'Déu és d’esquerres'

7 març 2014 01:00h
Francisco Camps i Rita Barberà a la processó de Còrpus
Supose que aquesta afirmació contundent i clara de l’arquebisbe Santiago Agrelo, haurà deixat descol·locats aquells que pensen encara en aquell nacionalcatolicisme, que identificava  Déu amb la dreta pura i dura!
En una entrevista al diari Levante el passat 27 de febrer, i a preguntes del periodista Paco Cerdà, l’arquebisbe de Tànger deia veritats tan grans com una catedral, quan contraposava el món de la fe, al món dels interessos, i quan denunciava, com els rics legislen sobre els drets dels pobres.

L’arquebisbe Agrelo, un home profundament evangèlic, criticava també una “política equivocadament economicista”, i apostava per “canviar polítiques i consciències”, per tal de fer possible un món més humà

Però va ser a la pregunta de Paco Cerdà sobre l’associació tan íntima de l’Església espanyola amb el PP, quan l’arquebisbe Agrelo va respondre amb sinceritat i valentia: “L’Evangeli no és de dretes”, i encara: “Déu és d’esquerres”!! I argumentava aquesta idea, afirmant que “Déu seria de dretes, si es preocupara de Déu. Però és d’esquerres perquè es preocupa de tu i de mi”. D’ací que l’arquebisbe Agrelo creu que “l’Església ha de mostrar que no es preocupa d’ella mateixa, ni de Déu, sinó de l’altre”. I per això l’arquebisbe de Tànger lamentava que s’identifique tota l’Església amb la dreta, amb un partit “amb polítiques que es preocupen del diner i de coses que no toquen”.

Ja abans de Nadal, l’arquebisbe Santiago Agrelo havia denunciat amb valentia els ganivets de la reixa de Melilla, posats pel Govern espanyol. Com deia l’arquebisbe de Tànger, “la reixa és una política economicista i opressora del poble”.

Però de bisbes que defenen una Església que no siga de dretes, n’hi ha més! Fa un any, l’arquebisbe de Munic, Reinhard Marx, denunciava igualment “l’avarícia de molts dirigents”. L’arquebisbe Marx creia que la seua missió com a bisbe, no era “tranquil·litzar les consciències d’aquells catòlics que fan pràctiques incompatibles amb l’Evangeli”, i per això demanava “la regulació dels mercats”, afirmant que “l’economia de mercat pressuposa una moral”. A més, defensava que “les idees de dignitat humana, s’imposen en les relacions laborals”. L’arquebisbe Marx també denunciava l’escàndol que suposa “les grans diferències d’ingressos entre els directius dels bancs i empresaris, i els seus treballadors”.

Aquesta valentia evangèlica dels arquebisbes Agrelo i Marx, també s’ha donat en bisbes com Pere Casaldàliga, i la seua aposta pels indígenes de Sao Fèlix d’Araguaia, en Òscar Romero i el seu compromís a favor dels Drets Humans o en Hélder Câmara, identificat amb la lluita dels pobres. O també en el cardenal Tarancon, quan defensava la llibertat de l’Església davant el franquisme.

Però ¿per què a l’Estat espanyol els bisbes (encara que no tots!) tenen una afinitat tan escandalosament manifesta amb el PP? Per què els bisbes espanyols no són capaços de plantar cara al PP i sempre van a remolc d’aquest partit? Per què els quatre bisbes valencians no han denunciat l’abús de poder i l’autoritarisme del PP amb els malalts dependents? Per què no han denunciat l’atac del PP a la llibertat d’expressió, quan els Presidents Camps i Fabra han clausurant, despòticament, els repetidors de TV3 i les emissions de Catalunya Ràdio? Per què els bisbes valencians no han defensat l’autoritat de l’AVL, davant el menyspreu que ha mostrat el PP per aquesta entitat? Per què els bisbes valencians no han denunciat la corrupció que es va produir en la visita del papa Benet XVI, amb el cas Gürtel? Per què els bisbes valencians no denuncien també la política del PP d’exterminar la nostra llengua? Per què, ells que defenen la llibertat de centres, no denuncien l’actitud de la Conselleria d’Educació que deixa milers de xiquets i de xiquetes sense poder estudiar en valencia? I per què no denuncien clarament els bisbes espanyols l’actitud del Govern de l’Estat pel que fa a les morts d’emigrants a Cèuta?

Els bisbes valencians parlen constantment de l’avortament, el divorci, el matrimoni homosexual o la religió a l’escola, però no són capaços de defendre la nostra llengua, la llibertat d’expressió i el caràcter científic que hi ha a l’AVL!!

Sembla que per ser bon deixeble de Jesús s’haja de ser militant del PP!! O com a mínim, això ens volen fer creure!!! I certament que hi hauran bons cristians en les files del PP, però “Déu és d’esquerres”, com ha dit l’arquebisbe Agrelo!! Perquè és un Déu per als altres. És el Déu-amb-nosaltres!!

Per si els militants del PP no s’han escandalitzat prou amb les declaracions de l’arquebisbe Santiago Agrelo, encara cal que recorden que el papa Francesc, en una entrevista a les revistes dels jesuïtes, el passat setembre, deia també: “Mai no he estat de dretes”!

Tant de bo l’Església del País Valencià siga una església lliure. Una Església que no caiga en el partidisme de dretes, com deia el bon Josep Espasa. El canonge Espasa contava aquesta anècdota: “El papa Joan Pau II deia que no era missió dels capellans, fer política. D’acord, estic d’acord”. I afegia mossèn Espasa: “Però tampoc no hi ha que fer política de dretes, que és el que normalment es fa”!!

Tant de bo l’Església del País Valencià deixe d’una vegada per sempre, el festeig amb el PP!!!


 
next