Al bisbe Antonio Cañizares

4 octubre 2014 01:00h
Cardenal Cañizares
Hui dia 4, bisbe Antonio, vostè seurà per primera vegada a la càtedra de la Seu de València com a nou pastor d’aquesta Església. Li desitge un fecund ministeri pastoral en el seu servei als cristians d’aquest bisbat. Sap que pot comptar amb la meua pregària perquè, a imatge del Bon Pastor, encoratge la fe i l’esperança del Poble de Déu que peregrina en aquesta terra.

Al llarg de l’Escriptura els profetes anunciaren la Bona Nova del Regne i també denunciaren amb valentia la mala política d’Israel i la corrupció dels seus governants. I no només els profetes de l’Antic Testament. També els profetes del segle XX, com els bisbes Casaldàliga, Romero, Angelelli o Hélder Câmara, alçaren la veu per denunciar la injustícia i la mentida dels poderosos. I per això, tant uns com altres van ser perseguits, i alguns fins i tot assassinats.

En la Regla Pastoral, Sant Gregori el Gran exhortava els pastors  a oposar-se als grans d’aquest món parlant amb tota llibertat, d’aquesta manera: “El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no diga el que ha de ser callat, ni deixe de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el parlar indiscret porta cap a l’error, així e silenci imprudent deixa en l’error els qui podrien ser adoctrinats. Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats que no s’atreveixen a parlar  amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s’acosta el llop. Per això el Senyor reprèn aquests prelats: No han pujat a la bretxa. Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat. Tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica ¿que potser no serà semblant a un pregoner mut? ”.

Per això demane que Déu que li faça el do de l’esperit de profecia, perquè en el seu servei episcopal denuncie les mentides i els abusos dels poderosos i siga sol·lícit i atent amb els més necessitats.
 

L'exministre Bono i Cañizares

M’hauria agradat que ahir dia 3, haguera anat a la Plaça de la Mare de Déu de València a recolzar les víctimes de l’accident del metro, desemparades pel Govern Valencià. Que bonic que hauria estat començar el seu ministeri estant a prop dels qui sofreixen. Perquè com Jesús, vostè ha estat enviat “a consolar tots els qui estan de dol” (Is 61)

M’agradaria també que es reunira amb els treballadors de RTVV, amb els veïns del Cabanyal i amb el col·lectiu de malalts dependents. Que parlara amb ells, que atenguera les seues peticions que són desateses pel nostre Govern.

Voldria que per defendre la cultura i la llengua dels valencians, presentara a Roma els textos litúrgics aprovats per l’AVL, “congelats” des de fa anys en algun calaix del palau arquebisbal. I que a les celebracions litúrgiques presidides per vostè, utilitzara també el “Llibre del Poble de Déu”, preparat pel P. Pere Riutort, i que ara fa 40 anys va ser aprovat pels “bisbes del País Valencià”. ¿No serà hora ja que l’Església Valenciana promoga i faça ús, amb naturalitat, de la nostra llengua? Per això m’agradaria que vostè utilitzara el valencià assíduament (per així animar els capellans a fer el mateix) com va fer vostè el passat 8 de setembre, presidint a Meritxell la missa en la llengua oficial d’Andorra. Em va alegrar que s’expressara en la llengua d’aquell país, una llengua que també compartim els valencians. Si recentment el papa Francesc ha dit als bisbes del Xad, que “Crist no va vindre per destruir les cultures”, i si en unes declaracions seues vostè parlava de “evangelitzar la cultura”, ¿per què l’Església del País Valencià no s’incultura i no assumeix la nostra llengua i la nostra cultura? Deixe’s aconsellar pels Rectors dels Dissabtes, pels amics de Saó i de Cresol i per l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià. Segur que l’ajudaran, l’aconsellaran bé, i el recolzaran, si aposta per normalitzar a l’Església la nostra llengua.

M’agradaria que com a arquebisbe de València, denunciara la política sanitària del Govern Valencià, així com el tracte que reben els immigrants als Cies. I també que encapçalara una manifestació contra la pobresa, contra els qui han destrossat el sistema financer valencià, i contra la política dels bancs i les preferents, que per l’egoisme d’alguns han deixat en la ruïna milers de ciutadans. I també per protestar pels jóvens que han hagut d’emigrar pel falta de treball i pels xiquets que al nostre bisbat no poden menjar tres vegades al dia. 

Finalment m’agradaria que posara en evidència els qui s’aprofitaren del viatge del papa  Benet XVI a València per a fer negocis bruts. I també que denunciara els qui, amb el cas Cooperació, han espoliat els més pobres del Tercer Món.

next