El bisbe Pere Casaldàliga

Els passats 24 i 25 de març, els valencians no vam poder vore (perquè ens ho va impedir el Sr. Alberto Fabra!) els dos capítols de la sèrie, “Descalsobre la terra vermella”, que va emetre TV3 sobre el bisbe Pere Casaldàliga, pastor, profeta i poeta, un home valent, arrelat en les Benaurances i compromès amb els pobres.

Casaldàliga d’ulls penetrants i d’un gran cor, aposta per la col·legialitat al si de l’Església, el paper de la dona, la sinodalitat i la corresponsabilitat. Solidari amb les causes del indígenes i dels més dèbils, el bisbe Casaldàliga és un herald de l’Evangeli, que ha dedicat la seua vida a defensar els drets dels més pobres i necessitats del Brasil, i a denunciar amb valentia, un sistema que “fa de la humanitat, un negoci”. Casaldàliga, sempre ha estat al costat dels indígenes xavantes, originàriament, propietaris de les terres on ell viu, i que van passar a mans dels terratinents.

Home compromès amb la Teologia de l’Alliberament, Pere Casaldàliga ha treballat sempre per una Església més senzilla i més pròxima als pobres, com desitja també el papa Francesc. Per això defèn les Comunitats Eclesials de Base, com una manera nova de fer Església, on s’uneix la fe a la vida. Unes comunitats que han de ser llavor, ferment i sal.

El bisbe Pere, lluny d’una “episcopalitis aguda”, defensa que no pot haver fe cristiana sense encarnació. Casaldàliga també aposta pel celibat opcional i per una major presència de les dones al si d’una Església. Una Església que no siga de poder, sinó de servei, com ell ha fet durant els 34 anys de bisbe en la diòcesi de Sao Félix, fins que el 2005 li va ser acceptada la dimissió.

Amb 86 anys i malalt de Pàrkinson, el bisbe Casaldàliga creu que no hi haurà pau “mentre no se socialitze la riquesa”, i per això defèn la millora la vida dels més pobres.

Com ha recordat el P. Abat Josep Mª Soler, que a Sabadell va tindre Casaldàliga de professor, el bisbe Pere és un home de Déu que quan pregava, “la seua concentració era tal, que des de fora vèiem què sentia per dins”.

El desembre de 2012, el bisbe Pere va haver d’abandonar Sao Félix, degut a les amenaces de mort que havia rebut, pel fet d’haver lluitat pels drets dels indígenes.

El gener de 2014, el bisbe Pere enviava un missatge a les Comunitats Eclesials de Base, al Brasil, animant-les a ser Església en aquesta “hora de primavera eclesial que hem de viure amb entusiasme”. Casaldàliga creu necessari “fer la transició d’una època autoritària, de tindre tota la veritat, a una època de diàleg”, així com també una reforma de la Cúria, que tinga “com a primer pas la desaparició de l’Estat del Vaticà”, i d’aquesta manera, “el papa deixe de ser Cap d’Estat”.

^{El bisbe Pere Casaldàliga}

L’actor Eduard Fernàndez, que interpreta en aquesta sèrie el bisbe Pere, declarava en una entrevista a la premsa: “Ha suposat una gran experiència. Perquè és molt gran el personatge; és molt gran la història, el seu pensament, la seua fe…”. fernàndez deia de Casaldàliga: “És molt normal, és molt senzill. És molt intel·ligent, té molt sentit de l’humor”. I afegia encara: “Jo he plorat molt. Perquè és una persona que des de sempre ha fet el bé durant les 24 hores del dia. i que té una línia de pensament, de fe, de compromís social i polític que pense que aquesta pel·lícula recull”.

Casaldàliga és un home que somia una Església que siga “el Poble de l’esperança, el Poble de la Pasqua”, amb “una esperança confiada en el Déu de la vida, de l’amor, de la llibertat”. Aquest és un dels poemes més bonics del bisbe Pere, on expressa la passió pel Regna i la lluita per l’esperança.

Con un callo por anillo
Monseñor cortaba arroz.
¿Monseñor martillo y hoz?
Me llamarán subversivo
y yo les diré: lo soy.
Por mi pueblo en lucha vivo.
Con mi pueblo en marcha voy.
Tengo fe de guerrillero
y amor de revolución
y entre evangelio y canción
sufro y digo lo que quiero.
Si escandalizo, primero,
quemé el propio corazón
al fuego de esta Pasión,
cruz de su mismo Madero.
Incito a la subversión
contra el Poder y el Dinero.
Quiero subvertir la ley
que pervierte al pueblo en grey
y al Gobierno en carnicero.
(Mi Pastor se hizo Cordero.
Servidor se hizo mi Rey)
Creo en la subversión
de las frentes levantadas,
de voz de igual a igual
y las manos enlazadas.
Y llamo al Orden de mal,
y al Progreso de mentira.
Tengo menos paz que ira.
Tengo más amor que paz.
¿Creo en la hoz y en el haz
de estas espigas caídas:
una muerte y tantas vidas!
¡Creo en esta hoz que avanza
bajo este sol sin disfraz
y en la común esperanza
tan encurvada y tenaz!