'Com a cultura del meu país i de la nostra cultura cristiana, m’entusiasma el Nadal'

 
Aquestes paraules no són de cap bisbe ni de cap cristià compromès. Són paraules del Sr. Pablo Iglesias, dirigent de Podemos, d’una entrevista al diari El Mundo del 17 d’aquest mes. I és que el Nadal, encara que algú gose negar-ho, forma part de la cultura d’Occident i més encara  del País Valencià, des de Vinaròs a Oriola i des d’Ademús a Gandia. I no és una realitat present entre nosaltres de fa quatre dies, sinó que té una trajectòria de més de 700 anys d’història.

En aquesta entrevista, el Sr. Pablo Iglesias reconeixia que la Nit de Nadal la passa amb son pare “escoltant nadales i cantant”. I per això deia també el Sr. Pablo Iglesias, que sempre li ha agradat el Nadal i les nadales: “De veritat, m’agrada molt”. I deia encara que per a ell, “el Nadal és quelcom cultural, independentment que un siga creient o no”. I fins i tot deia en aquesta entrevista que ell posa “arbre de Nadal i Betlem”. 
 

La laïcitat, i cal recordar que l’Estat Espanyol és un estat aconfessional (no laic) s’ha entès a vegades com si es tractara d’un intent d’esborrar o arraconar qualsevol manifestació relacionada amb el cristianisme. Afortunadament hem deixat enrere el nacionalcatolicisme, que tant de mal va fer a l’Església, amb bisbes, sobretot, íntimament units al Règim franquista. Però la laïcitat no pot negar les arrels cristianes del nostre País. I per això ha de defensar la pluralitat i la diversitat cultural i social del fet religiós. De totes les religions.

D’ací que un estat aconfessional, no laïcista, ha de defensar el dret a participar de la vida pública de totes les confessions religioses, sense que hagen de quedar reduïdes a l’àmbit privat i personal.

Això ho ha entès molt bé l’alcaldessa de Madrid, la Sra. Manuela Carmena, pel respecte que manifesta envers les religions. També, evidentment per la catòlica. I per això, a l’alcaldessa de Madrid no li va semblar malament, sinó tot el contrari, fer el vot del poble de Madrid a la Mare de Déu de l’Almudena. Sense cap mena de manies, en els dos anys que porta al capdavant de l’ajuntament de la capital de l’Estat, la Sra. Carmena, el 9 de novembre de 2015 i de 2016, ha fet aquest vot de poble.
 
 

I és que algú pot negar que el País Valencià ha nascut i ha crescut en una cultura cristiana? A vegades mal entesa. Certament! I a vegades amb una actitud prepotent per part de l’Església. Només cal recordar el nefast nacionalcatolicisme que hem viscut durant 40 anys de dictadura. I també l’actitud de certs cristians, intolerants i prepotents, que no han ajudat gens a presentar el cristianisme com un fet positiu, que dóna sentit a milers de ciutadans. Sense menysprear ni condemnar cap altra manifestació religiosa. I respectant també el dret d’aquells que no volen creure en res.

Els mateixos cristians hem de reconèixer l’error de la inquisició i de tantes formes d’intolerància que, al llarg de la història, hem afavorit o hem tolerat. Però és evident que el cristianisme (i les festes que celebrem) malgrat els propis errors personals (i això cal reconèixer-ho) no és una religió de l’odi ni de la confrontació. Precisament el diumenge 18 el papa Francesc parlava del Nadal com una festa “d’amor, d’humilitat, de tendresa”. I això ¿no es viu fins i tot pels no creients? O com Càritas, que està en la primera línia en la defensa de la dignitat i dels drets humans dels immigrants i dels refugiats. 
 
     
Pilar Rahola, que amb bon humor diu que el seu article sobre el Nadal és com els torrons, que sempre tornen per aquest temps nadalenc, fa una defensa d’aquesta festa (del Nadal catòlic, com diu ella) perquè “dos mil anys de cultura no es poden engegar a rodar per decret, ni es pot jugar amb les tradicions amb tanta frivolitat”. En el seu article recent al diari La Vanguàrdia, Rahola, que no és precisament cap beata, defèn el Nadal com un “un compendi de valors civils que fóra bo que ens inspiressin una mica més”, ja que són “valors molt necessaris en plena crisi social”. I per això diu, amb tota la raó del món, que el Nadal “no és només una festa religiosa”, sinó que és “també un homenatge a la família i als valors que engloba”. No és això el que representa el Betlem de la Pigà o el Betlem de Tirisiti d’Alcói?

Bon Nadal a tots. Des de la cordialitat i l’amistat, des de l’afecte i el respecte als qui pensen diferent. Bon Nadal als qui al esteu al peu del canó durant tot l’any, tot fent possible La Veu del País Valencià i també a tots els lectors d’aquest mitjà digital.

  • Declaracions de Natxo Gómez

Comentaris

Castellonenc. Castelló de la Plana.
10.
JOSEP MIQUEL BAUSET, MONJO DE MONTSERRAT......O eres un ignorant (cosa que dubte), o eres un manipulador mentider.

EL NADAL NO ÉS UNA FESTA CATÒLICA, NI TAN SOLS CRISTIANA.

EL NADAL, LA FESTA DEL NAIXEMENT DEL SOL, ÉS UNA FESTA ASTRONÒMICA I DATA DEL NEOLÍTIC, QUAN ELS HUMANS ES VAN ADONAR QUE A PARTIR DEL 26 DE DESEMBRE, ELS DIES COMENÇAVEN DE NOU A ALARGAR-SE.

El (RE)NAIXEMENT del Sol, ja era celebrat milers d'anys abans del naixement de Crist a tot l'Emisferi Nord del nostre planeta.

No estem ja a l'Edat Mijana i la Màfia Vaticana no pot continuar enganyant i estafant a la humanitat com ho ha estat fent durant els darrers 2.000 anys.

Ja està bé de mentides i de milongues cursis.

Ah, per cert, els monjos de Montserrat, el que podrieu fer si tinguereu una miqueta de vergonya i de decència, seria RETIRAR LA BANDERA FEXISTA DELS VOLUNTARIS DE MONTSERRAT QUE VAN FER LA GUERRA AL COSTAT DE FRANCO ASSESSINANT CATALANS, BANDRA QUE EXHIBIU I DE LA QUE PRESUMIU A LES VITRINES DEL VOSTRE MUSEU.

Montserrat, quins farsants !!!!
  • 2
  • 6
Castellonenc. Castelló de la Plana.
9.
Quantes milongues ens conten els lacais de la Màfia Vaticana !!!
SOL INVICTUS
Potser un dels déus més venerats al llarg de la història de la humanitat correspongui a la deïtat del Sol, que ha format part de la majoria de les mitologies en diverses civilitzacions com és el cas de l'egípcia, mesopotàmica, Inca, mexicana, japonesa, xinesa i també la hinduïsta. Ha estat, per tant, part essencial del culte de la majoria de les cultures hedonistes (diversos déus), i posteriorment també del monoteisme (un sol Déu)
A Egipte, per exemple, el culte al Sol es va associar inicialment als déus Ra, Horus, Uadyet, Isis, Hathor, Sekhmet, Bat, Nut i Menhit. I va ser també en aquest país on el faraó Akhenaton va proclamar el monoteisme al voltant d'un sol Déu: Atón, representat amb la imatge del Sol - disc solar al firmament -, ja que se'l considerava el veritable esperit que encoratjava la vida a la terra.
A la mitologia hinduïsta, la deïtat benefactora que il·lumina, vivifica i alimenta és Súria, el déu del Sol. En la mitologia nòrdica, el carruatge solar de Trundholm, un objecte pertanyent a l'edat de bronze nòrdica és, en realitat, un carro tirat per una euga que transporta al Sol. A Grècia, Helios era un bell déu que conduïa durant el dia un carro pel cel. Segons Homer, aquest estava tirat per bous solars, però posteriorment Píndar diu que, en realitat, són cavalls que llancen foc.
Però aquesta adoració al Sol, com a principal o única deïtat, no és exclusiva d'Occident. Segons la cultura dels muiscas, Xué és el Déu del Sol, i per als Incas la deïtat més important és Inti, que també és el Déu del Sol. De fet, l'emperador inca es considerava un fill directe enviat pel seu veritable pare, el Sol.
I també ens explica Herodià, autor de la Història de l'Imperi Romà després de Marc Aureli, (un dels moments políticament més conflictius) que un jove de la dinastia Severa, que servia com a sacerdot a una antiga deïtat solar siriana: El-Gabal, acabaria convertint-se en l'any 218 en el nou emperador de Roma amb tan sols 14 anys. Però Marc Aureli Antoní August va començar el seu mandat com a emperador amb un gran escàndol precisament per substituir al déu Júpiter, principal deïtat del panteó romà, pel déu sirià El-Gabal, a qui ell va rebatejar amb el nom "Deus Sol Invictus", (Sol invicte). Després va obligar al govern de Roma a participar en els ritus religiosos i, més tard, amb la intenció d'engendrar nens divins, es va casar amb una verge vestal. Allò suposava trencar no només la llei, sinó també la tradició romana, ja que les vestals que tenien relacions sexuals eren castigades severament enterrant-les vives.
No obstant això, l'emperador, amb total convenciment de que el seu Déu (el Sol) era el veritable, va fer construir en el vessant oriental de la muntanya Palatino un luxós temple al que anomenaven Elagabalium, on la nova deïtat, Sol Invictus, estava representada per un meteorit cònic negre . En relació amb això Herodià va dir: «aquesta pedra és venerada com si hagués estat enviada des del cel, sobre ella hi ha algunes marques que estan ressaltades, respecte de les quals el poble pretén creure que són una imatge del sol, perquè és així com les veuen ».
Mentrestant, se succeïen amb tot el seu esplendor les festes paganes dedicades al Sol on s'intercanviaven regals i es profetitzaven auguris per a la resta de l'hivern. A la llum d'espelmes i de torxes se celebrava el solstici d'hivern amb les "Saturnalia" (Saturnals) del 17 al 23 de desembre, acomiadant d'aquesta manera els dies més foscos de l'hivern i, celebrant el naixement del Sol - "Natalis Solis Invictis" - (naixement del sol invencible) el 25 de desembre. És a dir, la mateixa data que la celebració cristiana del Nadal, l'origen etimològic és nativitas que significa naixement.
Amb totes aquestes tradicions de Segles al darrere, arriben el primers cristitans i fixen arbitràriament la data de naixement del seu déu, Jesucrist, coincidint amb la data tradicional romana del naixement del Sol Invicte, per a aprofitar les celebracions i aconseguir una major penetració social de les seues creences, En contra de les tradicions jueves que deien que la data de la mort i de la concepció dels profetes coincidia en el mateix dia. En el cas de Jesús, havien triat com a data de la seva mort el dia 25 de març i, després de calcular nou mesos, van fixar sospitosament i de manera interessada el 25 de desembre com a data del seu naixement.
La festa de Nadal com una festa cristiana es va començar a celebrar a partir de l'època de Constantí, apareixent en l'any 336 per primera vegada en el calendari romà. No obstant això, no va ser fins que al segle VII, és a dir, 300 anys després, quan és oficialment ordenada, eclipsant per sempre les celebracions paganes dedicades al Sol Invictus.
No va ser una casualitat el fet de que els cristians feren coincidir el naixement del seu déu, amb la data de naixement del Sol Invictus romà, va ser un acte de marketing polític, per aprofitar unes festes i unes celebracions que feia Segles que existien.
Però, més enllà de la història i de les diverses controvèrsies sorgides sobre divinitats i celebracions d'índole religiosa imposades per la tradició, la religió, o qualsevol altre imperatiu legal, aquestes efemèrides semblen estar basades en la Natura i l'astronomia rudimèntaria del periode Neolític que perduren i perduraran en l'esdevenir dels temps. El "Sol Invictus", des del seu primer raig de llum, ja fa quatre mil milions d'ans, alimenta la vida a la Terra i gràcies a aquesta divina estrella, és possible també la nostra meravellosa existència. Tot un miracle per seguir vivint i mantenir l'esperança en l'ésser humà.
Bones festes del renaixement del Sol Invictus a tothom !!!
Els meus millors desitjos de pau i prosperitat per a la humanitat !!!
  • 4
  • 4
Llobarro Alcoi
8.

Totalment d'acord, ara torneu els milions d'euros que la vostra església s'endu tots els anys del nostres impostos i tots contents.
Bon nadal

  • 4
  • 1
carles països valencians
6.
Xè bausset, per l'amor de Déu, deixa'ns tranquils al menys per nadal, collons! a què ve ara remoure la merda del nacional catolicisme? estem en nadal, parla del nadal com ho fa Pablo Iglesias i deixa't de temes rovellats. en totes les coses hiha llums i ombres, també en el comunisme, TAMBÉ EN EL TEU MONASTERI DE MONJOS, NO TOT ES "SANTETAT" deixem-ho estar .... ÉS NADAL hi haja pau i amor, i parlem del que passaria si la LLUM DEL BON JESUSET HABITARA EN CADA COR, EN CADA LLAR, EN CADA CIUTAT I BARRI, EN CADA NACIÓ, ES COMPLIRIEN LES PARAULES D'iSAÏES 9

BON NADAL
  • 14
  • 13

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat