Sant Vicent Ferrer

3 abril 2016 01:00h
Sant Vicent Ferrer
Patró del País Valencià, la festa de Sant Vicent Ferrer se celebra cada dilluns de la segona setmana de Pasqua a nombrosos pobles valencians, alguns d’ells beneïts pel pas d’aquest insigne sant dominic pels seus carrers i per les seues places, com és el cas de Morella, Teulada, Catí, Agullent, Xilxes, Llíria i no cal dir, València, la ciutat on va nàixer aquest gran dominic.

Va ser mossèn Joan Puig qui recollí en el seu “Vocabulari de Catí”, les festes i els costums d’aquesta entranyable vila de l’Alt Maestrat. Nascut a Catí el 10 de febrer de 1880 i mort a Sant Mateu el 25 de setembre de 1955, mossèn Joan Puig aplegà les efemèrides més importants d’aquesta vila, com el Nadal i l’Arguilando, les festes de Cap d’Any i Reis, Sant Antoni i la Candelera, el Dijous Llarder, la Quaresma, el Dimecres de Cendra, Sant Josep, el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors i la Setmana Santa, la Pasqua, el Corpus, Sant Joan, les festes d’agost, el Rosari d’octubre, Tots Sants, Sant Martí o Sant Nicolau i la Puríssima entre moltes altres festes. 
 

Sant Vicent al retaule de Jacomart de Catí

Mossèn Joan Puig dedicà un apartat important del seu “Vocabulari” a la festa de Sant Vicent Ferrer, per la presència d’aquest dominic en aquesta vila de l’Alt Maestrat (on predicà el 1410) començant per anotar els fets més destacables d’aquesta efemèride que dura dos dies, “el diumenge i el dilluns després de Pasqua Florida”.

Entre els fets més remarcables de la festa de Sant Vicent Ferrer a Catí, mossèn Joan Puig mencionava l’acapte de Sant Vicent, “que acostumen a fer els balladors de Sant Vicent Ferrer per les cases del poble”, el ball de nit, la berena de Sant Vicent, consistent en “truita que dins d’un pa porten els qui van a l’ermita per a esmorzar després de la missa major”, la pedra de Sant Vicent, “ab una creu que li féu Sant Vicent i que està guardada en un nitxo de l’altar de dita ermita” o “la provessó de Sant Vicent”, que es fa “pels carrers del poble després de vespres el dilluns de Sant Vicent portant la imatge del sant i acompanyada del jutglar”.
 

Font de Sant Vicent, a Catí

Mossèn Joan Puig recorda en el seu “Vocabulari”, la devoció de Catí a Sant Vicent Ferrer, pel fet que aquest sant “predicà al Carrer Major davant de casa Carme Martí de Borràs i dormí a la casa d’enfront, avui de José Blasco i Pràxedes García, en l’alcova de l’habitació entrant a l’esquerra”.

Mossèn Puig demostra documentalment la presència de Sant Vicent Ferer a Catí, “per les despeses ocasionades segons el racional del consell de l’any 1410”. Catí, segons documenta mossèn Puig, “va rebre ab devoció els seus sermons i l’acompanyà a l’eixir el sant cap a Sant Mateu”. Com diu mossèn Puig, “en senyal de la veritat predicada i  de l’afecte que els tenia féu una creu ab el dit en una pedra qui es conserva a l’ermita del Sant Vicent”. Les obres d’aquesta ermita, que Catí va dedicar a Sant Vicent Ferrer i que començà a construir-se el 1610, foren dirigides pel “mestre d’esglésies Pere del Sol, qui la tenia acabada l’any 1618, com es pot veure en la clau d’una de les pedres dels arcs de dita església”.
 

El dominic Sant Vicent Ferrer

La devoció de Catí per Sant Vicent s’ha manifestat d’una manera especial, quan aquesta vila ha implorat la seua protecció amb motiu de la sequera. Per això la imatge del sant va ser baixada de l’ermita al poble en “1693, 1702, 1712, 1726, 1730, 1738, 1739, 1748 i 1751”, afavorint-los el sant valencià “ab pluja abundant”. 

Va ser l’amic Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, els qui feren l’edició i l’estudi del “Vocabulari de Catí. Festes i costums”, publicat el 2012 per Onada edicions, en un volum de gran interès cultural. 

Que Sant Vicent Ferrer continue protegint el País Valencià, del qual és patró. I que per la seua intercessió, l’Església Valenciana (especialment els bisbes i els capellans de les nostres quatre diòcesis) valore, estime i promoga la nostra llengua a la litúrgia, als estudis als Seminaris i a la catequesi. Que malgrat el rebuig que, des de segles, el clergat valencià ha fet de la nostra llengua, finalment l’ús del valencià esdevinga normal en les nostres celebracions litúrgiques, per tal que els cristians valencians puguem adreçar-nos a Déu en la llengua dels nostres pares i del nostre Poble.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next