Amb tot, ja hem vist (perquè portem més de dos anys amb aquesta sarsuela) com el Presidente Rajoy “nos entiende”! Ens entén tant, que està asfixiant i retallant les finances del País Valencià, fins al punt que estem a prop del precipici. I fins al punt que els empresaris valencians ja n’estan farts!
El President valencià ha arribat a dir davant la situació d’emergència que viu la Generalitat, que “es inaceptable que los valencianos financiemos a comunidades ricas como Aragón o el País Vasco”. I el mateix Conseller Moragues deia fa uns dies: “Si reclamar es ser beligerantes, vamos a serlo” (?)
El mateix President de la Generalitat, Alberto Fabra, exigia davant els empresaris valencians un nou finançament, més just i més d’acord amb les necessitats del País Valencià. I una vegada més, el President valencià tornava a equivocar-se. Perquè no és davant els empresaris que ha d’exigir un nou finançament, sinó davant el Presidente Rajoy, del qual està tan orgullós, ja “que nos escucha, nos entiende y está a nuestro lado”.
Tot aquest “fervor reivindicatiu”, al que també s’ha sumat el Sr. Alfonso Rus, queda en no res, ja que els dirigents del PP valencià viuen lligats per Madrid! Alcen la veu per “ofrenar noves glòries a Espanya” i no se n’adonen (o sí?) del tracte financer més que discriminatori que rebem els valencians, per la qual cosa la situació financera del País Valencià és insostenible!
Si el President Fabra vol que totes les seues reivindicacions no queden només en paraules, té una solució més que eficient: els diputats i senadors valencians del PP poden votar en contra de les decisions d’un Presidente que “nos escucha, nos entiende y está a nuestro lado”, però que després ens ofega financerament. O serà més important l’ordeno y mando del Sr. Rajoy que la situació d’espoli que vivim els valencians?
No tinc cap esperança que el President Fabra faça ús dels diputats valencians per tal d’exigir allò que ens correspon. Ni tampoc tinc cap esperança que el Presidente Rajoy faça cap cas del Sr. Fabra.
I això que està a nuestro lado, (i cal recordar-ho ara!) ja ho va dir del Sr. Camps en un míting a València, cridant perquè tots l’escoltàrem: “Paco, siempre estaré contigo, delante, detrás o al lado, me da igual”. I ja hem vist com el Sr, Rajoy ha estat “al lado ”del Sr. Camps!! O és que en compte de “al lado”, voldria dir “de lado”?
Rajoy també deia que Jaume Matas “es un brillante defensor de los intereses de Baleares que cumplirá con sus objetivos” (18 de juny de 1996) I ja ho crec que els ha acomplert!! I del Sr. Carlos Fabra (no se’n recorda el Sr. Rajoy?) deia que era “un ciudadano ejemplar”!!
I malgrat que el Sr. Mayor Oreja, en un míting a València el juny de 2009, afirmava que “Paco Camps es el más honorable de todos los valencianos y de todos los españoles” (!!) ara resulta que el Sr. Rajoy no està “al lado” del seu amic! Ni tampoc del seu successor!!
També ens coneixem la cançoneta del Conseller Vela del “Hasta aquí hemos llegado”, i del “No aguantaremos ni un año más con una financiación así”. Per tant, una vegada més, paraules i més paraules, perquè de forment, ni un gra!! I és que com ha dit el Sr. Federico Félix, President de Pro AVE, “Ofrendar nuevas glorias a España no nos ha servido de nada a los valencianos”. Més clar, aigua!!!
“Nos escucha, nos entiende, está a nuestro lado”. O bé: “nos ignora, nos miente, nos olvida”?
