Francesc, un papa de frontera

Hui fa un any era escollit nou bisbe de Roma el cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires. En un any només, el papa Francesc, el “revolucionari”, ha portat nous aires a l’Església i ha renovat la manera de fer del Vaticà. Després d’un llarg hivern eclesial, el papa Bergoglio, vingut del Tercer Món, ens portava una ventada d’aire fresc, una nova primavera, semblant ala del papa Joan XXIII.

La denúncia del papa Francesc del capitalisme salvatge i el fet que diguera que no és una papa de dretes, ha fet que els sectors més ultraconservadors l’hagen qualificat ja de marxista!

I és que el discurs de Francesc, basat en la doctrina social de l’Església, i expressat en paraules contundents i entenedores, ha posat de manifest que els diners només tenen sentit, quan estan al servei de les persones i especialment, al servei dels més necessitats. El papa ha fet una denúncia clara de qualsevol sistema polític i econòmic que no estiga a favor dels altres, i per això, la seua crítica severa al capitalisme salvatge.

Degut a l’etapa renovadora que ha començat el papa, fins i tot David Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, deia: “No sé si el discurs del papa es pot qualificar d’anticapitalista. No ho és nítidament, però sí que és cert que connecta amb una tradició de base de l’Església molt perseguida, amb símbols com Casaldàliga i Leonardo Bof. El seu discurs és innovador, contrari a moltes coses”.

Elegit persona de l’any per la revista Time, el papa Francesc ha sorprès el món amb idees fortes, com el deure de la solidaritat i el de la justícia social. Per això el papa ha demanat polítiques que “atenuen l’excessiu desequilibri de les rendes”, i també ha apel·lat al desarmament nuclear i a la no-proliferació armamentística. Igualment ha exigit tolerància zero amb la pederàstia! De fet el papa ha cessat alguns bisbes encausats com a pederastes i ha demanat una justícia a favor de les víctimes.
El papa Francesc ha reformulat amb energia els principis de la doctrina social de l’Església, adaptant-los a l’actual globalització.

Francesc ha denunciat també el tràfic de persones amb l’objectiu d’explotar-les laboralment o sexualment, “”una forma d’esclavitud cada vegada més estesa i que afecta tots els països”, com ha dit Francesc. El papa ha criticat amb duresa l’existència de “milions de víctimes de treball forçat, de tràfic de persones per a mà d’obra”, un fet que és una violació dels drets humans, una vergonya i un crim contra la humanitat.

Senzill, humil, lliure i afectuós, el papa Francesc és un home que somriu, que abraça els malalts i que netejarà la Cúria. I és que Francesc no vol carrerisme al si de l’Església i per això ha demanat als capellans, bisbes i cardenals, que siguen servidors, no patrons. I encara, recentment, deia als cardenals: “El cardenal entra a l’Església de Roma, no a una cort”.

Francesc vol una Església que no caiga en la corrupció, ni la hipocresia. Una Església que no es tanque en ella mateixa. Una Església que ha d’eixir de si mateixa per anar a les perifèries. Una Església que no siga autorreferencial, ja que així es cau en el narcisisme.

Comprensiu i obert, Francesc també està canviant la manera de vore l’Església, tant als homosexuals (“qui sóc jo per jutjar-los?” deia el papa) i els divorciats tornats a casar.

Francesc vol una Església que no busque honors i privilegis, sinó que aprenga a ser servidora del món. Una Església que estiga a prop dels més pobres, dels desvalguts i dels últims de la societat. Una Església que busque nous camins i que dialogue amb tots, fins i tot amb els adversaris!! O més i tot, amb els adversaris el papa Francesc vol construir una Església que escolte sense jutjar, que perdone sense condemnar, que siga capaç d’acollir sense discriminar. Una Església que, afable i amable, siga signe de pau i d’esperança!