Segons Càritas-Europa, l’Estat espanyol era “el segon país europeu amb major índex de pobresa infantil, només superat per Rumania”. Això volia dir que 3 de cada 10 xiquets espanyols vivien en risc de pobresa i d’exclusió social. Per això Càritas definia la població espanyola com “una de les més afectades per la crisi econòmica”. I això és el que va fer enfadar al ministre Montoro. Però era evident que “los brotes verdes” que anunciava Mariano Rajoy i Montoro, no arribaven a les classes més desafavorides de la societat.
Càritas presentarà al govern de l’Estat deu propostes, inspirades en la crida del papa Francesc durant la XX Assemblea General de Càrites Internacional i també en la Instrucció Pastoral, “Església, servidora dels pobres”, aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola l’abril de l’any passat. En aquest document, els bisbes espanyols deien: “No podem callar pel fet que no es reconeixen ni es respecten els drets de les persones”, i per això es permet “que els éssers humans no puguen viure amb la dignitat que es mereixen”.
2 Garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa extrema.
3 Garantir a tothom l’accés a la sanitat.
4 Fer les reformes estructurals que facen falta, per tal que puguen garantir el dret a una vivenda digna.
5 Ocupació digna i salari adequat per als qui estan a l’atur.
6 Apostar per una economia social i solidària en la contractació pública.
7 No condicionar l’accés al permís de residència a l’obtenció d’un contracte de treball.
8 Garantir els drets humans en els procediments d’expulsió.
9 Acomplir els Objectius del Desenvolupament Sostenible .
10 Destinar en aquesta legislatura el 0,4% del PIB a ajuda oficial al desenvolupament.
Els Srs. Rajoy, Montoro es troben en una situació privilegiada! Quin és el sou que tenen aquests governants? Saben el que cobra un pensionista? Saben el que és passar un mes amb 600 euros? I és que ells, enmig del luxe i del benestar, s’obliden del dolor i de la misèria de la gent. Amb una actitud del tot indecent, volen negar l’evidència: jóvens i ancians buscant menjar als contenidors, els banc d’aliments i Càrites que no donen abast, les parròquies que acullen els qui ja no poden més…
L’estadística de Càritas es basava en el contacte permanent amb els qui passaven gana, en els qui no podien pagar el rebut de la llum o de l’aigua, en les dones que eren acollides per haver sofert violència de gènere, en els immigrants que no tenien on caure morts.
Espere que ara, gairebé tres anys després d’aquell informe, el govern espanyol escolte les propostes de Càritas, per tal de trobar solucions i així pal·liar el sofriment de la gent que ho està passant malament. I també per tal de fer cas al papa, que el passat dia 12 lamentava la “insensibilitat d’una societat que deixa pel camí milers de persones”.
