Josep Miquel Bausset
El dijous 28 de setembre es van fer públics els nomenaments dels nous arquebisbes de Madrid i de València. A la capital del País Valencià vindrà el cardenal Cañizares, fins ara Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Nascut a Utiel, ha fet tota la seua “carrera” fora del País Valencià, a excepció del temps que va ser rector a Alcoi. Ha segut professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca i de San Dámaso de Madrid i bisbe d’Àvila, Granada i Toledo, abans que el papa Benet XVI se l’emportara a Roma.
En les seues primeres declaracions com a nou arquebisbe de València, ha dit que “espero que me enseñéis vosotros a hablar bien el valenciano y pronto”. El cardenal Cañizares ha dit que coneix el País i la gent, i també, que “me es familiar su dulce y propia lengua valenciana”. Jo pensava que malgrat ser d’Utiel, només pel fet d’haver estat rector a Alcoi, el cardenal Cañizares hauria de saber valencià. Però es veu que no! El que em sorprèn és que diga que “espero que me enseñéis vosotros a hablar bien el valenciano y pronto”. Que vulga aprendre la nostra llengua aviat ja és un bon símptoma. Però que diga que vol que “me enseñéis vosotros”, ja em sorprèn. En tot cas haurà d’aprendre la nostra llengua, no pel carrer (tot i que la immersió lingüística és necessària) sinó a una escola, a una acadèmia, a un centre competent. Per què no s’acull al voluntariat que promou Escola Valenciana, amb una parella lingüística? Perquè si algú vol aprendre alemany o anglès, es conformarà a aprendre’l sense l’ajuda d’un centre d’ensenyament qualificat? L’arquebisbe Osoro, i abans l’arquebisbe García Gasco també van dir el mateix i mai no ho van fer. Llevat d’algun “Visca la Mare de Déu”. I per això mai no van apostar per la nostra llengua a la litúrgia, a la pregària, als estudis al Seminari, a la predicació. I als textos litúrgics, preparats per l’AVL, que com deia el bon bisbe Rafael Sanus, “continuen dormint després de 4 o 5 anys, en algun calaix de l’arquebisbat”. L’arquebisbe Osoro, desgraciadament, en cinc anys al bisbat de València ha congelat aquests textos.
És per això que la nostra llengua es troba marginada per la jerarquia des de temps immemorial. És només una anècdota però n’hi ha a milers: Em contava un amic capellà que celebrava una missa en valencià a la zona universitària del Cap i Casal, que el rector de la parròquia va suprimir eixa missa perquè el meu amic (segons algun fidel) feia “perdre la devoció al papa i als sants”. I també pel tema de la llengua. El rector de la parròquia, a més, li va dir al meu amic que “era massa agosarat per dir segons quines coses”. Aquest amic meu capellà, en una eucaristia amb universitaris, presidida per l’arquebisbe Osoro, li va dir a D. Carlos que era una llàstima que en tota la celebració no hi havia hagut ni un sol cant, ni cap part de la missa havia estat en valencià. La resposta de l’arquebisbe Osoro va ser: “Yo no sé valenciano. Si queréis un obispo valenciano lo tendréis que buscar”. Veig que ens l’han buscat, tot i que ens trobarem en la mateixa situació: “Yo no sé valenciano”.
El cardenal Cañizares, en les seues primeres declaracions, a part del seu desig d’aprendre valencià, ha dit que “me duele, como a todos, España”. Des de fa temps el cardenal Cañizares ha repetit reiteradament que “España es un bien moral”. I encara ha destacat el seu “amor por el proyecto común, grande, noble, que compartimos quienes formamos históricamente esta España tan nuestra y tan de todos” !!! I després diuen que ells no són nacionalistes!!
Sort en tenim de l’arquebisbe emèrit de Donòstia, Juan Mª Uriarte, que va dir que ni la independència d’una part d’Espanya, ni la unitat de l’Estat no és dogma de fe. Com també ho va afirmar el P. Abat de Montserrat. I encara més recentment, el bisbe Xavier Novell de Solsona, que també ha defensat el Dret a Decidir, ha afirmat que “el dret a votar és superior i anterior a la llei”. I el bisbe Francesc Pardo de Girona ha dit que és important conèixer què vol el poble de Catalunya. I tothom acceptara que les opinions dels bisbes Novell o Pardo, són tan legítimes com la del bisbe Cañizares! O només valen unes opinions i no d’altres?
Espanya, en tot cas, és un projecte que es fa o es desfà segons la voluntat dels ciutadans. I també segons “el derechos de conquista”. Com va passar amb la independència d’Argentina, Colòmbia, Xile, Equador, Filipines, Bolívia, Nicaragua, El Salvador, Mèxic, Hondures, Cuba, República Dominicana……No deu ser massa un “bien moral” la unitat d’Espanya, quan s’ha produït la independència d’aquests països?
Espere que el desig de l’arquebisbe Cañizares d’aprendre valencià no és quede només en bones intencions. Tot i que amb els exemples que hem tingut dels arquebisbes García Gasco i Osoro, ja no em sorprèn res!!
Jo preferiria que en compte de parlar d’Espanya, parlara de les víctimes del metro, dels treballadors de RTVV, dels xiquets que no poden fer els tres àpats al dia, dels malalts dependents que estan abandonats per la Generalitat, dels pares que volen l’ensenyament en valencià per als seus fills i la Generalitat els ho prohibeix, dels jóvens que han hagut d’emigrar dels País, de l’asfixia que el Govern de l’Estat està fent al País Valencià, dels qui es van aprofitar de la visita del papa Benet XVI per a fer negocis……Temes no li’n faltaran a l’arquebisbe Cañizares si vol realment ser arquebisbe de València.
La veritat: m’ha sorprès que en la seua carta a la diòcesi, el cardenal Cañizares haja citat la paraula Jesucrist 4 vegades, Evangeli, 14, València 11 (i Región Valenciana 1) i España, 20!!!
