La notícia ha estat enguany al col·legi Hispanitat d’Elx, que en una circular del centre demanava als alumnes que per celebrar el Nadal no portaren betlems (o altres elements amb motius religiosos), per evitar així ferir la sensibilitat dels alumnes d’altres religions.
Però no és només als col·legis sinó també als carrers, que cada vegada més es substitueix el tradicional “bon Nadal”, per unes asèptiques “bones festes”, com si aquesta celebració que té lloc cada any entre el 25 de desembre i el diumenge del Baptisme de Jesús, no tingera res a vore amb el Nadal. Pel que sembla cal reinventar-se un Nadal, sense l’essència del Nadal. És a dir: amagant o minimitzant el significat del Nadal.
Les festes de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí, Patrimoni de la Humanitat
Caldria recordar que la identitat del País Valencià és la d’un poble socialment i culturalment cristià, cosa que és una realitat històrica. I només cal fixar-nos en el Misteri d’Elx, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí o de la Mare de Déu de Vallivana a Morella, la Puríssima d’Ontinyent, Sant Blai a Borriana i a Bocairent, les falles de Sant Josep o la romeria a la Santa Faç, a Alacant. I també la devoció popular al voltant de la Mare de Déu dels Desemparats a València, la de l’Oreto a l’Alcúdia, l’Ermitana a Peníscola o els peregrins de les Useres, les fogueres de Sant Joan i les de Sant Antoni, la Nit de les Fogueretes d’Agullent, els Miracles de Sant Vicent o les processons de Setmana Santa, demostren aquesta arrel cristiana (a vegades difuminada o emboirada) present en la societat valenciana des de la reconquesta.
Per altra part, celebrar el Nadal no és de cap de les maneres menysprear altres cultures i altres tradicions, ni ferir els sentiments dels no cristians, sinó el respecte a una història que ens ha arribat fins als nostres dies. Com deia l’any passat la periodista Pilar Rahola a propòsit de la “desnaturalització” del Nadal, “canviar una tradició estimada és un disbarat”. I afegia encara: “preservar la tradició dels nostres avantpassats, ens consolida en el present i ens empeny cap al futur. El que no ens empeny és inventar-se un Nadal”.
Els miracles de Sant Vicent Ferrer
Evitar la paraula “Nadal”, un nom tan popular i tan estimat i substituir-la per “festes”, no és sinó un esnobisme. I és que el Nadal està ben arrelat al món occidental, un Nadal que és un cant a la fraternitat i a la solidaritat. O no és això el que va significar el naixement de Jesús a Betlem? És veritat que el consumisme ha entrat també en el Nadal i que a vegades l’hem reduït a dinars, sopars i regals. Però en el seu sentit original, el Nadal és la festa que renova l’esperança d’una justícia social, amb el naixement d’un món nou. Nadal és aprendre a compartir, acollir i escoltar.
El Nadal és celebrar la bellesa d’un camí compartit. I és sobretot mirar els altres amb el cor. I és també la renovació dels valors cristians, amb la forta càrrega cultural que tenen aquests valors. Per això no entenc que al País Valencià, el llegat de més de set segles de cultura cristiana es puga arraconar o menysprear.
>
Com deia Pilar Rahola en aquell article, Nadal és “saber d’on venim, honorar el que som, celebrar el que estimem i fer-ho junts”. Per això espere que no arribem a substituir el dia dels Reis per una “Semana de la Infancia”, com es va fer sense trellat durant la República.
Per altra part, si celebrar el Nadal pot ferir la sensibilitat d’alguns, caldria suprimir també les festes de Moros i Cristians, ja que la victòria sempre segura d’aquests últims, pot molestar els musulmans que viuen al País Valencià. ¿Canviarem també el diumenge com a dia de festa, perquè els musulmans celebren el divendres o els jueus el dissabte? ¿Deixarem de celebrar el 9 d’Octubre, pel fet que amb la victòria del rei Jaume sobre els musulmans (i la derrota d’aquests) el Regne de València va quedar incorporat a la tradició cristiana i occidental?
Els angelets d’Ontinyent
Com va dir el papa Francesc el passat dia 4, “amb el seu naixement a Betlem, Déu ve a alliberar-nos de l’egoisme, del pecat, de la corrupció”. Per això el papa Francesc ens demana viure el Nadal deixant de banda els ídols d’aquest món, renunciant a aconseguir l’èxit al preu que siga, a la set de riquesa i al desig de poder, a costa dels més dèbils.
Celebrar el Nadal sense els elements més significatius del Nadal, com el betlem, és com celebrar el Ramadà però sense el dejuni. O el Sexenni de Morella, però sense la Mare de Déu de Vallivana.
Sant Xotxim a Benilloba
Per això si l’escola no vol celebrar el Nadal està en el seu dret. El que no pot fer és celebrar el Nadal, però sense el sentit genuí del Nadal, perquè seria ridícul. Com ha estat ridícul que en la celebració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat, el President Ximo puig diguera que les falles van nàixer per celebrar la primavera. No van nàixer per celebrar Sant Josep, Sr. Puig? O és que no recorda la festa del gremi dels fusters pel seu patró? No recorda el cant, “una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?”.
Per això felicite l’Ajuntament de València, i en especial al regidor de festes, el Sr. Pere Fuset, per haver posat, sense manies, un Betlem a la plaça de la Reina i un altre al saló de Cristall del Consistori.
