologia de l’Alliberament no va ser coneguda a Europa, i per això va ser interpretada i castigada per una cúpula eclesiàstica massa europea”.

Home d’una gran senzillesa, el bisbe Raúl tracta aquells que acaba de conèixer com si foren amics de tota la vida. Pastor entre els exclosos, i defensor del dret i la justícia, el bisbe porta al braç esquerre un braçalet d’acer amb les seues dades personals, “perquè el dia que em disparen, puguen reconèixer-me”. Ell mateix defensa que no hi ha altre camí per aconseguir la pau, sinó a través de la justícia.

El bisbe Raúl Vera és un exemple de vida per la seua extraordinària tasca social a favor dels més desvalguts i per la seua lluita pels drets dels obrers sense treball, dels immigrants extorsionats, dels familiars de desapareguts pel narcotràfic o dels indígenes perseguits.

Sembla que el papa Francesc pensava en el bisbe Raúl Vera, quan el passat dia 24 deia: “Ser bisbe no ha de ser considerat com un honor, sinó com un servei”. Perquè així, servint l’Església i el poble, sobretot la gent més pobra i marginada, és com exerceix el seu ministeri el bisbe Raúl Vera. I és així com haurien de ser tots els bisbes!