No cal dir que aquests canvis en l’article 318 bis, entren en contradicció amb l’article del mateix Codi Penal, en el qual es fa explícita l’obligació de totes les persones d’ajudar els qui es troben desemparats i en perill. La reforma d’aquets article també és incoherent amb la Constitució Espanyola i amb els Tractats Internacionals dels Drets Humans, com han denunciat Càritas, Justícia i Pau o la JOC.
L’assistència humanitària i la solidaritat no poden ser penalitzats, quan aquesta assistència és moguda per sentiments d’hospitalitat. A més, aquesta reforma és una perversió, una immoralitat i una nova forma d’apartheid, precisament, contra aquells que viuen situacions de vulnerabilitat.
Immigrants a Melilla
Davant aquesta mesura antievangèlica, cal lluitar per retrobar unes relacions més solidàries. Per això el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat, ha demanat “una nova cultura fonamentada en l’humanisme, que torne a donar a la societat els valors que han sostingut i han fet prosperar la dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica”.
Com als fariseus, “amants dels diners”, i que “es mofaven d’ell”, també hui, Jesús interpel·la els polítics i els Governs del PP: “Vosaltres sou els qui vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els hòmens, és detestable als ulls de Déu” (Lc 16:14-15)
Caldrà recordar al Govern de l’Estat aquelles paraules del bisbe Helder Câmara, “El crit dels oprimits, és la veu de Déu”?
El PP no recorda les paraules del papa a Lampedusa, qualificant de vergonya el tracte que Europa dóna als immigrants?