Nascut a Xàtiva el 1940, Ramon Pelejero Sanchis ha esdevingut un símbol de la Nova Cançó, juntament amb Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, els Setze Jutges, Pi de la Serra, Guillermina Mota, Al Tall o Núria Feliu.
Raimon va començar a cantar en públic el 1961 i ja abans havia actuat a la taberna de Xavier Marco, “Casa Pedro”, al centre mateix de la ciutat de València.
Amb uns 50 discos editats i amb nombroses actuacions a l’estranger, Raimon ha composat una música bellíssima als textos d’Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Jaume Roig, Bernat Netge, Joan Timoneda o Salvador Espriu. I és que amb les cançons de Raimon, hem estat molts els valencians que hem conegut els grans poetes de la nostra llengua. És així com en plena dictadura, i en un afany d’aconseguir les llibertats nacionals del País Valencià, els valencians cantàvem Al vent, La pedra, Som, A colps o Diguem no.
Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant, Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de València, Raimon declarava que “la cultura és més forta que un ministre”, en relació al ministre José Ignacio Wert i la seua obsessió per espanyolitzar-ho tot i per acabar així amb la nostra llengua!!
Prohibides freqüentment les seues actuacions pel franquisme, Raimon era (i és!!) la veu amb la qual demanàvem la democràcia, tot exigint llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia! Un crit on, certament, no vèiem mai cap dels representants actuals del partit que governa la Generalitat del País Valencià!!
“Havia de ser historiador, però ja sabeu que el vent es va creuar en la meua vida”, deia recentment Raimon, en conèixer que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I és que la cançó Al vent, va canviar la vida de Raimon, i també la de molts valencians que buscàvem com ell, un futur lliure per al nostre País!! Per això el Círculo de Bellas Artes de Madrid atorgava a Raimon la Medalla d’Or, en reconeixement a “la lluita pels valors democràtics” que el cantant ha defensat sempre.
Raimon, amb les seues cançons, com ell mateix ha dit, ha “internacionalitzat la nostra cultura”. Una cultura perseguida i menyspreada pel govern de la Generalitat del País Valencià, fins hui mateix. Raimon, un gran poeta i un gran cantant, ha estat prohibit, no només per la dictadura franquista. Els successius governs del País Valencià han marginat totalment aquest gran cantautor! Ell mateix declarava que “l’Administració Valenciana fa tot el que pot perquè no actue en recintes de gestió pública”.
Fa uns dies, en un viatge recent a ma casa, vaig vore els discos de vinil de Raimon, que comprava mon pare i una fotocòpia d’un carta del cantant de Xàtiva adreçada a Joaquim Vicent Sanchis, on Raimon elogiava mon pare, amb qui va mantindre una bona amistat, de molts anys.
Fruit de la seua amistat de llargs anys, el 2009, en ser-li atorgada a Raimon la Medalla de la Universitat de València, mon pare es va voler fer present a aquell acte, malgrat els seus 99 anys d’edat i la pluja incessant que va caure sobre València.
D’un país que ja anem fent expressa el desig d’un Poble per continuar la lluita per un País Valencià, on la nostra llengua no siga menyspreada!!
De segur que, de nord a sud del País, Raimon rebrà l’enhorabona pel premi que li ha estat concedit tan merescudament. Però dubte que li vinga cap reconeixement des de la Generalitat del País Valencià, de l’alcaldia de València o des de la de Xàtiva, que una vegada més, com en ple franquisme, menysprearan el gran cantautor del País Valencià!
Enhorabona, Raimon!!
