L’Angelet de la corda, per Josep Miquel Bausset

Cada any, la Pasqua, el “pas” de Jesús de la mort a la vida ompli l’Església de goig. Si durant la Setmana Santa hem contemplat el misteri de la Passió i Mort del Senyor, a la Pasqua, els cristians celebrem la Resurrecció, la victòria i el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.

Els pobles valencians vivim la Pasqua amb diverses tradicions, com els “Encontres” entre la Mare de Déu i el Senyor Ressuscitat que celebren molts pobles valencians. En els encontres, les imatges de Maria i de Jesús es troben a la plaça major del poble, en una processó que marca el final de les celebracions de la Setmana Santa.

Però a Alfarrasí, en el seu Encontre, hi ha un “personatge” addicional: l’Angelet de la Corda: un angelet penjat d’un núvol, “format per unes teles que envolten un aparell molt senzill, el qual s’esmuny sobre dues cordes paral·leles, lligades a dos balcons situats l’un enfront de l’altre”, com escrivia el bon amic Josep Requena. L’objectiu de l’Angelet de la corda és llevar-li a la Mare de Déu “el vel de dol ”, en trobar-se amb el seu Fill i emportar-se’l “penjant de les mans, fins a desaparèixer en la casa on acaba el trajecte”.

L’origen d’aquest tradició tan bonica, com ho ha deixat escrit Josep Requena, és deguda a un veí d’aquest poble de la Vall d’Albaida, José Esteve, el Zurdo, que la “portà” de Navarra. Durant un temps, ser l’Angelet de la Corda a Alfarrasí, era un privilegi que tenia una xiqueta de la família del Zurdo, pel fet que aquest home era el qui havia iniciat aquesta tradició tan entranyable, enguany fa ja 102 anys.

Com escrivia Josep Requena, algunes vegades, degut a l’alçada a que està la protagonista, “quan la xiqueta es veu penjada del núvol, i a punt d’eixir, li entra por i es posa a plorar, però es calma immediatament quan destapen els cortinatges i comença a dirigir-se cap a la Mare de Déu”.

El trobament de Jesús amb Maria el diumenge de Pasqua no el trobem a cap dels quatre Evangelis i és per això que la devoció popular ha imaginat i representat l’encontre entre la Mare i el seu Fill després de la resurrecció. Sor Isabel de Villena, al capítol 237 de la seua Vita Christi, ens descriu així el trobament entre Maria i Jesús: “la Senyora vehent una tan delitosa e amable vista, defalli el seu cor d’alegria, e prostrant se en terra, adora la divina essencia. E lo Senyor, veent la Excellent Mare sua, la levala de terra e, agenollant se, volgue li besar la ma dient li: Yo so resuscitat, e veu me açi ab vos per alegrar de infinit goig la vostra sanctissima anima”.

Altres celebracions populars de la Pasqua, és el volteig de campanes a Castielfabib, a la comarca del Racó d’Ademús, el diumenge de Resurrecció. Aquest volteig té una particularitat especial: són els joves que abraçant les campanes, van donant voltes amb elles, voltejant al mateix temps, campanes i persones.

Una altra tradició, ja molt minoritària, era el berenar de Pasqua, amb la tradicional mona, amb l’ou dur, la llonganissa i l’encisam a les eres o al camp i també el vol del catxirulo o milotxa.

Per als cristians la Pasqua ens ha d’ajudar a obrir nous camins de justícia, d’esperança i de fraternitat, i a renovar la nostra Església. Per això, en la Pasqua, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, descobrim un Déu que “ha volgut restaurar i conduir amorosament la humanitat dividida i sacsejada per la violència, desitjosa de ser alliberada del sofriment”.