L’octubre de 1952, per les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragon en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”.
La primera obra és un text mecanografiat, amb el títol, “Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern”. Pel que fa a la traducció de l’obra de P. Claudel, aquest text veu ara la llum gràcies a la tenacitat de l’amic Agustí Colomer, que des de feia anys buscava un exemplar de la traducció de Joan Fuster de “L’annonce faite à Marie”, per tal d’incorporar-la a la col·lecció que, amb entusiasme, dirigeix Francesc Ferrer i Escrivà, fill del benemèrit amic Francesc Ferrer Pastor. En la recerca d’aquesta obra de Claudel, Santi Vallès, a partir de la pista donada per Fuster en carta a Vicenç Riera i Llorca el 6 de juny de 1953 sobre la gravació que Ràdio València va fer de la representació de “La bona nova a Maria”, va tractar de localitzar la cinta magnetofònica als arxius de la cadena SER, tot i que sense cap resultat positiu. Va ser Agustí Colomer qui va trobar la còpia que s’ha fet servir en aquesta edició, dins el fons del músic i compositor Agustí Alaman i Rodrigo.
Fuster, com defensa Pérez Moragon, adoptava un to quasi caricaturesc dels tòpics impulsats pel nacionalcatolicisme imperant. A banda del títol en castellà i de la referència temàtica, “Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno”, no té res a vore amb “Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern” que ara veu la llum. Per alguna raó que ignorem, com dedueix Pérez Moragon, Fuster preparà un escrit en valencià amb el mateix títol del que finalment presentà, i que és el que ara es publica en aquest volum de l’editorial Denes. A diferència d’aquell, aquest és més extens i d’una orientació distinta, i més d’acord amb el pensament de Fuster. Potser algú que formava part del jurat va aconsellar Joan Fuster substituir-lo, en vore que no seria guardonat, perquè oferia massa discrepàncies amb el pensament oficial. O va ser el mateix escriptor de Sueca qui, com una escenificació sarcàstica, com diu Pérez Moragon, va perpetrar en quatre grapats l’escrit més breu, ultracatòlic i antiexistencialista, però susceptible d’aconseguir el guardó i els diners que comportava.
Al contrari que aquella versió caricaturesca i en castellà, aquest estudi que ara veu la llum té una sèrie de qualitats que permeten considerar-lo ben interessant, segons Pérez Moragon, dins la producció inicial de Joan Fuster. En aquest assaig trobem alguns dels temes que ja interessaven a l’assagista de Sueca: el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la consideració dels escriptors estalinistes com a revolucionaris coartats pel sistema que defensaven, i el desencís de molts escriptors progressistes respecte a l’URSS, la llibertat de l’intel·lectual, els canvis en les relacions socials impulsats pel desenvolupament tecnològic i altres qüestions semblants. L’objectiu de l’estudi era contraposar les idees d’alguns autors de teatre religiós, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista.
El llibre que es presenta hui
La traducció i adaptació de “L’annonce faite à Marie” de Paul Claudel, representà un important pas pel que fa a la normalització de la nostra llengua, tal i com Fuster li escrivia a Vicenç Riera i Llorca: “Vaig haver de fer jo mateix una traducció-adaptació, ja que no aconseguírem un exemplar de la traducció feta a Barcelona. Li vàrem posar el mateix títol que s’usà allí: La bona nova a Maria”.
Com escrivia Fuster a Vicenç Riera i Llorca, “la representació es féu a l’aire lliure, en una placeta del poble, sobre un cadafal de dos estatges i un decorat sintètic; li posàrem il·lustracions musicals de Bach, Händel i cançons populars catalanes. El resultat, llevat d’alguna falla de micròfons (ens foteren una escena), fou discret”. L’obra, que també volien representar a València, no va poder ser, ja que les traduccions a altres llengües que no foren el castellà, no estaven permeses.
La versió que ens n’ha pervingut, com defensa Pérez Moragon, és un aplec de fulls mecanografiats, i que Fuster no va poder redactar de pròpia mà. Segurament l’escriptor va dictar a algú (amb uns coneixements lingüístics deficients) la versió de “L’annonce faite à Marie”.
La introducció de Pérez Moragon a aquestes dues obres de Fuster que hui es presenten, acaba amb uns agraïments a l’editor de l’obra, Francesc Ferrer Escrivà, a Santi Vallés, al director de la col·lecció “Rent”, Agustí Colomer, i també, entre d’altres, a la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, a l’Ajuntament de Sueca i a Josep Palàcios. El volum, tan interessant que hui es presenta a València, conté també una bibliografia i un apèndix documental.
