Per altra part, el tractament que la Conselleria de Sanitat ha negat a Miguel, el xiquet de 12 anys de Mislata, ha estat autoritzat a França. Però el més kafkià de tot això, és que ha estat el Servei de Neurologia de l’Hospital La Fe de València, qui ha prescrit el tractament que, torne a repetir-ho, la Conselleria denega.
I és que no tenen humanitat! La salut d’un xiquet és menys important que els diners del seu tractament! Segurament no poden pagar aquests euros, perquè faran falta per a mariscades o per a altres “necessitats” més urgents, com les que es feien a Emarsa, al cas Cooperació o a Gürtel. Entre d’altres!!
Aquesta indecència és també la mateixa que passa (un cas “miraculós”) amb els malalts dependents valencians, que, sí, “miraculosament”, perden grau de dependència, de la nit al matí són menys dependents i per tant veuen reduïda l’ajuda que necessiten.
Però aquest no és un cas aïllat!! És el mateix que informava el diari LEVANTE el 7 de gener de l’any passat: l’empresa urbanística municipal Aumsa, envià una carta a la Sra. Pilar Martínez, de València, en la que li demanava el pagament de 4686,51 euros pel lloguer social, a raó de 450 euros al mes. Cal dir que aquesta dona té una discapacitat del 60% i cobra una pensió de 392 euros al mes. La dona es queixava, amb raó, de l’abús d’un lloguer de 450 euros!! I deia: “O done menjar al meu fill o pague les factures. I evidentment, done menjar al meu fill”.
A quin nivell d’inhumanitat i d’insensibilitat hem arribat? Com és possible tanta indiferència i tanta falta de solidaritat amb aquesta veïna del Cabanyal o amb aquest xiquet de Mislata?
Per això, perquè Déu està al costat dels dèbils, Déu, al llibre del Deuteronomi, maleeix d’aquesta manera els qui s’aprofiten de les viudes i dels orfes: “Maleït el qui viole el dret dels forasters, dels orfes i de les viudes” (Dt 27:19). I l’Èxode exigeix al poble de Déu, que tracte amb dignitat les viudes: “No afligireu cap viuda, ni cap orfe” (Ex 22:21)
Els nostres governants, que van a totes les misses i que no es perden cap processó o romeria, tant si és a la Santa Faç, com a la Magdalena, haurien de saber que, com diu Sant Jaume, la veritable religió consisteix a “visitar orfes i viudes en la seua tribulació”. (Jm 1:27)
Una dona que cobra una pensió de 392 euros al mes, ¿com podia pagar un lloguer social de 450 euros? Un xiquet a qui els metges han prescrit un tractament, com és que la Conselleria el denega?
En el recent viatge a Filipines, el papa Francesc rebutjava qualsevol forma de corrupció i s’escandalitzava d’aquells que escatimen els recursos que han de rebre els més necessitats. El papa deia que “la corrupció roba als pobres”. El papa denunciava també les escandaloses desigualtats socials i ens exhortava a escoltar la veu dels qui passen dificultats. Però els nostres governants es fan els sords a les necessitats dels més desvalguts i humilien, amb la seua indiferència, el dolor dels més fràgils.
En l’exhortació “El Goig de l’Evangeli”, el papa Francesc ens exhorta a tots a “cuidar els més fràgils de la terra” (nº 209). Per això aquells que haurien de tindre una màxima sol·licitud pels més necessitats i no ho fan, “els molesta que es parle d’ètica, que es parle de solidaritat, que es parle de distribució dels béns, que es parle de la dignitat dels més dèbils, molesta que es parle d’un Déu que exigeix un compromís per la justícia” (nº 203)
La nostra societat, i d’una manera especial els nostres governants, com són capaços de cometre aquestes injustícies? On és l’esperit cristià, i més encara, la humanitat dels nostres governants? Al cor o a la cartera?
Per cert: davant d’aquesta nova immoralitat, la comunitat cristiana de Mislata amb els seus capellans i l’arquebisbe d València no tenen res a dir? Donaran el silenci per resposta?
