L’article 3 de la Carta Magna diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques, és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Pel que fa a la inculturació de l’Església, el cardenal Bertone, Premi Comte de Barcelona 2012, deia el setembre d’aquell any: “La història dels pobles i la seua llengua són realitats sublims”. És veritat que la teoria se la saben bé els polítics i els bisbes!! Però de la teoria a la pràctica!
El professor Joan Francesc Mira contava una anècdota d’un viatge que va fer d’Itàlia a Suïssa: “Jo venia d’Itàlia (deia el professor Mira) i en el tren, el revisor, a l’eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, “Signore e signori, biglietti, prego” . La segona vegada que passà deia: “Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte” i la tercera vegada deia: “Mesdames et messieurs, vos billets s’il vous plait”. Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l’alemanya. També la senyora del carret de les begudes deia primer “Birra”; després “Bier” i al final “Bière”. D’això se’n diu territorialitat, normalitat i respecte. Italià, alemany i francès, sense canviar-se la gorra, amb perfecta naturalitat”.
Però a més, el professor Mira contava que a Suïssa, al Cantó dels Grisons (que parlen alemany, italià i romanx) com que el romanx està en perill, el 1996 van reconèixer la seua oficialitat, no sols al seu Cantó, evidentment, sinó a nivell federal, malgrat que només el parlen unes desenes de milers de persones!
L’exemple de Suïssa, ¿no és el que hauria de seguir el govern espanyol i els polítics valencians del PP (i el ministre Wert!) tenint en compte que al nostre país tenim una llengua pròpia que hem de protegir perquè és la més dèbil?
I els bisbes i els rectors valencians, ¿no haurien de seguir també l’exemple del revisor del tren de Suïssa, per dir “El Senyor siga amb vosaltres” a Alberic, Almenara, Elx, Torrent, Borriana o Alcoi, en compte de “El Señor esté con vosotros” que diuen a Utiel i a Requena?
Pel que fa a la llengua a l’euromed Barcelona-València, sí que la megafonia és en la nostra llengua, també en castellà i anglès, però els revisors semblen del tren Madrid-Salamanca!!
Dos amics meus m’han comentat les dificultats que han trobat per celebrar una Eucaristia en valencià, en un casament i en unes noces d’or respectivament. I això era a la Plana Baixa i a la Vall d’Albaida, no a Múrcia!! És normal això?
Els nostres polítics (i el ministre Wert) i els nostres bisbes i rectors, no saben que, segons l’Estatut d’Autonomia, el valencià és la “llengua pròpia” del nostre País? no s’han llegit la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià?
Certament que encara ens queda molt per assemblar-nos a Suïssa!! Políticament i eclesialment! Amb raó el CVC alertava que el valencià corre perill per falta d’inversió cultural. I pastoral!!