Enmig del desert de Hojas parroquiales i altres revistes eclesials, totes en castellà, Cresol (òrgan de la Unió Apostòlica del Clergat) va eixir per primera vegada el novembre de 1999, com una aposta clara i decidida per la inculturació de l’Església en la cultura del nostre País. Com fa també Saó!
En una societat que es mira amb indiferència tot allò que ve dels capellans, Cresol porta a la nostra Església un aire fresc, gràcies al qual ajuda a renovar i a fer més creïble la tasca missionera que hem de fer tots els cristians: preveres, religiosos i laics!
Allò que no hauria de ser notícia pel fet de ser una cosa normal al nostre País i a la nostra Església (una revista eclesial amb articles en valencià) encara és un fet extraordinari i excepcional! I per això és notícia el fet que Cresol arribe al número 120. Una molt bona notícia!
Certament que la realitat de Cresol, la seua defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, és el que els cristians valencians voldríem per a totes les publicacions eclesials que apareixen a la Plana i a l’Alcoià, al Maestrat i a la Ribera, a la Costera, al Comtat i a totes les comarques que tenen els valencià com a llengua pròpia. Una llengua que la gran majoria de rectors (conscientment o inconscient) continuen marginant en les celebracions litúrgiques!! Desgraciadament, els Fulls parroquials i revistes d’Església que naixen a les nostres parròquies (encara al segle XXI) neguen el valencià com a llengua de culte i de difusió de la Paraula de Déu! És molt trist que la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, continue fora de l’Església!!
Per això mateix, Cresol mereix el meu reconeixement pel seu coratge i per la seua valentia, en fer arribar a les nostres parròquies una publicació digna i a més, escrita en la llengua que parlem la gran majoria de cristians i de preveres valencians. Si més no al carrer amb els veïns i a la sagristia! Tot i que no al presbiteri, desgraciadament!!
Algú s’imagina que a Burgos o a Màlaga, els rectors no utilitzaren la llengua dels seus feligresos? I és tan difícil que, això que és tan normal a Burgos o a Màlaga, no ho siga també a Ontinyent, Castelló de la Plana, Torrent, Alcoi, Xàtiva o Vila-real?
Cresol, amb un equip de col·laboradors molt competent, dirigit per Jesús Belda, és per a les publicacions eclesials, un exemple de fidelitat a la nostra cultura i un testimoni clar d’aquells que volem ser cristians, sense deixar de ser valencians!! Perquè amb els capellans que tenim, dóna la impressió que per a ser cristians, hàgem de parlar en castellà!! Per això, Cresol és un exemple per a aquells que volem pregar Déu en la mateixa llengua que parlem amb els nostres pares o els nostres fills. Per a aquells que no volem deixar la nostra llengua al carrer, en entrar al temple!
Quan serà capaç l’Església d’utilitzar i de defensar la llengua i la cultura dels valencians? És per això que els cristians valencians enyorem els bons bisbes Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases, que van ajudar a introduir el valencià a l’Església. Com també a mossèn Vicent Sorribes, autor de l’Eucologi Valencià, el P.Vicent Faus o el G. Francesc de Borja Banyuls! I encara als grans mestres, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor.
Que el treball que ha fet Cresol en aquests primers 120 números i el que està fent, ajude a fer possible una Església més valenciana i més pròxima a la nostra realitat cultural.
