En una entrevista del passat dia 7, que Eugenio Scalfari, fundador del diari italià La Repubblica, li fa fer al papa, Francesc deia comprendre “el sofriment que” Donald Trump “pot causar als pobres i als exclosos”. En aqueta entrevista, el papa mostrava la seua preocupació pels immigrants, als quals el nou president americà ja ha amenaçat que els expulsara si no tenen els papers en regla. Cal recordar a més, que entre els EEUU i Mèxic hi ha un mur de més de mil quilòmetres i que l’actitud de Trump amb els immigrants és pràcticament xenòfoba, ja que el nou president dels EEUU va dir que Mèxic enviava a Amèrica del Nord, violadors, lladres i gent que ell qualificava com a “escòria”.
En aquesta entrevista, el papa va posar com a exemple d’un món diferent al que té en ment Trump, Jesús de Natzaret, que “parlà d’una societat en la que els pobres, els dèbils i els marginats podrien decidir. No els demagogs, no Barrabàs”, afegí el papa. Per això Francesc, preocupat per la política que pot impulsar el president Trump, digué que precisament “són els pobres els qui han d’ajudar a aconseguir la igualtat i la llibertat”.
El papa, que també ha denunciat diverses vegades la idolatria de les riqueses, deia en aquesta entrevista que “el diner està contra els pobres, a més de contra els immigrants i els refugiats”. I Francesc afegia encara: “Hem de tirar a terra els murs i construir ponts que ens ajuden a disminuir les desigualtats i a augmentar la llibertat, el benestar i els drets de les persones”, perquè “a més drets, més llibertat”, concloïa el papa.
Quan Scalfari li digué al papa Bergoglio que per les seues respostes seria qualificat de comunista, Francesc respongué: “Comunista? Moltes vegades m’ho han dit, però són els comunistes que pensen com a cristians”.
Certament que el papa entén el sofriment que la política de Trump pot causar als pobres. I és que el nou president dels EEUU, a més del tracte que pot donar als immigrants il·legals, també ha defensat la idea absurda de que el canvi climàtic és un engany, que segons ell, ha estat perpetrat pels xinesos. Per això una de les primeres mesures que va anunciar Trump, era retirar els EEUU de l’Acord de París que van firmar l’any passat 175 països.
Una altra mesura que pot anar contra els més pobres, podria ser la de revocar una bona part de la reforma sanitària del govern d’Obama, i que afectaria 20 milions de persones que han aconseguit uns drets sanitaris per mitjà d’aquesta llei.
Un altra amenaça de Trump, i que de ben segur preocupa al papa, que sempre ha defensat els Drets Humans, és la d’utilitzar mètodes violents en els interrogatoris a persones detingudes acusades de terrorisme. També el racisme d’aquest personatge és preocupant, ja que considera les persones de color més violentes que la comunitat blanca.
En contraposició a les polítiques que pot impulsar Donald Trump, el papa ha defensat sempre “una visió humanista de l’economia que faça possible la participació, més i millor, de les persones”, així com també evitar “l’elitisme” i treballar per “eradicar la pobresa”. Per al papa Francesc, com digué als dirigent polítics el 27 de juliol de 2013, ara, igual que en el temps del profeta Amós, “els crits que demanen justícia, continuen encara hui”.
La preocupació del papa per la pau, també hauria de fer reaccionar el govern espanyol, per la seua política armamentística, amb una indústria bèl·lica que mata, ja que recentment el govern del Sr. Rajoy va autoritzar la venda massiva de munició d’Artilleria a Aràbia Saudita (per valor de 40 milions d’euros) en vigílies del viatge del rei Felip VI, a un país que fa uns mesos va executar 47 persones (El País 10 de novembre de 2016).
Que prenguen nota els governs dels presidents Trump i Rajoy, ja que la visió que té el papa no és la d’un món amb els diners com a ídol, ni la xenofòbia, ni el racisme o el bel·licisme. Però com ha dit el jesuïta valencià José Ignacio González Faus, desgraciadament, “en el capitalisme, els drets de l’home s’han convertit en els drets del diner”.
