He recordat aquest lema de la Revolució Francesa, pel fet que fa uns dies la Sra. Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, va participar en un acte (“Somiem la ciutat, la construïm junts”) organitzat per la Universitat de Comillas, la universitat dels jesuïtes.
Després d’unes paraules de benvinguda del jesuïta P. Julio J. Martínez, que defensà el “diàleg que és intercanvi honest i sincer de paraules i de discursos, per discernir, per conèixer millor la realitat i per servir millor”, l’alcaldessa Manuela Carmena va insistir en la necessitat de tindre uns “governs transparents, participatius, on no hi haja cap mena de corrupció”. Per això digué que la seua preocupació com a alcaldessa és “cuidar els veïns, els ciutadans” i “estimar-los”. L’alcaldessa Manuela Carmena també es va mostrat preocupada per l’agressivitat creixent que hi ha a la nostra societat, i demanà el control de la violència, “per tal de poder-la evitar”.
Trobe que l’anàlisi de l’alcaldessa de Madrid és molt encertat. El nostre món necessita més llibertat i més igualtat, però encara més que tot això, necessita fraternitat. Perquè sense la fraternitat, l’altre, com deia l’escriptor Jean Paul Sartre, sempre serà l’infern. I sense fraternitat, com deia Plaute, l’home serà sempre un llop per a l’home.
El cristianisme, malgrat les pròpies incoherències i els errors que hem comès els cristians al llarg de la història, ens encoratja a vore l’altre, no com un enemic, ni tant sols com un adversari, i molt menys com l’infern, sinó com un germà. La fraternitat que Jesús va oferir en la seua predicació, constitueix el nucli de la nostra fe. I és que el manament nou de l’amor, ens fa germans els uns dels altres: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jo 15:12 ). I és que com ha dit el papa Francesc, “qui vulga viure amb dignitat i plenitud, no té altre camí que reconèixer l’altre i buscar el seu bé”. I això només s’aconsegueix veient l’altre com a germà.
Certament que les relacions personals i internacionals canviarien i molt, si a més de lluitar per la llibertat i per la igualtat, lluitàrem també per fer possible la fraternitat entre pobles i cultures.
Uns dies després de llegir aquest discurs de la Sra. Carmena, el diari Levante (21 d’octubre 2016) publicava un interessant article, “La igualtat ens farà feliços”, del senyor Alberto Ibáñez, on feia referència al dia dels hòmens per la igualtat. És veritat que la igualtat ens farà feliços. Com també ens farà feliços la llibertat de les persones i dels pobles. Però és la fraternitat allò que farà que el nostre món siga diferent: més just, més lliure, més harmònic, allunyat de la mentida, de la corrupció, de la violència. Tant de bo que les paraules encertades de la Sra. Carmena en la seua defensa de la fraternitat, és a dir, de l’humanisme, arrelen en la nostra vida.