La nova edició del Missal Romà en castellà

10 octubre 2016 01:00h
El 7 d’octubre es va presentar a Madrid, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola, la tercera edició del Missal Romà en castellà. Aquest Missal conté les pregàries i les rúbriques que el prevere diu en la celebració de l’Eucaristia, a més dels ritus (gestos, moviments i postures) que es porten a terme, així com els qui intervenen en cada ocasió (celebrant, concelebrant, acòlit, salmista) i les parts de la missa musicades. Cal dir que aquesta nova edició del Missal Romà en castellà, un volum amb 1384 pàgines, incorpora abundants canvis d’expressió i diverses precisions.

Aquesta tercera edició del Missal Romà és la continuació de les altres dues publicades després del Concili Vaticà II, la primera, el 1970 i la segona, el 1988. Amb aquesta nova edició, com digué l’arquebisbe de Madrid i vicepresident de la CEE, Carlos Osoro, es pretén “una més gran participació dels fidels en les celebracions litúrgiques”, així com també “dotar de més esplendor i bellesa les celebracions de l’Eucaristia”.

El text d’aquesta nova edició del Missal Romà és el resultat d’un treball llarg de revisió i d’actualització, que va obtindre l’aprovació de l’Assemblea Plenària de la CEE el 21 d’abril de 2010. Va ser cinc anys després, el 8 d’abril de 2105, quan la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments confirmà aquest text en espanyol.

Aquest Missal entrarà en vigor el primer diumenge de Quaresma, en les misses vespertines del 4 de març de l’any que ve, i el seu ús serà obligatori en totes les misses que se celebren en llengua espanyola a tot l’Estat espanyol.
 

El que voldria destacar és que, com digué en la seua presentació el capellà Luis García, director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Litúrgia, el text d’aquesta nova edició del Missal “ha estat corregit per un professor i membre de número de la Real Academia de la Lengua”, amb la finalitat de “subsanar posibles errores o usos inapropiados de vocabulario o de gramática castellana”. És important destacar això, ja que els bisbes espanyols, amb molt bon criteri, s’han deixat aconsellar per un expert en llengua, cosa que no fan els bisbes valencians, que continuen ignorant l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel que fa a la traducció del Missal Valencià.

Per altra part, aquesta nova edició del Missal en castellà no trenca la unitat de la llengua castellana, ni admet particularismes propis d’una zona i que no trobem en una altra. Per això el text és el mateix per als cristians de Sevilla, per als de Saragossa i per als de Burgos, malgrat les diferències que hi ha en la llengua col·loquial d’un lloc a un altre. D’ací que no s’haja fet cap versió diferent per a Canàries, per a Múrcia o per a Andalusia.

Desgraciadament, els cristians valencians encara no tenim un missal en la nostra llengua, degut a que els bisbes valencians no accepten l’autoritat lingüística de l’AVL, que és la qui ha traduït el text del Missal en valencià, que continua “hivernat” en algun despatx del palau arquebisbal de València (com digué el bon bisbe Rafael Sanus fa uns anys) impedint així que puga ser aprovat per la CEE i posteriorment per la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Només que els bisbes del País Valencià donaren el seu vist i plau a la traducció feta per l’AVL, el Missal Valencià seria ja una realitat i això faria possible celebrar la nostra fe en la llengua de Sant Vicent Ferrer. Però mentre els bisbes valencians no reconeguen la necessitat pastoral d’obrir la fe a la llengua i a la cultura del País Valencià, els cristians valencians continuarem tenint prohibit el valencià als temples.

I això que en aquesta traducció de l’AVL, hi ha hagut una adaptació per al País Valencià en relació al Missal Romà en català, cosa que com he dit abans, no passa amb l’edició del Missal en castellà, que no fa cap versió diferent per als cristians de Sevilla, els de Santa Cruz de Tenerife o els de Salamanca. 

next